Per a mirar als assedegats
- No revelis secrets en l'horta. Sí, ull en l'horta. A què es deu l'atac, cara a cara? Si tens alguna cosa a amagar no ho deixis en l'horta. La patata (Solanum tuberosum) té ulls, blat de moro (Zea mays) oïdes, rosers (Rosa spp.) antenes agudes, ortigues (Urtica dioica) t'agarren perfectament i t'ensenyen el que és el tacte, esbarzers (Rubus spp.) pastarà i tallarà la ferida, i quan hurge la sang per a detenir-la, obtindrà el seu propi tast i l'herba aromatitzarà (o pudor) el que digui.
Tots els sentits estan en la superfície de l'horta. Els nostres, per descomptat, però també els de les plantes. La sospita que podem tenir més enllà del sentit habitual d'escoltar, veure, tocar, fer olor i agradar no és la d'anit, per exemple, sentir fred o calor. Com aquests sentits estan en la pell, són el camí per a entendre l'extern. Però també tenim els qui ens compten la profunditat del nostre interior. Els que ho fan diuen que aquests sentits encara ocults estan més desenvolupats en les persones. Succeirà com fins ara, les filles de les nostres filles il·luminaran el que ja no som capaces d'endevinar i demostraran que els sentits tenen sentits i també sentiments. Ara sabem que el que abans no fèiem olor, les plantes també ho feien olor, ho comunicaven (d'alguna manera parlaven i escoltaven), ho tocaven, ho assaborien i ho veien. Estan constantment atrafegats a romandre i viure. El refrany diu: “Ull d'or mosso; gat en el portaataúd”. Actualitzar i actualitzar: “El nen Or-Begi; freixe en el porxo”.
L'engruiximent i la renovació del catàleg dels sentits és un espectacle. Per a veure l'espectacle del que és, cal mirar, i mirar sense ser un ull estúpid.
UZEI va publicar en 1984 Biologia/1 Noms de plantes i animals, nomenclátor. S'utilitza per a fer aigua o col·liri per als ulls, esmolar els ulls i buidar la vista. El prestigiós botànic Pio Font i Quer mostra en la seva llegendari Plantes medicinals, el Dioscorides renovat la fórmula per a ulls grans, picats, beteritosos o pecurosos: bullir mig litre d'aigua en un recipient netejat amb fre durant deu minuts, afegir mitja unça (14,175 grams) d'herba ocular seca, tapar i deixar refredar, i aconsella el seu ús en fresc.
“Sendikusa” és el que diu Joan Ignazio Iztueta Etxeberria en el seu llibre Guipuzcoaco provinciaren condaira o història de 1829; així ho recull Jose Maria Lakoizketa Santesteban en el seu Diccionari dels euskaros de les plantes amb els vulgars castellans i francesos i cientificos llatins de 1888, “cura” i “supervisa”. Resurrecció María Azkue va rebre en el Diccionari Basc-Espanyol Francès de 1905 el nom “sendoikuz”, citant el conjunt de manuscrits de Luis Luziano Bonaparte rebuts a Londres. D'on ve “consolidant”? De la família? Ho has vist bé? La laves forta?
Una altra dita: “Espectacle, relat”. Herba per a comptar i escoltar el que es veu. Però això és una oïda per a veure, per a la pròxima… Mentrestant, gaudeix amb les flors dels ulls. Andoni Urestarazu, d'Umandi en Asmoz - Iztegia 2000, diu que les flors són ulls dolços. Mariano Izeta, en canvi, diu en el Diccionari de Baztan de 1997 que la flor d'ulls és la que està trist. En els manuscrits de Londres abans citats es denomina “flor d'ulls” a la planta del gènere Àster que estén una flor com la margarida. Tu ho veus...
