1.-REALMENT INTERCOOPERACIÓ I ACTIVACIÓ DEL MUTUALISME

"La intercooperació s'ha entès com una relació de solidaritat entre empreses cooperatives o com una xarxa institucionalitzada d'empreses d'economia social per a satisfer les seves necessitats.

El repte immediat que tenim és posar a les empreses cooperatives que ja estem creades a intercooperar de veritat. En l'actualitat existeixen prop de 3.000 cooperatives al País Basc, a més d'altres empreses, associacions, etc. d'economia social. Però normalment cadascun fa la guerra pel seu compte. S'ha creat una gran xarxa per a donar resposta a les necessitats de la ciutadania, però la majoria funcionen en claus de mercat, perquè no interoperan. A Euskal Herria s'interopera molt poc de forma institucionalitzada. I l'institucionalitzat en aquest cas no té a veure amb la rigidesa, sinó amb les relacions que creguem per a perpetuar-nos.

Encara que no creem nous projectes, si els que estem treballem en una xarxa compacta, segurament la nostra capacitat de fer i d'arribar a la societat augmentaria enormement. L'objectiu és treballar més les relacions entre els quals estem, perquè aquestes relacions s'institucionalitzin perquè tinguin manera de perdurar, i desenvolupar iniciatives per a crear nous projectes entre tots. I, per a què ajuntar-nos? Buscar fórmules de solidaritat entre nosaltres, per exemple, finançament col·lectiu. Però també per a crear xarxes de suport a projectes basats en la sobirania del treball i l'autoformació al País Basc.

Moltes vegades fallem en estructures d'intercooperació. Creiem que la creació de relacions i intercooperació vindrà per si mateixa, perquè nosaltres funcionem en una altra clau… i no, cal treballar molt per a això, i cal planificar i treballar de manera estratègica.

Entendre la intercooperació a llarg termini implica treballar el mutualisme. Avui dia, en el mercat, relacionem el mutualisme amb les companyies asseguradores... El nostre plantejament és crear eines mútues per a desenvolupar a llarg termini el benestar que volem generar a partir d'aquesta posada en xarxa. En una època això es va associar a les finances i a la gestió a llarg termini dels diners, però en el context actual, i davant l'evident crisi de la cura que ens ensenyen les crisis, el mutualisme és una manera d'entendre la cura de manera comunitària i col·lectiva. Si volem organitzar la cura, haurem de construir-lo en eines de cara al futur. A més de fer una previsió del que necessitem per a viure bé, també haurem d'organitzar les necessitats i eines de cures que tindrem: cooperatives de cures, mecanismes de vigilància comunitària en les nostres empreses i dotar-los de personalitat jurídica.

Per tant, el primer repte és promoure la intercooperació de manera estratègica, ampliar les relacions d'intercooperació, crear estructures i portar aquesta intercooperació des del punt de vista del benestar a les estructures de mutualisme, on gestionarem els diners i la cura de manera col·lectiva i a llarg termini, amb previsions, i no responent com puguem a les necessitats que tenim en el moment, sinó sabent el que necessitem per a viure bé en el futur. Hem de preveure-les i començar a construir-les des d'avui".

2.-COOPERATIVES PER A TOTS

"En una situació en la qual la crisi s'aguditza, el capitalisme deixa cada vegada més territoris i més vides a un costat. El capitalisme necessita territoris i persones des d'un punt de vista explotador extractivista per a augmentar els seus beneficis: li interessa un territori mentre pot treure profit d'ell, li interessa a una persona que li faci treball i li doni beneficis o que li doni suport familiar per a poder treballar.

En aquest cicle de crisi que va des de 2009 fins a l'actualitat, s'està fent patent que cada vegada queden més territoris i persones fora del cercle d'interessos del capitalisme: el capitalisme no les necessita. Clàssicament el capitalisme ha necessitat grans masses d'aturats per a la seva reproducció, perquè això suposa que la gent pugui explotar en el treball. En l'actualitat, juntament amb el desenvolupament de la tecnologia i l'augment de la productivitat, s'observa que hi ha bosses cada vegada més grans que el capitalisme no necessita. El capitalisme els rebutja. Aquestes bosses seran cada vegada més grans i notòries en el futur.

El mateix ocorre amb els territoris: amb la metròpoli, sobretot, la ciutat s'ha convertit en un espai prioritari perquè el capitalisme augmenti les seves relacions i els seus guanys. Moltes zones rurals estan cada vegada més allunyades de les intencions del capitalisme: no les necessita, perquè no els dona beneficis, i estan sent desallotjades de les relacions econòmiques, per la qual cosa s'estan buidant, perquè el mercat capitalista no genera treball en aquestes zones i la gent va als llocs on hi ha treball. Al mateix temps, cada vegada són més els territoris d'Euskal Herria els que es van alliberant aquestes zones que l'Estat hauria de reactivar, cada vegada amb menys inversions, menys escoles, menys mèdics...

