“Han cridat a declarar a sis treballadors del metall de Bizkaia per participar en els onze dies de vaga de 2022”, assenyalava Olatz Silva en la notícia publicada el passat 10 de gener en Berria. Si llegim això i afegim la llista dels últims temps, el resultat és impressionant: les cinc de Leioa, la Xarxa d'Autodefensa Obrera de Bilbao, el Gaztetxe d'Errotxapea, Meravelles, les quatre de Senpere, la persecució als joves del Casc Vell de Sant Sebastià, les divuit de Berango, els procediments contra el sindicalisme formal en els jutjats, les peticions de col·laboració de l'organització a centenars de milers de particions individuals i sancions.
Alfonso Sastro va dir: “La guerra dels més febles es diu terrorisme, i es diu guerra, també guerra neta, al terrorisme dels més forts”. A partir d'aquí es pot parlar de terrorisme o delinqüència a la lluita de la classe treballadora, i de guerra o repressió a la violència de la burgesia i de les classes capitalistes.
Està en boca de tots que vivim temps de crisis, i és evident si atenem les notícies del dia a dia. També es nota en les nostres butxaques, i la llista abans esmentada està completament unida.
En la reestructuració del capital, la sobreexplotació de la força de treball i dels recursos naturals són formes de valorització del capital. I en tot aquest procés, el dret exerceix la funció disciplinària de la classe obrera a través dels exèrcits, les presons, l'església...
La Unió Europea i la repressió que acaba de publicar Askapena és una de les principals conclusions de l'anàlisi. En ella defineix la Unió Europea i l'OTAN com dos instruments que estan al servei de l'imperialisme atlàntic i explica com s'ha materialitzat a Euskal Herria el seu treball.
Serem capaços de respondre i desenvolupar la solidaritat com a poble davant la persecució contra els nostres conciutadans? Serem capaços d'entendre que els casos de repressió esmentats són conseqüència dels passos donats en el procés d'alliberament d'aquest país?
L'anàlisi presta especial atenció a la doctrina antiterrorista. Va començar a desenvolupar-se a la fi dels 90, especialment davant la internacionalització de les protestes aportades pels fòrums socials. D'aquella època són l'Iraq, l'Afganistan, Carlo Giuliani, llistes d'organitzacions terroristes, vols secrets, Guantánamo, Abu Ghraib...
En el si de la Unió Europea, en 2002, el Consell va instar els Estats a incloure en les seves legislacions un apartat antiterrorista especial. Per als qui ja disposaven de les seves legislacions (Alemanya, Portugal, Itàlia, el Regne Unit, França i Espanya) va ser un gran suport i es va dotar de més eines per a atacar les seves dissidències.
Les conseqüències són conegudes a Euskal Herria: centenars de detinguts i torturats, onze institucions il·legalitzades, més de 800 presos polítics, mitjans de comunicació tancats...
En l'actualitat, l'instrumental per a la realització de tots aquests atacs no ha desaparegut en absolut, sinó que s'ha desenvolupat, i tenint en compte el context, no sembla que vagi a desaparèixer, per contra, es reforçarà la funció repressiva dels Estats mitjançant la disciplina de la societat mitjançant la militarització o la persecució judicial i policial (o altres iniciatives menys clares).
En el debat sorgit entorn de la desaparició del delicte de sedició, hem vist com es produirà un tipus agreujat de desordre públic, quan l'habitatge està augmentant l'activitat de sindicats, associacions de veïns, bancs d'aliments, xarxes d'acolliment, etc. L'adaptació legal, per descomptat, se centra en aquestes últimes, que són les úniques que poden evitar que els treballadors públics es desplacin a l'OTAN i a la UE, organitzant la classe obrera de manera independent.
La mateixa tendència pot observar-se en tots els Estats veïns, davant la qual cosa és necessari articular una solidaritat internacionalista. Però el gran lema d'Askapena diu: “Perquè som internacionalistes, el primer pas a Euskal Herria”; serem capaços de respondre i desenvolupar la solidaritat com a poble davant la persecució contra els nostres conciutadans? Serem capaços d'entendre que els casos de repressió esmentats són conseqüència dels passos donats en el procés d'alliberament d'aquest país?
Si no ho fem, no tindrem futur.
Aratz Estonba, membre d'Askapena
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]