Els diferents Governs de Navarra, des dels seus inicis, han impulsat la implantació de l'energia eòlica en les nostres muntanyes i prades. Prou recordar que el parc eòlic més antic de l'Estat està situat en la serra del Perdó, en El Perdó, i que acaba de complir 25 anys.

Des de llavors, hem vist a aquests gegants que apareixen en els nostres cims i prades. Al costat dels molins, els parcs, l'obertura de pistes i camins amplis, la desaparició dels bosquetes, els moviments de terra, la mortalitat dels ocells, la transformació del paisatge i el soroll.

Després de la proliferació d'aquests parcs en el sud de Navarra, en localitats com Larraga, Valtierra, Tudela o Buñuel, els projectes semblen voler estendre's cap al nord. Sacyr, per exemple, preveu la construcció de 5 parcs en el nord de la Comarca de Pamplona, en els municipis d'Odieta, Juslapeña, Ezcabarte, Olaibar, Anue, Esteribar, Vall d'Egüés, Lizoain i Vall d'Erro.

Volen instal·lar-se en els cims que distingeixen a aquestes conques, en muntanyes tan conegudes com Mendurro, Aldaun, Txapardi, Ortxikasko, Arromendi, Elixato, Ilurdotz, Lakarri o Measkoiz, afectant els paisatges protegits del Senyoriu d'Egulbati i del Consell d'Elia. La fageda, roureda, es veuria afectat greument. quejigares, pinedes i altres boscos mixtos, així com diversos ecosistemes amb espècies protegides, siguin animals o plantes.

Però no és l'únic projecte. Li segueixen uns altres, com el de Lesaka o el de Bera, en la zona pirinenca de Navarra o en el vessant cantàbric, en el barri de Lesaka ple de caserius Auzoberri.

Límits

Ja en 2012, el Pla Energètic de Navarra establia que la Comunitat Foral era un excedent en la generació d'energia eòlica. Segons les dades del vigent Pla Energètic de Navarra 2018, entorn de 100 dies a l'any, hem d'enviar fora de Navarra l'excedent de producció d'energia elèctrica renovable.

Amb aquestes dades, i sent conscients dels efectes ambientals d'aquestes infraestructures, per què el Pla Energètic de Navarra permet que les empreses continuïn implantant grans infraestructures eòliques en detriment del nostre medi ambient?

La producció renovable és fonamental per a fer front al canvi climàtic i a l'esgotament dels recursos naturals, però cal tenir en compte els seus límits i pensem que a Navarra, amb el consum actual, la producció eòlica és l'única que ha tocat aquests límits. En els dies en què girem els molins, ens ofereixen més electricitat que la que necessitem avui dia. Si es dupliquessin els parcs eòlics, durant els dies de vent, Navarra continuaria cobrint la seva demanda elèctrica, però les empreses tindrien molt més electricitat per a vendre a l'exterior. En dies de poc vent, la nostra cobertura eòlica continuaria sent deficient. En qualsevol cas, l'impacte ambiental seria doble.

Empreses, ajuntaments i governs

Malgrat aquesta situació, el Govern de Navarra ha elaborat una llista amb les ubicacions que dona per bona la ubicació dels molins, amb l'objectiu que siguin les empreses les que decideixin el seu número, la seva potència i on instal·lar-los. Els ajuntaments i governs locals aprofiten l'escassa capacitat de decisió que tenen en aquest àmbit i l'escassetat de mitjans per al seu finançament perquè les empreses acceptin la instal·lació dels molins a canvi de diners. Quant al Govern de Navarra, el Departament de Medi Ambient ha impedit la implantació d'alguns parcs, però la resta de departaments faciliten o donen suport a la seva implantació. D'aquesta manera, el balanç és positiu per a les empreses, d'escassa importància per al subministrament eòlic de la comunitat i negatiu per al nostre medi ambient.

Els governs s'han convertit en meres finestretes on les empreses poden sol·licitar la propietat de parts del nostre entorn natural a canvi d'una part dels seus beneficis. Un sistema que veu els recursos naturals com a part del negoci de les empreses.

Propostes

El canvi climàtic i l'esgotament dels recursos naturals han de ser abordats de manera marginal pels procediments que ens han situat en aquesta situació. L'objectiu a aconseguir ha de ser substituir al 100% per un model econòmic basat en les bases democràtiques i ecològiques on la societat s'alimenti amb energies renovables i els beneficis financers siguin prioritaris.

A causa del canvi climàtic, necessitem polítiques que articulin un biaix progressiu dels combustibles fòssils. Quan aquestes polítiques exigeixen un augment de les energies renovables, aquesta nova aportació hauria de provenir de les energies renovables amb menor impacte ambiental. En la Comunitat Foral, el desenvolupament del potencial eòlic és desproporcionat respecte a altres fonts renovables com la microeòlica o la fotoboltaica. El potencial de desenvolupament de tots dos és alt i tenen moltes característiques interessants; l'optimització de les infraestructures ja existents, l'impuls de l'autoconsum, la possible diversitat d'usos i ubicacions, en zones ja urbanitzades, sense generar un entorn natural.

L'esgotament dels recursos naturals ens obliga, d'una banda, a reduir el nostre consum energètic desproporcionat. Som conscients que els recursos no són inesgotables, no podem mantenir-nos en un consum inintel·ligible. Necessitem conèixer la petjada ecològica de Navarra i adaptar-nos a les possibilitats biofísiques que ens ofereix el nostre territori. El transport és l'activitat que més combustible fòssil consumeix. Hem de reduir les necessitats de desplaçament i impulsar el transport públic i elèctric. D'altra banda, hem d'articular el canvi de model de producció i consum que tenim. El que tenim és lineal; agafa els recursos de l'entorn, els usa i els tira. Necessitem una economia circular que dissenyi la producció de manera que no generi residus.

No tenim millor oportunitat. Hem d'optimitzar i reduir el consum d'energia, establir sistemes i formes d'organització que se subministrin amb energies renovables i apostar per l'ús de les energies renovables més pròximes i menys nocives. La resta no és sostenible.