Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El cas Bateragune: el lawfare basc

  • El Tribunal Suprem ens volia tornar a asseure'ns en l'escó de l'Audiència Nacional, però el Tribunal Constitucional ha decidit acceptar el recurs d'empara que nosaltres oposàvem a aquesta pretensió. Aquesta decisió ha tancat el laberint jurídic iniciat a l'octubre de 2009 i, després de gairebé 15 anys de persecució política, és el moment de situar l'origen, evolució i resultats de l'operació Bateragune.
Artikulu hau CC BY-NC-SA 4.0 lizentziari esker ekarri dugu.

26 de gener de 2024 - 07:44
Bateragune auzian espetxeratutakoak.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Va ser una acció polític-judicial que pretenia sabotejar el canvi estratègic que es va iniciar en l'esquerra abertzale després del procés de negociació 2006-2007. Amb les nostres detencions van construir un relat de les imputacions amb un doble objectiu: bandejar el procés de reflexió i debat i així influir en el seu desenvolupament. En el seu moment, el ministre socialista López Aguilar va parlar sense cap retorn de “construir imputacions” dins de l'estratègia “antiterrorista” de l'Estat.

Per tant, amb Rubalcaba i Garzón com a protagonistes principals, aquella maniobra de l'Estat tenia com a objectiu immediat impedir el canvi d'estratègia o, almenys, que el cost del canvi fos una escissió, encara que això impliqués la durada de la lluita armada. En qualsevol cas, l'objectiu últim o objectiu estratègic era neutralitzar durant dècades l'indenpendentismo esquerre com a subjecte i actor polític del procés d'alliberament nacional.

Tots sabem el que va passar després. En primer lloc, judici d'urgència, sentència prèviament dictada per un tribunal. Després, una llarga trajectòria en el Tribunal Suprem i en el Tribunal Constitucional, on, amb estretes votacions, es van ratificar sentències en contra. A continuació, el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va acceptar la nostra demanda i la seva resolució va ser molt clara: no vam tenir un judici just perquè el tribunal presidit per Angela Murillo no va actuar imparcialitat.

Posteriorment, el Tribunal Suprem va plantejar la reobertura del judici, tractant d'evitar la nul·litat de la condemna i les conseqüències que això pogués implicar. Aquesta estranya i sense precedents decisió tenia també un clar objectiu polític: generar inestabilitat en un context en el qual EH Bildu feia costat al Govern de Sánchez. Finalment, encara que els magistrats del PP han mantingut la coherència amb el punt de partida del procés, el Tribunal Constitucional ha rebutjat la pretensió absurda del Tribunal Suprem, que ha tancat aquesta trajectòria jurídica de clara persecució política.

Per tot això, el cas Bateragune pot considerar-se un cas evident de lawfare. La instrumentalització de la justícia dins d'una estratègia política ha estat això.

Molts bascos coneixen molt bé aquest comportament. Qüestions derivades del tancament d'EGIN i Egunkaria, sumari 18/98…, entre altres, en tots aquests casos la justícia s'ha instrumentalitzat dins de l'estratègia antiterrorista de l'Estat. Encara alguns sectors de l'Audiència Nacional volen mantenir aquesta inèrcia. Com a exemple, fa uns dies la Fiscalia ha atacat a diversos militants de Sortu en una narrativa “fabricada” de benvinguda.

Aquests lawfares han estat part de la violència política de l'Estat i han portat tortures i càstigs centenaris de presó sense cap mena de reconeixement i/o reparació política. En aquest sentit, quan la societat basca avança en el camí de la convivència, és necessari, entre altres coses, que l'Estat reconegui i repari totes les seves intervencions jurídic-policials, com el cas Bateragune. De fet, aquestes intervencions han estat part de l'estratègia de lluita contra l'independentisme basc i han generat múltiples sofriments.

Esperàvem alguna reflexió sobre aquest lawfare basc per part del lehendakari Urkullu i de dirigents d'altres forces polítiques

Per això, en aquest moment en el qual el Tribunal Constitucional ha decidit rectificar la pretensió del Tribunal Suprem i donar per conclosa la seva marxa jurídica, esperàvem alguna reflexió sobre aquest lawfare basc per part del lehendakari Urkullu i dels dirigents d'altres forces polítiques, sobretot tenint en compte que en aquest moment aquest assumpte ha cobrat especial importància en l'intent de traslladar el procés català a les vies i solucions polítiques.

No han fet cap reflexió sobre aquest tema, però aquests mateixos dirigents que perduren en aquest bulliciós silenci, fan apel·lacions constants a l'esquerra independentista sobre la lectura del passat recent.

Insistim en la necessitat que tots els actors polítics (com va fer en el seu moment l'esquerra abertzale) reconeguin la seva responsabilitat en tots els nivells de sofriment que ha provocat i continua generant conflictes polítics. I, per descomptat, tant en el cas de Catalunya com en el d'Euskal Herria, l'Estat ha d'abordar d'una vegada per sempre el conflicte territorial, acceptant la plurinacionalitat de l'Estat i respectant la voluntat de les nostres nacions.

Dit això, i malgrat les conseqüències que hem patit, avui podem dir amb orgull que el fracàs de l'operació Bateragune ha estat total, perquè no ha aconseguit cap dels seus objectius.

En l'actualitat, l'esquerra independentista és la primera força municipalista del País Basc i l'actor decisiu per a expulsar a UPN de l'equació de govern de Navarra i possibilitar la governabilitat de l'Estat. Quinze anys després, per tant, no han aconseguit neutralitzar a l'esquerra independentista.

