El 29 de març de 2023, el jove periodista estatunidenc Ewan Gerxkovitx, que en aquell moment estava a càrrec del grup de mitjans de comunicació Wall Street Journal, va ser detingut per la branca de la contradicció del FSB rus en Jecaterinburg (Rússia). Acusació, espionatge. Des de 1986, abans de néixer Ewan, no ocorria a Rússia que un periodista estatunidenc hagués estat acusat d'això.
A més del WSJ, els principals mitjans de comunicació d'Occident van sortir en l'escamot per a reafirmar la innocència d'Ewan i, en el revers, la malícia de Putin. A canvi d'un pobre noi, es tractava d'un truc per a alliberar un malvat pistoler que a Occident seria un pessic. O perquè no es conegui el caos que la guerra d'Ucraïna ha produït a Rússia. O...
La Casa Blanca i la Secretaria d'Estat també van sortir a denunciar la injustícia de la detenció en Gerxkovitxe. Però les autoritats russes van decidir que el crim havia estat atropellat. I els tribunals de Moscou han prolongat una vegada i una altra la seva detenció preventiva. La moratòria difícilment hauria degut a la necessitat d'investigar res, ja que tot el que cal investigar sol ser molt ben treballat amb anterioritat. Per tant, pot ser raonable sospitar que aquest major d'un any ha estat per a donar l'oportunitat a algun tipus de canvi o similar. L'altra part, els Estats Units, no obstant això, no sembla haver mostrat gran interès.
El cas de Gerxkovich va ser l'última ocasió en la qual Tucker Carlson va parlar, entre nosaltres, en la cèlebre entrevista a Putin. Alguns van fer olor que l'autoritat russa suggeria un intercanvi. A mi em va cridar l'atenció un altre matís: Putin, que té experiència en aquesta professió i que té autoritat per a conèixer les instruccions del cas, acusava a Ewan de “espionatge” i de ser atrapat in fragant... però no negava el que deia Carlson, que negava el seu caràcter espionario. Curiós.
La veritat és que els jutges russos han donat per acabades les pròrrogues i han posat ja en diligència el seu judici. Acusació, entre altres coses, d'haver capturat que Armata portava damunt els documents classificats de l'empresa Uralvagonzavod, productora del tanc rus més modern. Pot ser sancionat amb 20 anys. Però fa un any el desastre és el silenci entre nosaltres.
Per desgràcia, jo diria que no. Que va caure en una “operació d'ham” més clàssica que la clàssica... perquè probablement era un periodista pobre que caminava en caiguda. Pot ser que algun dia s'il·luminin aquestes aventures.
Però si la CIA, o el TIA, hagués donat una formació mínima d'espia, hauria fet olor que quan li van posar una cita en Jecaterinburg, se li estava posant un gran parany. Perquè no és una venda omnipresent, i molt menys Nizhny Tagil.
I sabria on va ser derrocada la U2 de Gary Powers l'1 de maig de 1960. O el nom de qui porta aquest taller Uralvagonzavod.
Els tres noms propis que apareixen en el títol d'aquest article no coincideixen amb la realitat de les persones així dites. Marc Hernàndez Pons, Dani Hernàndez Pons i Ramón Martínez Hernàndez eren les falses identitats atribuïdes pel Ministeri de l'Interior a tres agents... [+]