Els territoris i les vides abandonades pel capitalisme poden ser veritablement els àmbits estratègics per a la creació d'una altra economia. Hauríem de fer un esforç en aquells llocs on realment són difícils de viure i de treballar, per a integrar les nostres maneres d'entendre l'economia. Les persones que volen viure i treballar en ella necessiten una alternativa i nosaltres podem oferir aquesta alternativa, per a tot un territori i per a una gran proporció dels seus habitants, però són zones difícils. Hem de fer aliança amb les persones que volen treballar i viure allí, no hem d'anar de fora els qui fan economia social transformadora en altres llocs. Hem de fer una aliança estratègica amb la gent de cada lloc per a plantejar-los que tenim eines i eines per a posar-les a la seva disposició, perquè ells i elles facin projectes per a viure i treballar en ella.

El mateix amb les vides que estan sent excloses. El capitalisme necessita dones migrants per a fer tasques de cura en les llars, però quan les tasques de compte amb la COVID-19 s'han redirigit a les llars per raons conjunturals, què ha passat amb aquestes dones? Han quedat totalment marginats, sense treball ni habitatge. Fins i tot fora del sistema asistencialista del capitalisme, en molts casos. Cada vegada passarà més gent.

Aquesta crisi desemboca en un procés de desindustrialització a Euskal Herria en el qual alguns es trobaran un lloc en els treballs precaris, però altres es convertiran en "innecessaris". I a això hem de donar una resposta amb eines d'economia social transformadora. Aquestes persones han de tenir l'oportunitat de crear els seus projectes de vida a través del treball independent i de les eines que pot aportar l'economia social transformadora. Això és un gran repte, molt complicat, però hem de continuar fent-ho.

Això exigeix ser presents en els territoris que queden fora dels mapes, i exigeix estar en contacte i posar a la seva disposició eines amb persones que estan sent empeses a l'exclusió. Tota persona ha de tenir dret a crear projectes autoconstituïts. Per a què? Per a crear ocupació i satisfer les necessitats de la vida: cooperativa de consum, cooperativa energètica o associació per a organitzar l'oci i la cura. Poden ser moltes coses.

O, si no, haurem d'acceptar treballs més precaris, o anem a l'exclusió. En una societat en la qual la tecnologia i la productivitat ofereixen cada vegada més oportunitats, hi haurà cada vegada més persones fora d'ella.

Per contra, si activem aquests camps, si els donem eines, si creem un camí d'autoorganització, es converteixen en un camp molt potent. Si l'economia social transformadora ha donat eines i oportunitats als territoris i persones abandonades pel capitalisme per a viure una vida habitable, a veure qui desmunta això!

Això exigeix un gran esforç i una gran xarxa de solidaritat. Exigeix que des del dia d'avui es comencin a crear, a formar-se i a promoure aquest tipus de processos, i que parteix de la riquesa actual es destini a això".

3.-SALT D'ESCALA

"Des de les pràctiques cooperatives, des dels projectes que es van generant, el tercer repte és poder fer un salt d'escala a nivell econòmic i social. De les eines que creguem per a donar resposta a les nostres necessitats, a on volem arribar? Ens n'hi ha prou amb crear eines d'autoorganització per a nosaltres i el nostre entorn? O volem crear eines per a tota la societat? Es pot pensar que el que volem per a nosaltres és desitjable per a tota la societat. Com s'organitza això? Com sortim de la pràctica diària a l'estratègia territorial o local?

Aquí necessitem una estratègia de sobirania. Hem de saber quines són les necessitats per a les nostres comunitats, i per a aquestes necessitats hem d'organitzar sistemes econòmics basats en la sobirania. Dit en plural, perquè moltes vegades s'ha entès que la sobirania política, la consecució de l'Estat ens dona l'oportunitat d'organitzar-lo. Jo no ho deixo de costat, també ho necessitarem, però en aquest món globalitzat tan complex com l'actual, tenir un estat no et dona sobirania. Si realment volem crear societats de gent emancipada, necessitem també processos de sobirania econòmica de baix a dalt.

Haurem d'organitzar els processos sobiranistes en diferents àmbits, entenent que per a decidir necessitem sobirania política des del punt de vista democràtic, i d'altra banda haurem d'organitzar la sobirania material i crear una estratègia per a fer realitat aquesta sobirania material. Per a això, primer haurem de triar quines són aquestes sobiranies, quines són les estratègies que volem posar en marxa. Per a mi, una de les sobiranies estratègiques és l'alimentació, el treball, la cura i la sobirania sociosanitària, necessitem sobirania tecnològica, sobirania de la informació (que es treballa en ARGIA)...

Des de l'economia social transformadora hem de fer una proposta, perquè Euskal Herria sigui materialment sobirana, a veure si són estratègiques les sobiranies. Per a aquest repte necessitem una aliança amb altres agents socials i populars d'Euskal Herria. Però l'economia social transformadora ha de ser capaç de fer una proposta".

