Vitòria, 31 de març de 1937. Els feixistes espanyols han tret setze presos polítics lligats a les mans d'una presó de la ciutat. Es fica en el camió, s'emporta al port d'Azazaceta i allí és assassinat a tirs amb total impunitat. A Vitòria els partits no han protestat perquè els partits ja estan fora. La ciutat està ja enfonsada en el profund pou del que serà la dictadura feixista més llarga d'Europa. Silenci.

Vitòria, 31 de març de 2024. Les poques hores del diumenge, la policia autonòmica ha colpejat a desenes de joves socialistes davant les cambres. Sang, crits, ossos trencats. El greu atac policial ha ferit a 70 joves, dels quals cinc han estat atesos a l'hospital. Els partits de Vitòria no han protestat, silenci. Com en la dictadura feixista espanyola.

La Policia que desitjaria desallotjar amb èxit l'habitatge deshabitat, no treballaria a aquestes hores, prendria temps i tractaria de desallotjar als joves que no puguin emancipar-se, per a tornar a donar la casa buida a les pólvores i rates. No obstant això, la policia que té com a objectiu donar una pallissa al major nombre possible de joves, ho faria a les poques hores del diumenge. Sens dubte. La policia autonòmica és conscient que els joves socialistes, en pau però fermes, poden atacar, colpejar i ferir sense pietat, secundats pel silenci dels partits, per la justícia espanyola, els gossos de ploma i els periodistes covards.

Igual que el 3 de març de 1976, Vitòria és la ciutat de la impunitat policial. El 3 de març d'enguany s'han tornat a produir sang, crits i ossos trencats. La policia autonòmica sap que la manifestació memorial dels cinc treballadors assassinats per la Policia espanyola pot ser atacada davant les cambres, ferir i detenir als manifestants, ja que cap partit condemnarà l'agressió, ja que els tribunals espanyols no han identificat, jutjat i ordenat la sanció.

Obrim el mapa de la ciutat. A Vitòria encara hi ha tres centres de tortura: comissaria de la policia espanyola al carrer Olagibel, caserna de la Guàrdia Civil en el barri de Sansomendi i seu de la policia autonòmica en Arkaute. Ni tan sols l'únic policia que havia estat en aquests centres de tortura ha estat detingut, cap policia ha rebut sancions ressenyables. Els policies espanyols d'aquests tres centres saben que poden torturar amb impunitat, com en la dictadura feixista, perquè torturar a Espanya no té cap efecte, perquè es premia. Només han de dir que el torturat s'ha ferit a si mateix, encara que ho hagi torturat fins a morir.

A Vitòria hi ha més policies amb impunitat. Em va advertir un membre del meu amor: "La Policia Municipal és com la Policia Espanyola". La Policia Municipal és conscient que pot colpejar a un menor que va en patinet, ja que no serà condemnat per les parts ni perquè, encara que sigui provisionalment, ningú traurà als agressors dels carrers. Encara que la policia menteixi, encara que la pallissa estigui filmada. La Policia Municipal sap que pot entrar en el Gaztetxe i treure el tècnic de so a palades perquè les parts no diran res.

No oblidem la seu del Govern militar espanyol i la caserna d'Araca, on els militars espanyols continuen amb el xec blanc per a tot. Només tenen un mandat per a repetir el que van fer fa 87 anys amb total impunitat.

El mes de març passat, els partits de Vitòria van comparèixer enfront de l'Ajuntament, al costat d'un representant dels militars, policies i esglésies espanyols uniformes. La mateixa imatge de blanc i negre davant el poble: les forces armades, l'Església i els polítics junts, com en la dictadura feixista espanyola.

A Vitòria, la Policia persegueix, ataca i fereix amb impunitat a persones racializadas, adolescents, joves socialistes, adolescents o treballadors. Sota la mirada de 600 càmeres de vídeo policials, Vitòria és la ciutat de la por, una operació policial permanent.

Els ciutadans no podem seguir sense protecció. Per sobre de totes les policies, construir una República Basca que ens protegeixi a tots (afegeix a continuació tots els -istas que vulguis) és urgent. Tenim llibertat.

Julen Mendizabal Elezkano