El Govern de Navarra, a través de l'Institut Navarrès per a la Igualtat, ha promogut un estudi que analitza els mecanismes i dinàmiques que dificulten l'erradicació de la violència de gènere en les dones majors d'una relació violenta i la intervenció social amb elles.

La directora de l'Institut Navarrès per a la Igualtat, Eva Istúriz, ha subratllat que "és important visibilitzar l'impacte de la violència de gènere en les dones majors, que ha perdurat en el temps i ha provocat un major mal emocional i físic". El NBI ha concedit una subvenció de 17.847 euros per al finançament de la recerca.

A Navarra, de gener a juny d'enguany, les dones majors de 50 anys van representar el 11,7% del total de les denúncies per violència de gènere (8,8% entre 50 i 64 anys), enfront del 9,29% de 2019. Per a la realització de l'estudi s'han realitzat entrevistes a dones supervivents de la violència de gènere de més de 50 anys que viuen en la Comunitat Foral. També es van posar en marxa dos grups de treball, un amb dones del moviment associatiu navarrès i un altre amb professionals de recursos especialitzats que intervenen en l'atenció a les dones supervivents.

Conclusions de l'estudi

L'estudi aborda temes com la vivència de la violència de gènere en les dones majors, la seva incidència, la violència exercida per les seves parelles o exparelles, el procés de sortida o l'accés als recursos socials.

En concret, en el cas de la violència directa per part de la parella o exparella, s'ha constatat una major tendència a normalitzar, reconèixer i acostumar la violència entre les dones majors. Així mateix, augmenta la violència psicològica i disminueix la violència física. L'estudi també recull que en les dones majors, l'automenyspreu i les seves capacitats, per exemple, augmenten la violència que sofreixen.

A més, en el cas de les dones majors víctimes d'aquesta mena de violència, s'accentuen les dificultats per a posar en marxa el procés de sortida. Entre els factors cal destacar la major resistència al canvi de situació o la incorporació de creences tradicionals sobre els rols de gènere. A més, es tendeix a viure les situacions de violència de manera silenciosa i silenciosa, així com a iniciar un procés de separació (sobretot en les zones rurals per por de que sigui de domini públic).

En aquest sentit, la por a la solitud que es produiria després de la separació és un altre obstacle, bé perquè la família d'origen és molt major i no pot ser un suport, o perquè pot ser més complex iniciar noves relacions amistoses o de parella.

La dependència econòmica i l'edat també es veuen com a problemàtiques. Perquè és "tard" per a començar una nova vida, lligat al sentiment de no tenir la força i l'energia per a fer-lo.

Així mateix, en relació a l'edat, l'estudi posa de manifest que aquestes relacions es prolonguen durant dècades i, per tant, augmenten el mal emocional i físic. Les dones sofreixen durant dècades situacions de violència verbal, física o de tots dos tipus, controlant a les seves parelles. D'aquesta manera, augmenta la sensació d'haver perdut la seva vida i, a més, es genera un sentiment de culpa per la ruptura de la relació.

A nivell social, l'estudi mostra una tendència cap a la invisibilització de les dones majors en la publicitat, els mitjans de comunicació o els productes culturals, per la qual cosa la seva presència en pel·lícules, sèries, llibres o cançons és menor que la dels homes.

En funció d'altres conclusions de l'estudi, aquest col·lectiu considera que els recursos específics d'atenció a la violència de gènere estan enfocats a casos extrems i no estan adaptats a les seves necessitats. En aquest sentit, a causa del sentiment de desprotecció après, moltes vegades pensen que res i ningú podrà ajudar-los, per la qual cosa no acudeixen als recursos disponibles.

Propostes de millora

L'estudi també presenta propostes de millora en l'àmbit de l'acció pública perquè es tinguin en compte específicament les realitats i necessitats de les dones majors. En concret, destaca la importància de dissenyar campanyes de prevenció i sensibilització de la violència de gènere dirigides a homes adults, perquè qüestionin les conductes relacionades amb la violència psicològica i facin veure la importància d'assumir un paper actiu per part dels seus fills i filles.

Pel que fa a la intervenció directa, l'estudi se centra en la importància de la intervenció diferenciada i de la formació específica dels professionals. A més, se subratlla la importància de crear xarxes afectives i socials oferint eines com el desenvolupament d'habitatges compartits per a dones majors.