“L'objectiu d'aquesta iniciativa és posar a la disposició de tots i totes aquest llegat que s'ha transmès durant segles i de manera oral en les cuines de les llars”, assenyala la web que ha posat en marxa el Departament d'Educació de Navarra. A través de textos, àudio i vídeo, es poden trobar multitud de cançons per a jugar amb les mans i els dits, alleujar el dolor, dormir, jugar en grup…

“Xingulu-mangu, vaig el nostre fill?”

“Ocells, piulo, piulo! Els molins en Leitza diuen “Ca, kan, kan!” i en el vídeo expliquen com s'ha de fer amb els dits mentre es parla, i en Igantzi han recollit: “Talo, talo txin! Torna a casa Martin amb un tros de pa. Hi ha una coca en la branca, en la seva traspapacio seient. Pirri, porru eta purru, pirrip i purrun, a la teva esquena! En Goizueta, d'altra banda, “Katu mixi marrau! Va tornar al costat d'ell, els seus cinc fills, el sisè en el ventre, una mica de pa en els genolls. Marrau, marrau, marrau!”; a Etxarri Aranatz, “Euria, euria! La gorra del pastor, vermella! Neu! La gorra del pastor, malvada!”, per a adormir als nens i que Berroeta va sentir: “Momoloxtina momollo, el llop ha menjat al pastor, el llop al xai. Ai, el meu cor!” i per a alleujar el dolor aquest altre en Lekaroz: “La sana, el dolor de la sangonera, el rumor del ruc de la posada, la cloïssa de la gallina cega de Lartxe, s'ha anat el dolor de Maddi!”; per a trotar, en Ochagavía: “Tro, tro, tro, mándoko! Demà per a Irun, demà passat per a Sangüesa, què vindria d'allí? Un panell pel cap, sembra un anell!”; per a jugar amb les cames, Auzan escolta: “Xingulu-mangu, vaig el nostre fill? Si és bo, per a casa, si és dolent, per a fora. Turrut, turrut! Per a la meva mare!”… La llista és llarga.

A més d'una àmplia selecció de cançons, han reunit en la web una obra de teatre, un petit diccionari i diversos contes relacionats amb el llenguatge infantil (Asto zaharra mukizu, Sanson i el Padró, Tartaro, Patxiku eta ilargia, Otsoa, hartza, basurdea eta artzaina…).

En el projecte han participat la Fundació Euskokultur, la Mancomunitat de Basca de Cinc Viles i el Patrimoni Labrit. I recuperant les seves paraules, “que la cadena no s'interrompi, que els nens i nenes del present i del futur puguin descobrir i gaudir de l'alegria i la màgia de la paraula”.