Per un model educatiu únic que ens uneix
- És el que desenvolupa capacitats per a facilitar la integració real, la inclusió social i laboral.
Som treballadors de la comunitat educativa, membres dels centres dels models A i B en els quals estem o hem estat treballant. Avui som aquí perquè estem preocupats pel futur dels nostres alumnes. No veiem que estem aconseguint la socialització i euskaldunización que han de tenir.
Amb motiu de la Llei d'Educació, volem fer una doble reflexió sobre l'esmena del PNB i del PSE per a mantenir els models lingüístics i volem convidar-vos a reflexionar.
Començarem parlant del recollit en l'apartat “Diversitat i inclusió” de la pàgina web del Departament d'Educació: “Els canvis socials requereixen una adaptació permanent del sistema educatiu. L'educació del segle XXI ha de fer molt més que transmetre coneixements. En efecte, ha de desenvolupar capacitats que facilitin la integració personal, la integració social i laboral de les noves generacions en un context social en continu canvi.”
En el seu treball per al Govern Basc, Xavier Bonal, sociòleg i expert en segregació escolar, afirma que la gran segregació escolar es dona principalment en els models A i B. Els perfils dels alumnes del model A són molt diferents en el privat i en el públic; en el primer es concentren els estudiants d'alt nivell socioeconòmic i cultural i pràcticament no hi ha immigrants; en el segon, són de nivell baix i gairebé tots són immigrants. De la lectura de les dades, molts investigadors conclouen que els models A i B són “elements catalitzadors de la segregació”.
A més de la segregació “física”, els models A i B generen també la segregació lingüística i cultural en la mesura en què negan el coneixement del basc i de la cultura basca
El veiem en el nostre dia a dia. El model A no garanteix en cap cas la integració de l'alumnat en la societat basca. A més, la veritat és que en els centres públics, per exemple, sembla que s'utilitza per a rebutjar una tipologia concreta d'alumnes. De fet, molts alumnes van a un centre que no els correspon per si mateixos (en molts casos disposen de gairebé una hora de viatge des de l'habitatge per a arribar al centre) o els centres corresponents els destinen als models A, amb l'excusa que “per necessitat” d'ells.
Tot l'alumnat té les mateixes oportunitats i mitjans per a garantir aquesta integració, inclusió social i laboral? I per a obtenir el perfil de sortida requerit en cada assignatura? I per a arribar al desenvolupament de les capacitats a dalt esmentades?
Creiem que no! Si analitzem bé aquestes paraules, veiem que les que es diuen i es fan no coincideixen. Els models lingüístics ens porten en el camí oposat; en lloc d'integrar-nos, segreguen. Això dificulta la seva integració com a persona i pot dificultar la seva futura inserció laboral. Per tant, més que construir ponts, és clar que el model A limita la socialització.
A més de la segregació “física”, els models A i B generen també la segregació lingüística i cultural, en la mesura en què negan el coneixement del basc i de la cultura basca. Un alumne del model A no aconseguirà el nivell de sortida que necessita amb les hores lectives de basca rebudes en el centre, és a dir, en finalitzar l'ESO no tindrà el nivell B2 de basc. Un alumne o alumna que rebi menys de 100 hores de basca a l'any no podrà accedir a ella. Això no ho diem nosaltres, que això és així tots ho sabem, també el Govern Basc. Almenys des de 2006, ja que ells van realitzar un estudi que el va demostrar. Es pot parlar d'integració, inclusió, cohesió o igualtat sense el coneixement del basc i de la cultura basca?
En el debat parlamentari sobre l'aprovació de la llei, alguns experts i experts, a les aules, en els centres, en el treball directe amb els alumnes, han dit aquestes coses una vegada i una altra. Per a poc serveix ser la “llei més participativa” si es desoeix de tot l'escoltat en l'últim minut i es va en sentit contrari fent un volt de 180 graus. Seria una gran irresponsabilitat, sabent tot el que influeixen els models lingüístics, triar per a mantenir-los. No hem d'oblidar, en cap cas, que està en joc el futur del nostre poble, perquè són els alumnes d'avui els ciutadans que demà portaran endavant aquest país.
Necessitem un nou model educatiu que garanteixi una veritable integració de tots els nivells socioeconòmics o culturals. Necessitem un model educatiu que conjumina, que ens uneix, que no distribueixi o que sigui capaç. Que garanteixi la capacitat de comunicació en les nostres llengües oficials, que ajudi a comprendre la nostra cultura, la nostra societat i la nostra forma de vida. Encara som a temps de crear una llei marc que ajudi a aconseguir-ho i nosaltres volem fer-ho.
Personal de la comunitat educativa que estigui o hagi estat treballant en els models A i B en centres educatius de Vitòria, Laguardia, Oyón, Elciego, Bilbao, Erandio, Barakaldo, Leioa o Donostia:
Aintzane Marin Mercer
Alazne Tajadura López
Alba García del Riu
Ana Ochoa de Zuazola
Ekaitz Gabirondo Zelaia
Ekaitz Zabaleta de la Gala
Estibaliz Velasco González
Felipe Zelaieta Txurruka
Haizea Ramírez d'Alda Pozueta
Ibone Aldekoa Aldai
Iñaki Aguirre Elorza
Íñigo Guenechea
Iratxe Blanco
Talud Iraitz Garmendia
Itziar Irigoien Elizetxe
Jone Lauzirika
Larraitz Mendizabal Alzelai
Maialen Aulestia Gorostola
Maider Arregi Herrera
Maitane Nerekan Umaran
Sr. Manu Atxaerandio Alesanco
Markel Eizagirre
Markel Uriarte Ortega
Martín Alkorta Querejeta
Mikel Leunda
Mirin Madariaga Tubet
Nahikari Sègol Lizarazu
Oihana Cabell Elorriaga
Oihana Urien Ubillos
Patxi Ibarzabal
Sessió González Madariaga
Sonia Gómez Barriocanal
Unai Rodriguez Sarriegui
Unai Ruiz de Viñaspre
Xabier Sagarna Perez
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]