Som treballadors de la comunitat educativa, membres dels centres dels models A i B en els quals estem o hem estat treballant. Avui som aquí perquè estem preocupats pel futur dels nostres alumnes. No veiem que estem aconseguint la socialització i euskaldunización que han de tenir.
Amb motiu de la Llei d'Educació, volem fer una doble reflexió sobre l'esmena del PNB i del PSE per a mantenir els models lingüístics i volem convidar-vos a reflexionar.
Començarem parlant del recollit en l'apartat “Diversitat i inclusió” de la pàgina web del Departament d'Educació: “Els canvis socials requereixen una adaptació permanent del sistema educatiu. L'educació del segle XXI ha de fer molt més que transmetre coneixements. En efecte, ha de desenvolupar capacitats que facilitin la integració personal, la integració social i laboral de les noves generacions en un context social en continu canvi.”
En el seu treball per al Govern Basc, Xavier Bonal, sociòleg i expert en segregació escolar, afirma que la gran segregació escolar es dona principalment en els models A i B. Els perfils dels alumnes del model A són molt diferents en el privat i en el públic; en el primer es concentren els estudiants d'alt nivell socioeconòmic i cultural i pràcticament no hi ha immigrants; en el segon, són de nivell baix i gairebé tots són immigrants. De la lectura de les dades, molts investigadors conclouen que els models A i B són “elements catalitzadors de la segregació”.
A més de la segregació “física”, els models A i B generen també la segregació lingüística i cultural en la mesura en què negan el coneixement del basc i de la cultura basca
El veiem en el nostre dia a dia. El model A no garanteix en cap cas la integració de l'alumnat en la societat basca. A més, la veritat és que en els centres públics, per exemple, sembla que s'utilitza per a rebutjar una tipologia concreta d'alumnes. De fet, molts alumnes van a un centre que no els correspon per si mateixos (en molts casos disposen de gairebé una hora de viatge des de l'habitatge per a arribar al centre) o els centres corresponents els destinen als models A, amb l'excusa que “per necessitat” d'ells.
Tot l'alumnat té les mateixes oportunitats i mitjans per a garantir aquesta integració, inclusió social i laboral? I per a obtenir el perfil de sortida requerit en cada assignatura? I per a arribar al desenvolupament de les capacitats a dalt esmentades?
Creiem que no! Si analitzem bé aquestes paraules, veiem que les que es diuen i es fan no coincideixen. Els models lingüístics ens porten en el camí oposat; en lloc d'integrar-nos, segreguen. Això dificulta la seva integració com a persona i pot dificultar la seva futura inserció laboral. Per tant, més que construir ponts, és clar que el model A limita la socialització.
A més de la segregació “física”, els models A i B generen també la segregació lingüística i cultural, en la mesura en què negan el coneixement del basc i de la cultura basca. Un alumne del model A no aconseguirà el nivell de sortida que necessita amb les hores lectives de basca rebudes en el centre, és a dir, en finalitzar l'ESO no tindrà el nivell B2 de basc. Un alumne o alumna que rebi menys de 100 hores de basca a l'any no podrà accedir a ella. Això no ho diem nosaltres, que això és així tots ho sabem, també el Govern Basc. Almenys des de 2006, ja que ells van realitzar un estudi que el va demostrar. Es pot parlar d'integració, inclusió, cohesió o igualtat sense el coneixement del basc i de la cultura basca?
En el debat parlamentari sobre l'aprovació de la llei, alguns experts i experts, a les aules, en els centres, en el treball directe amb els alumnes, han dit aquestes coses una vegada i una altra. Per a poc serveix ser la “llei més participativa” si es desoeix de tot l'escoltat en l'últim minut i es va en sentit contrari fent un volt de 180 graus. Seria una gran irresponsabilitat, sabent tot el que influeixen els models lingüístics, triar per a mantenir-los. No hem d'oblidar, en cap cas, que està en joc el futur del nostre poble, perquè són els alumnes d'avui els ciutadans que demà portaran endavant aquest país.
Necessitem un nou model educatiu que garanteixi una veritable integració de tots els nivells socioeconòmics o culturals. Necessitem un model educatiu que conjumina, que ens uneix, que no distribueixi o que sigui capaç. Que garanteixi la capacitat de comunicació en les nostres llengües oficials, que ajudi a comprendre la nostra cultura, la nostra societat i la nostra forma de vida. Encara som a temps de crear una llei marc que ajudi a aconseguir-ho i nosaltres volem fer-ho.
Personal de la comunitat educativa que estigui o hagi estat treballant en els models A i B en centres educatius de Vitòria, Laguardia, Oyón, Elciego, Bilbao, Erandio, Barakaldo, Leioa o Donostia:
Aintzane Marin Mercer
Alazne Tajadura López
Alba García del Riu
Ana Ochoa de Zuazola
Ekaitz Gabirondo Zelaia
Ekaitz Zabaleta de la Gala
Estibaliz Velasco González
Felipe Zelaieta Txurruka
Haizea Ramírez d'Alda Pozueta
Ibone Aldekoa Aldai
Iñaki Aguirre Elorza
Íñigo Guenechea
Iratxe Blanco
Talud Iraitz Garmendia
Itziar Irigoien Elizetxe
Jone Lauzirika
Larraitz Mendizabal Alzelai
Maialen Aulestia Gorostola
Maider Arregi Herrera
Maitane Nerekan Umaran
Sr. Manu Atxaerandio Alesanco
Markel Eizagirre
Markel Uriarte Ortega
Martín Alkorta Querejeta
Mikel Leunda
Mirin Madariaga Tubet
Nahikari Sègol Lizarazu
Oihana Cabell Elorriaga
Oihana Urien Ubillos
Patxi Ibarzabal
Sessió González Madariaga
Sonia Gómez Barriocanal
Unai Rodriguez Sarriegui
Unai Ruiz de Viñaspre
Xabier Sagarna Perez
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]
La societat en la qual vivim està absolutament basada en la subordinació. Al llarg dels segles, la nostra vida s'ha anat configurant conforme a ella, i a poc a poc la competència de decisió, la llibertat i la sobirania s'han anat reduint. A vegades ens les han llevat amb... [+]
El que m'exasperava molt és la manera en què alguns metges parlen al pacient. Ens parlen de dolor com si fóssim nens. Com m'han fet dos trasplantaments renals, sé de què em refereixo: entre altres coses, m'han posat un tub a l'interior del penis. A causa de l'anestèsia, no vaig... [+]
Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
Cada vegada apreciem més errors ortogràfics en els escrits de les xarxes socials, no sols dels joves, sinó també dels mitjans de comunicació. Alguns s'han tornat tan habituals que a penes els fan mal els ulls.
D'aquesta manera, podem llegir en castellà moltes coses com: "S'a ... [+]
Les ciutats actuals necessiten processos de transformació profunds en tots els àmbits. Els reptes que tenen les societats i les ciutats són enormes i per a abordar-los és imprescindible realitzar exercicis integrals de diagnòstic i planificació... [+]
Per al 21 d'octubre, la xarxa, que porta el nom de Guernica Palestina, va convocar mobilitzacions. Es tracta d'una iniciativa per a denunciar el genocidi que sofreix Palestina i lluitar per la pau, i no es pot posar en contra d'aquestes dues causes. La solidaritat ens porta a... [+]
Recentment hem celebrat a Vitòria-Gasteiz unes jornades d'acolliment al món del basc, organitzades pel Consell d'Euskalgintza i el Govern Basc. Un dels principals reptes actuals del procés de revitalització del basc és fer aliats als nous ciutadans que venen a nosaltres per a... [+]