La precarietat que genera la temporalitat i les substitucions en els centres de treball ha estat i continua sent una xacra important del sistema legal laboral, tant en les empreses públiques com en les privades. Milers de treballadors sofreixen aquesta situació en les seves pròpies carns. Quatre de cada deu ocupacions del sector públic són temporals, sobretot en educació i sanitat. Ja és hora que, a través de la legislació i sobretot de la pràctica, aquesta precarietat es deixi d'una vegada en els centres de treball.

En aquests dies s'han pres dues decisions importants en aquesta direcció. Un en Araba, Bizkaia i Guipúscoa: sindicats i patronal han decidit incorporar als distribuïdors –els anomenats raiders– que treballen per a plataformes digitals en l'Acord marc d'Hostaleria de la CAPV. Ara, aquest acord ha de ser traslladat als convenis col·lectius de cada territori. Seria molt bonic poder fer el mateix a Navarra.

L'altre en l'Estat espanyol: Una sentència europea ha condemnat a la justícia espanyola a convertir en indefinits no fixos al personal de l'administració pública que porta més de tres anys fent substitucions i ha advertit que no podrà continuar treballant. Encara que el cas no se centra en el tema, la sentència afectarà milers de treballadors del sector públic, uns 150.000 en Hego Euskal Herria.

Ara cal respectar aquestes decisions i accelerar els processos perquè s'implantin com més aviat millor. La major part de la responsabilitat recau en les administracions públiques de l'Estat espanyol i del País Basc, que haurien de ser el model per a mantenir una ocupació digna i estable en les seves empreses, en lloc d'alimentar la precarietat i la temporalitat. Perquè no podem oblidar una cosa: aquests acords s'han aconseguit gràcies a la llarga i dura lluita dels treballadors.