Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Orelles perforades


22 de febrer de 2021 - 09:04

Amb motiu del Dia de la Dona Científica que es va celebrar el passat 11 de febrer, vaig llegir un reportatge sobre la bretxa entre els investigadors en funció del gènere. Els mitjans de comunicació tenien també presentis les notícies sobre la pallissa a una jove transsexual de la Comarca de Pamplona/Iruña. Agitació, empipament i… sorpresa?

Els passos a favor de la igualtat han estat evidents en alguns aspectes, tant en les decisions polítiques com en algunes actituds socials, a pesar que encara queda molt per fer. No obstant això, fa temps que he tingut una sensació en el que als rols de gènere es refereix, que avui es manté pràcticament igual. De fet, fa temps que sentim que en l'educació dels nens cal trencar rols relacionats amb les dones i els homes, entre altres, per a modificar el que es descrivia en el reportatge sobre aquests investigadors: dones investigadores dominants en biociències i homes en àrees relacionades amb la indústria, la tecnologia i la informàtica. Els rols s'interioritzen des de petits. Les tendències sorgeixen des de la infància, ateses les expectatives que marquen la societat i la família. Des de les institucions s'estableixen noves polítiques (que a vegades precedeixen a la majoria de la societat, encara que en altres temes s'arrosseguen a la persecució de la societat), moltes d'elles amb la intenció d'influir en les persones adultes. No obstant això, en arribar a un desenvolupament psicosocial, la mentalitat i les tendències, siguin de gènere o de gènere, són molt difícils de canviar. Estan tan interioritzats. A vegades no són més que una forma de canvi, d'adaptar-se públicament a la societat i de respondre a l'entorn en el qual ens trobem, de mantenir dins de la justícia política…

El problema és estructural i en aquesta estructura hem de situar també a la família. Sí, encara que és un tema difícil de tractar. El sistema heteropatriarcal té un dels seus pilars més importants en la família tradicional. I a la família se li reconeixen algunes competències sobre el nen que definiran, en gran manera, la seva personalitat, valors i rol. Joguines destacades per a cada gènere

"Dones investigadores dominants en biociències i homes en àrees relacionades amb la indústria, la tecnologia i la informàtica. Els rols s'interioritzen des de petits"

Els pingüins per si sols no es deixen impressionar. També estem molt lluny de superar la dicotomia de color blau-rosa. No hi ha més que fer un volt per les botigues d'esport i mirar el color de les sabatilles i les robes per a cada sexe; o en la carrera de la dona, veure a totes les dones amb el rosa sota el lema “Avui guanyen les noies”. Però més enllà dels colors, hi ha una cosa especial que em resulta estrany. Mai ho he entès, i molt menys en aquests temps (on els missatges per a no condicionar els rols de gènere dels nens estan cada vegada més estesos), com és possible que una societat accepti fer un forat en les orelles d'uns nounats, com si fos marcar ovelles o vaques. Sincerament, és necessari fer-ho a una persona menor d'edat? Està predestinat per néixer amb Al·là a portar pendents? Les bretxes entre gèneres i l'assetjament contra les opcions sexuals que s'extreu de la norma poden donar lloc a una petitesa, però també s'estableixen els rols posteriors d'una vida. No obstant això, el que m'estranya especialment és que no hi hagi referències o debats sobre aquest tema (a part del que pugui haver-hi en els col·lectius feministes). Es considera normal que a una nena nounada se li perfori les orelles i li posi un pendents, que es vegi molt bé. Podem imaginar la incòmoda conversa “Quina nena bonica!” “No, no, és un noi”, un noi de poques setmanes amb un arracades en les seves oïdes?

En aquest tema, i tornant a la idea anterior, no ens hem trobat amb l'Església (bo, en certa manera, com sempre…) sinó amb la institució familiar, perquè els pares tenen unes pràctiques que no es poden posar en qüestió, perquè es posaria l'alarma vermella (sí vermella, com el fantasma del comunisme). Algunes pràctiques concretes, alienes a la nostra societat, no estan permeses, com l'ablació o la negació de les transfusions de sang als seus fills per part dels testimonis de Jehová. No obstant això, sí que estan admeses moltes altres pràctiques que no són directament perjudicials per a la salut física, tal vegada no la física, però que poden condicionar-la psíquicament de manera evident. Igual que les arracades, el baptisme i la preparació per a la comunió dels nens segons els rituals de la religió catòlica s'accepten amb total naturalitat. Valent-se de la capacitat de decisió dels adults, s'imposa a aquesta persona alguna cosa que no és imprescindible per al seu desenvolupament psicosocial, però que condicionarà el seu desenvolupament psicosocial. No se li permet, anys després, triar per si mateix la creença o el pensament que desitja. Els pares i mares trien posar un pendents i marcar el seu rol de gènere, enviar-ho a l'Església o a llocs d'oració d'una altra religió, o matricular-se en els models i centres educatius (quina educació rebre i amb qui relacionar-se). Tot reivindicant la llibertat d'elecció. I diuen que és normal en aquesta societat. Existeix un reconeixement ampli i implícit, i des de les institucions no s'atreviran a posar-lo en qüestió. Es tractaria d'una revolta en contra, fins i tot de molts dels pares, que es creï són progressistes.

La reflexió en profunditat és imprescindible si es vol avançar en el desmantellament dels rols heteropatriarcals lligats a la igualtat i al sistema binari de gènere, per a poder incidir també en aquests àmbits privats que tant condicionen. Si no, podem moure'ns en falsedat durant dècades; a més, com hem avançat tan poc sorpresos… Pensem en si el fet que a la nounada li pengi les orelles no té una certa connexió amb la possibilitat que aquesta dona sigui enginyera a les dues dècades següents.

Sí, amb la intenció de prendre el camí ral per a aconseguir una societat ràpida, igualitària, empàtica i solidària (i, com ha demostrat la Història, les portes de l'oposició no estan tancades…), alguns aspectes avui considerats normals i legalitzats serien molt diferents en el futur. Dels discursos d'aparent sostenibilitat institucional i empresarial, passaríem a impedir l'ús indiscriminat dels plàstics, les corregudes de toros serien un mal record del passat, seria il·legal adoctrinar religiosament als nens, i estaria prohibit cavar les oïdes dels nounats…

Mentrestant, siguem conscients dels pilars de la societat que continuem alimentant i no mantinguem les vulneracions de drets ni obstaculitzem el desenvolupament alliberador des de la suposada trinxera de les llibertats de la institució familiar.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
La por com a espai comú
La preocupació per la inseguretat ciutadana és cada vegada major en les converses dels nostres barris i ciutats, sobretot entorn dels robatoris i conflictes provocats per joves del Magreb que sobreviuen al carrer. Aquestes situacions, que sembla que han augmentat en els... [+]

4 d'Iruña-Veleia Congrés: il·luminar, no destruir

“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]


Més drets humans i menys extrema dreta

En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]


Popuerza

Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]


2024-10-16 | Edu Zelaieta Anta
Volta completa

En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]


2024-10-16 | Iñaki Murua
On Ángel!

Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!

Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]


Ens espera l'Hezitopia

Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]


El mite del mercat lliure

Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]


Tecnologia
Cessió

En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]


Materialisme histèric
Atrapar

La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]


Qui o qui són els responsables d'aquesta massacre?

La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.

Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]


“He retirat la denúncia per violació”

Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]


Què signifiquen les paraules 'mirar', 'entendre' i 'persona'?

No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]


Periòdics del genocidi

Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]


Eguneraketa berriak daude