A més, ens hem convertit en una alternativa i motor fonamental del procés polític en tot Euskal Herria. Al novembre de 2009, poques setmanes després de la detenció, vam donar un missatge des de la presó d'Extreme dient que no pararien el canvi estratègic de l'esquerra abertzale, i avui diem que gràcies a aquest canvi el nostre país i el seu futur estan canviant.

Finalment, volem expressar el nostre agraïment a la societat basca pel suport, la solidaritat i l'amor que hem rebut durant tots aquests anys de presó i persecució. Aquesta àmplia solidaritat ens ha omplert profundament i ens ha donat força per a continuar treballant pel nostre poble. Així mateix, volem agrair de cor el suport rebut des de la comunitat internacional: José Múgica, Adolfo Pérez Esquivel, Gerry Adams, Desmond Tutu…, moltes gràcies a tots.

* Rafa Díez Usabiaga, militant de Sortu.


T'interessa pel canal: Politika
Arartekoaren justizia errestauratibo bidez konpondu dute arrazakeria gatazka bat, epaitegira jo gabe

2023ko irailean, jatorri senegaldarreko hiru pertsonari Gasteizko gaueko aisialdirako lokal batera sarrera ukatu zieten. Diskriminazioa jasan zutenak eta lokaleko jabea Arartekoaren egoitzan bildu dira, eta akordio batera iritsi dira.


Amnistia Legeari entzungor eginda, Puigdemont atxilotzeko aginduari eutsi dio Espainiako Gorenak

2017ko erreferendumaren harira, U-1aren auzi judizialean diru publikoa bidegabe erabiltzeagatik zigortutakoei ez zaie Amnistia Legea aplikatu behar, Espainiako Auzitegi Gorenaren esanetan. Puigdemonti ez ezik, Junqerasi, Romevari, Bassari eta Turulli ere eragiten die ebazpenak.


2024-07-02 | Axier Lopez
Palestinaren eta islamaren aurkako margoketak egin dituzte Azpeitian

Azpeitian Palestinari elkartasuna adierazteko mural batean mezu islamofoboak margotu dituzte. "Palestina Akatu" eta Islama minbiziarekin parekatzen duten pintaketak dira. Elkar-ekin mugimenduak salatu du ekintza.


Angel Berrueta eta bere senitartekoak indarkeria polizialaren biktima moduan aitortu ditu Nafarroako Gobernuak

Naiz.eus-ek aurreratutakoaren arabera, 2004ko martxoan Espainiako polizia batek eta bere semeak erail zuten Angel Berrueta eta bere alargun zein seme alabek, Nafarroako Gobernuaren aitortza ofiziala jasoko dute, indar polizialen indarkeriaren biktima moduan.


2024-06-30 | Estitxu Eizagirre
En la quarta circumscripció va guanyar Iñaki Etxaniz, del Nou Front Popular, i per segona vegada l'extrema dreta
Part de la Baixa Navarra, la quarta circumscripció que engloba a Zuberoa i part de Bearn, ha registrat una participació del 73% (la de l'estat francès, 65,5%). Iñaki Etxaniz, del Nou Front Popular d'Esquerra, ha estat el més votat amb el 38,01% dels vots. Sylviane López... [+]

S'ha produït el que es preveu en l'Estat francès: l'extrema dreta gana, amb el 34% dels vots
Gairebé finalitzat el recompte de resultats de la primera volta, el partit d'extrema dreta RN ha aconseguit un 34%, el Nou Front Popular d'esquerra un 28,1% i l'Ensemble de Macron un 20,3%. La participació ha estat del 65,5%, la més alta dels últims 25 anys.

Està tot lligat i ben lligat?

L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]


Cap pel coll

La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]


2024-06-28 | Rober Gutiérrez
Persones en el centre

Després de la fase de negociació posterior a les eleccions, PNB i PSE-EE han presentat les bases per a un acord de govern entre tots dos per a “avançar en el benestar, en el progrés, en l'autogovern i en la transformació de l'Euskadi global”. Un document d'onze pàgines... [+]


2024-06-28 | Josu Iraeta
Soledad del torturat

Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]


2024-06-28 | Euskal Irratiak
Peio Dufau, Fronte Herritar Berria
“Baikorki ikusten dugu Iñaki Etxanizek egin duen lana; bide bera jorratu nahi genuke”

Hendaiatik Miarritzera eta Larresorotik Sarara hedatzen den seigarren hautesbarrutian, EH Baiko hautagai bat izanen du Fronte Herritar Berriak.


2024-06-28 | Ahotsa.info
Nou pas per a reconèixer la petjada de la tortura en Sakana amb el documental 'Arg(h)itzen'
Les graderies de la Sala Principal del Centre Cultural Iortia d'Altsasu s'han omplert de públic aquest dimecres en l'estrena del documental Arg(h)itzen. Es tracta d'un relat de la petjada de la tortura en la Sakana, i per primera vegada, s'ha triat la data idònia per a la seva... [+]

Panorama de les eleccions d'Ipar Euskal Herria, per districtes
Aquest 30 de juny se celebra la primera volta de les eleccions al Parlament francès, una cita sense precedents. El guanyador del 12,5% dels vots aconseguirà el passi a la segona volta que se celebrarà el 7 de juliol. En les eleccions europees del 9 de juny, RN es va convertir... [+]

2024-06-27 | Gedar
La Fiscalia marroquina arxiva la recerca sobre la massacre de Melilla
Fa dos anys, centenars de persones van ser agredides per les forces policials per a intentar travessar la frontera entre el Marroc i Melilla, i almenys 70 persones van ser assassinades, encara que el número exacte no és clar. La recerca sobre els fets s'ha conclòs al Marroc,... [+]

Sense mesures d'excepció!

En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]


Eguneraketa berriak daude