Quina valoració heu fet?

La valoració del dissabte ha estat molt positiva. Encara no ens hem assegut a fer una valoració tranquil·la, però la impressió és que hem complert els objectius. La gent va sortir molt contenta. Ens ajuntem al voltant de 500 persones a Llodio (Àlaba). L'objectiu de les trobades d'enguany era fer alguna cosa diferent de les anteriors trobades, fer un exercici especulatiu, perquè la gent sortís amb il·lusió, amb idees noves. Volíem reavivar la il·lusió a través d'una altra manera de pensar o d'un exercici.

Perquè era la lectura, que últimament tenim sensacions de desorientació, por i por, que davant el panorama que tenim és difícil actuar amb il·lusió. Aprofitem el dia per a això.

Ens hem quedat molt contents amb la taula rodona del matí. [Mirene Begiristain, Txefi Roco, Jule Goikoetxea i Amaia Pérez Orozco]. Cadascun va parlar de les seves pròpies vivències i coneixements i es van extreure moltes claus. La gent es va quedar amb ells.

L'exercici de la tarda, per a moltes persones, va ser molt diferent. Era un exercici especulatiu: imaginem Euskal Herria en 2054. A cadascun li va tocar reflexionar sobre una dimensió, reflexionar sobre un tema concret. Moltes vegades, quan pensem en el futur, ens quedem en coses més generals: en el futur podrem tenir una vida més comunitària, tindrem a totes les institucions públiques… Però l'exercici no va anar així. Les preguntes eren les següents: Què serà en el dia a dia? Com s'organitzarà la societat? Com ens organitzem? Va ser un exercici d'aterrar les idees generals. Van sortir coses molt divertides.

Ha esmentat vostè il·lusionar? El moviment està abatut?

És difícil parlar de moviment en general. En la societat existeixen aquestes sensacions [desorientació, por, por...]. El moviment feminista també viu en aquest context i aquestes sensacions arriben al moviment. Fa dos anys, en les trobades d'Oñati vam dir que la pandèmia va deixar molt afeblit al moviment feminista i també a molts moviments populars. No obstant això, és cert que en dos anys ha tingut una tendència a l'alça. Segurament encara falta perquè el moviment estigui en els seus moments més forts, però a poc a poc anem creixent. Fa un any vam fer una vaga feminista general, i una vaga així no tira endavant si no hi ha un moviment fort.

Pot explicar més l'exercici especulatiu?

En l'exercici es va tenir en compte que a pesar que la utopia està lluny [van realitzar un exercici de cara a l'any 2054], necessitem una transició feminista, i també hem de dissenyar aquest camí per a poder arribar a poc a poc a l'objectiu. Vam dir: En 2054 no aconseguirem materialitzar totes aquestes “pedrades” que es van proposar el dissabte, però fa vint anys també pensàvem algunes coses per a canviar la situació actual, i hem aconseguit algunes i altres no. Vint anys enrere, segur que hem fet canvis en moltes coses gràcies al moviment feminista. Com més surtin de les propostes del dissabte, millor. És necessari pensar en les utopies màximes per a poder traçar els camins per a arribar a elles.

L'exercici ens ha servit per a fer pensar a la gent, i si estàs pensant ja et ve la il·lusió i la ganes. O almenys impaciència.