Som treballadors de la comunitat educativa, membres dels centres dels models A i B en els quals estem o hem estat treballant. Avui som aquí perquè estem preocupats pel futur dels nostres alumnes. No veiem que estem aconseguint la socialització i euskaldunización que han de tenir.
Amb motiu de la Llei d'Educació, volem fer una doble reflexió sobre l'esmena del PNB i del PSE per a mantenir els models lingüístics i volem convidar-vos a reflexionar.
Començarem parlant del recollit en l'apartat “Diversitat i inclusió” de la pàgina web del Departament d'Educació: “Els canvis socials requereixen una adaptació permanent del sistema educatiu. L'educació del segle XXI ha de fer molt més que transmetre coneixements. En efecte, ha de desenvolupar capacitats que facilitin la integració personal, la integració social i laboral de les noves generacions en un context social en continu canvi.”
En el seu treball per al Govern Basc, Xavier Bonal, sociòleg i expert en segregació escolar, afirma que la gran segregació escolar es dona principalment en els models A i B. Els perfils dels alumnes del model A són molt diferents en el privat i en el públic; en el primer es concentren els estudiants d'alt nivell socioeconòmic i cultural i pràcticament no hi ha immigrants; en el segon, són de nivell baix i gairebé tots són immigrants. De la lectura de les dades, molts investigadors conclouen que els models A i B són “elements catalitzadors de la segregació”.
A més de la segregació “física”, els models A i B generen també la segregació lingüística i cultural en la mesura en què negan el coneixement del basc i de la cultura basca
El veiem en el nostre dia a dia. El model A no garanteix en cap cas la integració de l'alumnat en la societat basca. A més, la veritat és que en els centres públics, per exemple, sembla que s'utilitza per a rebutjar una tipologia concreta d'alumnes. De fet, molts alumnes van a un centre que no els correspon per si mateixos (en molts casos disposen de gairebé una hora de viatge des de l'habitatge per a arribar al centre) o els centres corresponents els destinen als models A, amb l'excusa que “per necessitat” d'ells.
Tot l'alumnat té les mateixes oportunitats i mitjans per a garantir aquesta integració, inclusió social i laboral? I per a obtenir el perfil de sortida requerit en cada assignatura? I per a arribar al desenvolupament de les capacitats a dalt esmentades?
Creiem que no! Si analitzem bé aquestes paraules, veiem que les que es diuen i es fan no coincideixen. Els models lingüístics ens porten en el camí oposat; en lloc d'integrar-nos, segreguen. Això dificulta la seva integració com a persona i pot dificultar la seva futura inserció laboral. Per tant, més que construir ponts, és clar que el model A limita la socialització.
A més de la segregació “física”, els models A i B generen també la segregació lingüística i cultural, en la mesura en què negan el coneixement del basc i de la cultura basca. Un alumne del model A no aconseguirà el nivell de sortida que necessita amb les hores lectives de basca rebudes en el centre, és a dir, en finalitzar l'ESO no tindrà el nivell B2 de basc. Un alumne o alumna que rebi menys de 100 hores de basca a l'any no podrà accedir a ella. Això no ho diem nosaltres, que això és així tots ho sabem, també el Govern Basc. Almenys des de 2006, ja que ells van realitzar un estudi que el va demostrar. Es pot parlar d'integració, inclusió, cohesió o igualtat sense el coneixement del basc i de la cultura basca?
En el debat parlamentari sobre l'aprovació de la llei, alguns experts i experts, a les aules, en els centres, en el treball directe amb els alumnes, han dit aquestes coses una vegada i una altra. Per a poc serveix ser la “llei més participativa” si es desoeix de tot l'escoltat en l'últim minut i es va en sentit contrari fent un volt de 180 graus. Seria una gran irresponsabilitat, sabent tot el que influeixen els models lingüístics, triar per a mantenir-los. No hem d'oblidar, en cap cas, que està en joc el futur del nostre poble, perquè són els alumnes d'avui els ciutadans que demà portaran endavant aquest país.
Necessitem un nou model educatiu que garanteixi una veritable integració de tots els nivells socioeconòmics o culturals. Necessitem un model educatiu que conjumina, que ens uneix, que no distribueixi o que sigui capaç. Que garanteixi la capacitat de comunicació en les nostres llengües oficials, que ajudi a comprendre la nostra cultura, la nostra societat i la nostra forma de vida. Encara som a temps de crear una llei marc que ajudi a aconseguir-ho i nosaltres volem fer-ho.
Personal de la comunitat educativa que estigui o hagi estat treballant en els models A i B en centres educatius de Vitòria, Laguardia, Oyón, Elciego, Bilbao, Erandio, Barakaldo, Leioa o Donostia:
Aintzane Marin Mercer
Alazne Tajadura López
Alba García del Riu
Ana Ochoa de Zuazola
Ekaitz Gabirondo Zelaia
Ekaitz Zabaleta de la Gala
Estibaliz Velasco González
Felipe Zelaieta Txurruka
Haizea Ramírez d'Alda Pozueta
Ibone Aldekoa Aldai
Iñaki Aguirre Elorza
Íñigo Guenechea
Iratxe Blanco
Talud Iraitz Garmendia
Itziar Irigoien Elizetxe
Jone Lauzirika
Larraitz Mendizabal Alzelai
Maialen Aulestia Gorostola
Maider Arregi Herrera
Maitane Nerekan Umaran
Sr. Manu Atxaerandio Alesanco
Markel Eizagirre
Markel Uriarte Ortega
Martín Alkorta Querejeta
Mikel Leunda
Mirin Madariaga Tubet
Nahikari Sègol Lizarazu
Oihana Cabell Elorriaga
Oihana Urien Ubillos
Patxi Ibarzabal
Sessió González Madariaga
Sonia Gómez Barriocanal
Unai Rodriguez Sarriegui
Unai Ruiz de Viñaspre
Xabier Sagarna Perez
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]