La ciutadania, utilitzant el servei Euskararen Zerbitzua en 2024, ha donat a conèixer 1.206 successos. Els euskaltzales han presentat un total de 1.112 queixes, han realitzat 62 felicitacions i han rebut 32 consultes, suggeriments o reclamacions de diversa índole. L'Observatori ha recordat que les vulneracions de drets lingüístics que sofreixen els euskaldunes en el dia a dia són “innombrables” i les xifres aportades només recullen les denunciades. Fa una crida a la ciutadania perquè no accepti vulneracions de drets i denunciï aquestes situacions en lloc de desnaturalitzar-les, problematizarlas i callar-les.

La directora de l'Observatori, Agurne Gaubeka, ha subratllat que a la vista de les denúncies ciutadanes no es pot dir que la situació hagi millorat. En el Focupación, una vegada més, i sobretot, estan les administracions i les autoritats públiques, que s'encarreguen de les normes i de l'empara legal. D'altra banda, els ciutadans han denunciat a les empreses i entitats de l'àmbit socioeconòmic que treballen a Euskadi.

La lectura general és que el castellà i el francès continuen tenint una clara preponderància, mentre que en tot el País Basc, tant oralment com per escrit, hi ha dificultats per a rebre informació i utilitzar el basc. És més, Gaubeka i Garbiñe Petriati han subratllat en roda de premsa que en les respostes a les queixes han detectat un intent de perpetuar aquestes vulneracions.

Sanitat, seguretat i vigilància

En l'espai públic, els serveis relacionats amb aquests tres temes continuen sent un tema de gran obstaculització per part de la ciutadania, i es tracta d'àmbits que han rebut un elevat nombre de denúncies. També es recullen fets relacionats amb el paisatge lingüístic, com per exemple, els relatius al Govern de Navarra.

En l'àmbit de l'educació, s'ha constatat que persisteixen els obstacles per a la difusió de l'ensenyament del basc en Iparralde i a Navarra. Des del punt de vista de tot el País Basc, la falta d'oferta de Formació Professional i la limitada oferta de les universitats han estat objecte de queixes.

Sense superar les situacions d'anys anteriors, en la via pública

L'Observatori ha denunciat que les tres administracions, la Mancomunitat Única d'Iparralde, el Govern Basc i el Govern de Navarra, en general, segueixen sense oferir garanties per a viure en basca i que en les queixes de la ciutadania es constata que falta prendre mesures quan hi ha vulneracions de drets.

Els ciutadans han denunciat l'actuació de les administracions dels estats espanyol i francès en les últimes dues dècades. La primera d'elles ha estat la de “no respectar la doble oficialitat que està en vigor”. El segon continua amb la "negació sistemàtica dels ciutadans de llengües minoritzades", segons l'Observatori de l'Educació.

Pel que fa a les entitats locals, algunes han percebut l'esforç de garantir a la ciutadania la possibilitat de viure en basca, mentre que unes altres han vist que no tenen incorporats els drets lingüístics en la seva activitat.

En l'àmbit privat, en l'àmbit socioeconòmic, es constata l'escassetat d'empreses que reconeixen els drets lingüístics en llocs on el basc no és oficial. En els llocs on el basc és oficial, han subratllat que les empreses no tenen obligacions específiques per als usuaris i consumidors, per la qual cosa les conseqüències les sofreixen els clients.

Responsabilitat institucional

L'Observatori assenyala que "cada decisió que no es prengui de les institucions o cadascuna de les decisions que contravinguin les garanties tenen conseqüències". D'una banda, es perpetuen les vulneracions actuals, però per un altre, aquestes conductes “originen la desigualtat que viuen els membres de la comunitat de parlants” i tenen conseqüències en el benestar, la seguretat, la salut i la cura, entre altres. L'Observatori ha afegit que “en definitiva, està en joc la qualitat dels serveis públics”.