Fa un temps us vaig explicar aquí la història de les noces de la sarsuela Rubus ulmifolius i R. fruticosus, comptada pel difunt Inaxio de les Cases d'Aia. Llabur: la laharra volia casar-se i els altres no li van donar permís, van respondre en un instant i la maledicció, "si no em puc agarrar a tot el que passa pel costat". I com es portarà l'esbarzer a qualsevol? Estirar i estirar les branques com els xeringues i posar-les d'arç. Espina necessària.

Hi ha moltes espines. Algunes són per a agarrar i subjectar com les de l'esbarzer, tenen una forma especial, la de la falç, i la punta de l'aixeta, però el peu és gruixut i ferm. Unes altres són primes, llargues, rectes, aptes per a no madurar, però per a ficar el chixt. Hi ha qui les trenca i les porta ficades en la pell per a formar un esbalaïment o un tètanus, del qual et recordaràs perfectament. Uns altres li donen un mamífer i només li deixen una ferida, que també et recorda.

Els bascos hauríem tingut molta sort amb els espinosos del nostre paisatge, i tenim una àmplia expressió en l'idioma. Quants noms per a dir espina! Ets, arç, otaer, ski, ziri, xats, zizpir, zirir larrantza, punció, xixta, burna, ezten, erren, erut, espi, birba, zizpiot, ar, ezkalda, kizki… i el que jo no sé…

En el llibre, Alex Mendizabal, que recollia articles tan seleccionats com aquest, es va vestir amb 111 fulles i fulles, l'amic Alex Mendizabal va triar el que tenia com a tema el nabiu (Vaccinium myrtillus) dels seus 50 articles d'horta, “Bihotzeko oketa”. En ella afegia la cadena de sinònims de la paraula “sasitza”: matoll, arantzadi sasi, elortegi, sasitza, sastressa, satar, elorrieta, elorrilardi, txaga, txaraka, matoll, sasiarte, lahardi, elordi, arantzarte, larrarte, arantzadi, arantzadi, barda i ardui. Si avui escrivís aquest llibre, en aquesta corda també estarien: arantzaga, arantzarte, sasitegi, elorriaga, txara, txaradi, matoll, arantzate, arantzategi eta matstrapa.

Els bascos necessitem animals acostumats a tantes paraules i a tantes espines, que en algun moment ens hagués dificultat la pell. Avui vinc en què quan la gent, la gent de plantes espinoses, està recuperant les muntanyes, es recuperaran aquestes escorces fines, delicioses, suaus? I preparar-ho per a la punció?