Els atacs feixistes, xenòfobs o homòfobs són cada vegada més freqüents a Euskal Herria, i la preocupació s'ha difós d'un costat a un altre. El Baix Bidasoa és un dels àmbits que sofreix aquest tipus d'atacs, i en concret, la majoria de les agressions i/o accions corresponen al grup denominat Esdevenir Europeu (Evolució Europea).
L'actuació dels grups agressors és fosca, evidentment, i “encara que és difícil recaptar informació concreta, se sap que el citat grup ha dut a terme més d'una dotzena d'atacs”. Són les paraules del grup de reflexió col·lectiva Bor-bor d'Irun. En un escrit difós aquest dimecres, es fa referència als presumptes atacs del grup neonazi Esdevenir Europeu a la comarca del Baix Bidasoa: pintades nazis, adhesius adhesius massius en diferents barris i coles de cartells amb cristall que pretenien causar mal, entre altres.
Per Nadal, no obstant això, el grup va fer un salt i amb petits artefactes explosius va atacar al jove Lakaxita i a l'espai ocupat pel Moviment Socialista en la plaça de Moscou. Segons Bor-Bor, “també han amenaçat a individus pintant en els seus habitatges” i sospiten que també han estat ells els que han comès l'agressió racista contra una fruiteria en el barri de San Miguel.
Els atacs no es limiten a Irun, on la Policia Municipal ha desplegat nombroses denúncies. El passat 20 de desembre es va saber que algun grup feixista havia atacat el memorial d'Agiña. El monument recorda als presoners dels “batallons obrers” que van construir la carretera que uneix Lesaka i Oiartzun en el seu treball d'esclaus.
També a principis de gener, El Salt https://www.elsaltodiario.com/racismo/navidades-agresiones-fascistas-euskal-herria va informar sobre altres atacs feixistes en Arrigorriaga, Biarritz i Baiona durant el Nadal.
Què és Esdevenir Europeu?
L'Esdevenir Europeu (DE) és una "associació cultural" dirigida pel conegut escriptor d'extrema dreta Ramón Bau que, segons es pot llegir en la seva pàgina web, es considera nacional-socialista. En el grup consideren que Europa està en una situació de decadència vermella, entre altres causes per la immigració, i reivindiquen sense ahobizar el retorn del nazisme per a donar-li la volta a la situació. Anteriorment va formar part del grup falangista Bau CECADE, que es va fundar en 1966 a Barcelona i va desaparèixer en 1996.
Des del col·lectiu Bor-Bor asseguren que “D'Està adaptant el discurs, cosint les aliances internacionals nazis i creant noves cèl·lules locals. Tenint en compte el que està succeint en Txingudi, hem de reconèixer amb responsabilitat que han fet passos endavant i que sembla que estan aconseguint seduir a molts joves”. Compta també amb una secció del País Basc en la qual s'especifica que va realitzar una trentena d'actes fins a 2017. La majoria són conferències privades i per a acudir a elles és necessari el permís de la direcció de l'associació. També tenen el seu canal en la xarxa social Telegram. https://t.me/s/acdevenireuropeo
Relacions estrangeres
El mes de desembre passat, la líder de DE, Isabel Peralta, va assistir a Suècia a un congrés del grup suec d'ultradreta Resistència Nòrdica. Peralta s'ha distingit en nombroses ocasions en actes públics i, especialment, en les mobilitzacions de la dreta espanyola contra el PSOE al carrer Ferraz pels indults del Procés. Natural de Madrid, té pares navarresos i ha treballat a l'Escola Tècnica Superior de Música de Madrid.
El diari Público va donar compte del congrés i Peralta va reunir el que havia dit en aquest: “Les paraules que em defineixen són la lleialtat i el fanatisme. No soc més que un soldat de la més noble de les causes: la supervivència de la meva raça i la lluita per la seva existència. (...) Molts pensen que el nacionalsocialisme ha mort, que s'ha quedat sota els enderrocs de Berlín. Però això no va ser el final, sinó el començament de la major creació que el món veurà mai”.
Què fer davant ells?
El col·lectiu Bor-Bor reconeix que té més preguntes que respostes: “Comprenem prou per a barallar? Quins són? Per què han aconseguit crear entre nosaltres una cèl·lula permanent amb ideologia nazi? Com són tan actius i agressius? Què i quins tenen exactament en el límit? Com fer front al seu discurs enverinat i a la seva pràctica violenta?”.
No tenen una resposta clara, però sí un mètode de cerca de respostes, “per això, en les pròximes setmanes ens hem compromès a obrir places de formació per a alimentar l'antifeixisme en Txingudi”. En el mitjà local Angula Berria es pot llegir tota la nota publicada pel col·lectiu. I en els mesos de febrer i març, les xerrades relacionades amb l'extrema dreta es poden veure a continuació.
La crisi ecosocial generada pel capitalisme està provocant un malestar global en tot el planeta. Els "cims" dels recursos materials i energètics, establint límits de creixement i acumulació, porten amb si desequilibris entre la naturalesa i la societat. Les rodes boges de... [+]
El 9 de juny se celebraran eleccions europees, votacions que, pel que sembla, ens interessen menys a la ciutadania, encara que tenim molt en joc. El panorama que es presenta, a més, no és gens optimista, ja que es preveu un notable avanç de la ultradreta. Estem cridats a... [+]
Quatre mesos després de la meva última col·laboració amb ARGIA, per mitjà d'aquest text he reprès els meus articles d'opinió, però us explicaré per què he abandonat aquesta temporada les pàgines d'aquesta entranyable revista.
El 20 de febrer es va estrenar el documental... [+]