Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un està lligat...


02 de febrer de 2023 - 08:07
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

“Han cridat a declarar a sis treballadors del metall de Bizkaia per participar en els onze dies de vaga de 2022”, assenyalava Olatz Silva en la notícia publicada el passat 10 de gener en Berria. Si llegim això i afegim la llista dels últims temps, el resultat és impressionant: les cinc de Leioa, la Xarxa d'Autodefensa Obrera de Bilbao, el Gaztetxe d'Errotxapea, Meravelles, les quatre de Senpere, la persecució als joves del Casc Vell de Sant Sebastià, les divuit de Berango, els procediments contra el sindicalisme formal en els jutjats, les peticions de col·laboració de l'organització a centenars de milers de particions individuals i sancions.

Alfonso Sastro va dir: “La guerra dels més febles es diu terrorisme, i es diu guerra, també guerra neta, al terrorisme dels més forts”. A partir d'aquí es pot parlar de terrorisme o delinqüència a la lluita de la classe treballadora, i de guerra o repressió a la violència de la burgesia i de les classes capitalistes.

Està en boca de tots que vivim temps de crisis, i és evident si atenem les notícies del dia a dia. També es nota en les nostres butxaques, i la llista abans esmentada està completament unida.

En la reestructuració del capital, la sobreexplotació de la força de treball i dels recursos naturals són formes de valorització del capital. I en tot aquest procés, el dret exerceix la funció disciplinària de la classe obrera a través dels exèrcits, les presons, l'església...

La Unió Europea i la repressió que acaba de publicar Askapena és una de les principals conclusions de l'anàlisi. En ella defineix la Unió Europea i l'OTAN com dos instruments que estan al servei de l'imperialisme atlàntic i explica com s'ha materialitzat a Euskal Herria el seu treball.

Serem capaços de respondre i desenvolupar la solidaritat com a poble davant la persecució contra els nostres conciutadans? Serem capaços d'entendre que els casos de repressió esmentats són conseqüència dels passos donats en el procés d'alliberament d'aquest país?

L'anàlisi presta especial atenció a la doctrina antiterrorista. Va començar a desenvolupar-se a la fi dels 90, especialment davant la internacionalització de les protestes aportades pels fòrums socials. D'aquella època són l'Iraq, l'Afganistan, Carlo Giuliani, llistes d'organitzacions terroristes, vols secrets, Guantánamo, Abu Ghraib...

En el si de la Unió Europea, en 2002, el Consell va instar els Estats a incloure en les seves legislacions un apartat antiterrorista especial. Per als qui ja disposaven de les seves legislacions (Alemanya, Portugal, Itàlia, el Regne Unit, França i Espanya) va ser un gran suport i es va dotar de més eines per a atacar les seves dissidències.

Les conseqüències són conegudes a Euskal Herria: centenars de detinguts i torturats, onze institucions il·legalitzades, més de 800 presos polítics, mitjans de comunicació tancats...

En l'actualitat, l'instrumental per a la realització de tots aquests atacs no ha desaparegut en absolut, sinó que s'ha desenvolupat, i tenint en compte el context, no sembla que vagi a desaparèixer, per contra, es reforçarà la funció repressiva dels Estats mitjançant la disciplina de la societat mitjançant la militarització o la persecució judicial i policial (o altres iniciatives menys clares).

En el debat sorgit entorn de la desaparició del delicte de sedició, hem vist com es produirà un tipus agreujat de desordre públic, quan l'habitatge està augmentant l'activitat de sindicats, associacions de veïns, bancs d'aliments, xarxes d'acolliment, etc. L'adaptació legal, per descomptat, se centra en aquestes últimes, que són les úniques que poden evitar que els treballadors públics es desplacin a l'OTAN i a la UE, organitzant la classe obrera de manera independent.

La mateixa tendència pot observar-se en tots els Estats veïns, davant la qual cosa és necessari articular una solidaritat internacionalista. Però el gran lema d'Askapena diu: “Perquè som internacionalistes, el primer pas a Euskal Herria”; serem capaços de respondre i desenvolupar la solidaritat com a poble davant la persecució contra els nostres conciutadans? Serem capaços d'entendre que els casos de repressió esmentats són conseqüència dels passos donats en el procés d'alliberament d'aquest país?

Si no ho fem, no tindrem futur.

Aratz Estonba, membre d'Askapena

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2025-02-26 | Elixabet Etchandy
Martxoaren 8ko, emazte langileak lehen lerrora!

Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]


Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


Repassant el present dels filòsofs d'ahir

L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]


Responsabilitat de les institucions en la protecció dels nens i nenes

Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]


Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


Eguneraketa berriak daude