Som treballadors de la comunitat educativa, membres dels centres dels models A i B en els quals estem o hem estat treballant. Avui som aquí perquè estem preocupats pel futur dels nostres alumnes. No veiem que estem aconseguint la socialització i euskaldunización que han de tenir.

Amb motiu de la Llei d'Educació, volem fer una doble reflexió sobre l'esmena del PNB i del PSE per a mantenir els models lingüístics i volem convidar-vos a reflexionar.

Començarem parlant del recollit en l'apartat “Diversitat i inclusió” de la pàgina web del Departament d'Educació: “Els canvis socials requereixen una adaptació permanent del sistema educatiu. L'educació del segle XXI ha de fer molt més que transmetre coneixements. En efecte, ha de desenvolupar capacitats que facilitin la integració personal, la integració social i laboral de les noves generacions en un context social en continu canvi.”

En el seu treball per al Govern Basc, Xavier Bonal, sociòleg i expert en segregació escolar, afirma que la gran segregació escolar es dona principalment en els models A i B. Els perfils dels alumnes del model A són molt diferents en el privat i en el públic; en el primer es concentren els estudiants d'alt nivell socioeconòmic i cultural i pràcticament no hi ha immigrants; en el segon, són de nivell baix i gairebé tots són immigrants. De la lectura de les dades, molts investigadors conclouen que els models A i B són “elements catalitzadors de la segregació”.

El veiem en el nostre dia a dia. El model A no garanteix en cap cas la integració de l'alumnat en la societat basca. A més, la veritat és que en els centres públics, per exemple, sembla que s'utilitza per a rebutjar una tipologia concreta d'alumnes. De fet, molts alumnes van a un centre que no els correspon per si mateixos (en molts casos disposen de gairebé una hora de viatge des de l'habitatge per a arribar al centre) o els centres corresponents els destinen als models A, amb l'excusa que “per necessitat” d'ells.

Tot l'alumnat té les mateixes oportunitats i mitjans per a garantir aquesta integració, inclusió social i laboral? I per a obtenir el perfil de sortida requerit en cada assignatura? I per a arribar al desenvolupament de les capacitats a dalt esmentades?

Creiem que no! Si analitzem bé aquestes paraules, veiem que les que es diuen i es fan no coincideixen. Els models lingüístics ens porten en el camí oposat; en lloc d'integrar-nos, segreguen. Això dificulta la seva integració com a persona i pot dificultar la seva futura inserció laboral. Per tant, més que construir ponts, és clar que el model A limita la socialització.

A més de la segregació “física”, els models A i B generen també la segregació lingüística i cultural, en la mesura en què negan el coneixement del basc i de la cultura basca. Un alumne del model A no aconseguirà el nivell de sortida que necessita amb les hores lectives de basca rebudes en el centre, és a dir, en finalitzar l'ESO no tindrà el nivell B2 de basc. Un alumne o alumna que rebi menys de 100 hores de basca a l'any no podrà accedir a ella. Això no ho diem nosaltres, que això és així tots ho sabem, també el Govern Basc. Almenys des de 2006, ja que ells van realitzar un estudi que el va demostrar. Es pot parlar d'integració, inclusió, cohesió o igualtat sense el coneixement del basc i de la cultura basca?

En el debat parlamentari sobre l'aprovació de la llei, alguns experts i experts, a les aules, en els centres, en el treball directe amb els alumnes, han dit aquestes coses una vegada i una altra. Per a poc serveix ser la “llei més participativa” si es desoeix de tot l'escoltat en l'últim minut i es va en sentit contrari fent un volt de 180 graus. Seria una gran irresponsabilitat, sabent tot el que influeixen els models lingüístics, triar per a mantenir-los. No hem d'oblidar, en cap cas, que està en joc el futur del nostre poble, perquè són els alumnes d'avui els ciutadans que demà portaran endavant aquest país.

Necessitem un nou model educatiu que garanteixi una veritable integració de tots els nivells socioeconòmics o culturals. Necessitem un model educatiu que conjumina, que ens uneix, que no distribueixi o que sigui capaç. Que garanteixi la capacitat de comunicació en les nostres llengües oficials, que ajudi a comprendre la nostra cultura, la nostra societat i la nostra forma de vida. Encara som a temps de crear una llei marc que ajudi a aconseguir-ho i nosaltres volem fer-ho.

Personal de la comunitat educativa que estigui o hagi estat treballant en els models A i B en centres educatius de Vitòria, Laguardia, Oyón, Elciego, Bilbao, Erandio, Barakaldo, Leioa o Donostia:

Aintzane Marin Mercer

Alazne Tajadura López

Alba García del Riu

Ana Ochoa de Zuazola

Ekaitz Gabirondo Zelaia

Ekaitz Zabaleta de la Gala

Estibaliz Velasco González

Felipe Zelaieta Txurruka

Haizea Ramírez d'Alda Pozueta

Ibone Aldekoa Aldai

Iñaki Aguirre Elorza

Íñigo Guenechea

Iratxe Blanco

Talud Iraitz Garmendia

Itziar Irigoien Elizetxe

Jone Lauzirika

Larraitz Mendizabal Alzelai

Maialen Aulestia Gorostola

Maider Arregi Herrera

Maitane Nerekan Umaran

Sr. Manu Atxaerandio Alesanco

Markel Eizagirre

Markel Uriarte Ortega

Martín Alkorta Querejeta

Mikel Leunda

Mirin Madariaga Tubet

Nahikari Sègol Lizarazu

Oihana Cabell Elorriaga

Oihana Urien Ubillos

Patxi Ibarzabal

Sessió González Madariaga

Sonia Gómez Barriocanal

Unai Rodriguez Sarriegui

Unai Ruiz de Viñaspre

Xabier Sagarna Perez