4.-DIGITALITZACIÓ

"La digitalització és el principal camp d'aplicació de l'economia capitalista i neoliberal en l'actualitat. El capitalisme ha tingut diferents fases i els pròxims passos venen principalment de la digitalització: les estratègies d'obtenció de beneficis, les estratègies d'opressió a les persones i a les comunitats, la ciutadania i les estratègies de subordinació econòmica vindran de la digitalització.

Però no podem respondre a la tempesta capitalista de la digitalització renunciant a la digitalització. Necessitem una estratègia de digitalització sobirana. Nosaltres hem de prendre les eines digitals i el que portarà la digitalització al nostre favor per a desenvolupar el model econòmic i social que volem. No podem mirar per a un altre costat. Hem de mirar directament a la cara la digitalització i sobretot a l'estratègia de les grans multinacionals que hi ha darrere: Google, Amazon, Microsoft... una desena d'empreses digitals organitzaran l'economia del futur. A això cal mirar-ho a la cara i plantejar una alternativa: d'una banda, oposar-nos, hem de ser ferms des de l'economia social transformadora dient "no Amazon", i d'altra banda, veure què es pren dels processos i eines de digitalització, per a crear les nostres eines, per a satisfer els nostres objectius i necessitats. Podem treure-la d'un sentit purament lucratiu i utilitzar-la per a satisfer les nostres necessitats comunitàries socials.

Si diem "No a la digitalització", ens portarà en tots els casos la tempesta de la digitalització. Perquè aquest procés ve".

5.-VIDA HABITABLE I TEMPS LLIURE PER A TOTS

"per a què volem organitzar un altre model d'economia? Per a què tots aquests reptes que he esmentat abans? Perquè totes les vides siguin estimulants. Aconseguir vides habitables ha de ser una aspiració que sigui a les nostres mans col·lectivament.

Què és la vida habitable? Un gran problema és que el neoliberalisme també està ficat en els nostres cossos. Moltes vegades no decidim què és la vida habitable, sinó que el model social ens determina. Actualment s'associa la vida habitable a l'ocupació del temps: ocupat amb el treball i l'oci que s'ha fet obligatori. Un oci competitiu, cada vegada més individualitzat, que ens posem reptes... aquesta és la vida vivible? És a dir, treballar per a crear unes rendes, per a dotar-les de recursos per a l'oci competitiu i per a construir la nostra identitat amb el que fem en el temps lliure? Antigament la nostra identitat es construïa amb el treball que fèiem. Aquest dia cada vegada és menys i cada vegada més, construïm una identitat en funció del temps lliure que fem. Per tant, necessitem un treball ben remunerat perquè aquesta identitat que volem crear estigui basada en un oci perfecte. És un dels mecanismes més perfectes de la societat neoliberal per a la individualització.

Hem d'imaginar un nou model de vida habitable. El que mira a les necessitats del col·lectiu i és interdependent, que té la cura en el centre i que li dona temps a la cura... però el temps lliure també cal situar-lo en el centre. El temps lliure sí, però no l'oci perfecte, en el qual ho mesuro tot: quant temps corrent, quantes pel·lícules he vist... necessitem una vida en la qual passem el temps lliure. Si vols temps lliure per a córrer, però també per a no fer res, per a estar amb els teus amics, per a relacionar-te...

Al meu entendre, el temps lliure és el de treballar les relacions, l'autoorganització d'aquestes relacions per a crear projectes, per a divertir-nos, per a gaudir... això no està en les nostres estratègies i crec que ha de ser part del discurs de l'economia social transformadora.

El temps lliure exigirà que es treballi menys, i també hem d'incorporar la idea de treballar menys. Moltes vegades dur a terme un projecte requereix molta feina, i hem d'intentar fer que aquest treball sigui disfrutable. Però, d'altra banda, per a què volem que es facin tots aquests projectes? Per temps lliure. Aquest repte és el que dona sentit a tots els reptes anteriors.

El que la digitalització i les eines tecnològiques han d'aportar és el temps. No utilitzem les eines digitals per a ocupar més el nostre temps, sinó per a guanyar temps de manera col·lectiva i social! ".

"Necessitem eines com la LLUM per a fer vides estimulants"

"Necessitem eines com la LLUM per a fer aquestes vides habitables, per a donar a conèixer els projectes que fem i per a teixir xarxes. El coneixement també ens aportarà informació i és imprescindible tenir sobirania en la informació en aquest camí, i que les nostres eines tinguin cada vegada més capacitat, perquè ARGIA també tingui temps per a viure vides estimulants... per tant, us demano a tots que us subscrigueu o ajudeu a ARGIA com sigui possible. ARGIA té una cosa molt bona, [es refereix al nou model de pertinença] que genera recursos perquè la gent pugui aportar, però en funció de la seva capacitat".