“Han cridat a declarar a sis treballadors del metall de Bizkaia per participar en els onze dies de vaga de 2022”, assenyalava Olatz Silva en la notícia publicada el passat 10 de gener en Berria. Si llegim això i afegim la llista dels últims temps, el resultat és impressionant: les cinc de Leioa, la Xarxa d'Autodefensa Obrera de Bilbao, el Gaztetxe d'Errotxapea, Meravelles, les quatre de Senpere, la persecució als joves del Casc Vell de Sant Sebastià, les divuit de Berango, els procediments contra el sindicalisme formal en els jutjats, les peticions de col·laboració de l'organització a centenars de milers de particions individuals i sancions.
Alfonso Sastro va dir: “La guerra dels més febles es diu terrorisme, i es diu guerra, també guerra neta, al terrorisme dels més forts”. A partir d'aquí es pot parlar de terrorisme o delinqüència a la lluita de la classe treballadora, i de guerra o repressió a la violència de la burgesia i de les classes capitalistes.
Està en boca de tots que vivim temps de crisis, i és evident si atenem les notícies del dia a dia. També es nota en les nostres butxaques, i la llista abans esmentada està completament unida.
En la reestructuració del capital, la sobreexplotació de la força de treball i dels recursos naturals són formes de valorització del capital. I en tot aquest procés, el dret exerceix la funció disciplinària de la classe obrera a través dels exèrcits, les presons, l'església...
La Unió Europea i la repressió que acaba de publicar Askapena és una de les principals conclusions de l'anàlisi. En ella defineix la Unió Europea i l'OTAN com dos instruments que estan al servei de l'imperialisme atlàntic i explica com s'ha materialitzat a Euskal Herria el seu treball.
Serem capaços de respondre i desenvolupar la solidaritat com a poble davant la persecució contra els nostres conciutadans? Serem capaços d'entendre que els casos de repressió esmentats són conseqüència dels passos donats en el procés d'alliberament d'aquest país?
L'anàlisi presta especial atenció a la doctrina antiterrorista. Va començar a desenvolupar-se a la fi dels 90, especialment davant la internacionalització de les protestes aportades pels fòrums socials. D'aquella època són l'Iraq, l'Afganistan, Carlo Giuliani, llistes d'organitzacions terroristes, vols secrets, Guantánamo, Abu Ghraib...
En el si de la Unió Europea, en 2002, el Consell va instar els Estats a incloure en les seves legislacions un apartat antiterrorista especial. Per als qui ja disposaven de les seves legislacions (Alemanya, Portugal, Itàlia, el Regne Unit, França i Espanya) va ser un gran suport i es va dotar de més eines per a atacar les seves dissidències.
Les conseqüències són conegudes a Euskal Herria: centenars de detinguts i torturats, onze institucions il·legalitzades, més de 800 presos polítics, mitjans de comunicació tancats...
En l'actualitat, l'instrumental per a la realització de tots aquests atacs no ha desaparegut en absolut, sinó que s'ha desenvolupat, i tenint en compte el context, no sembla que vagi a desaparèixer, per contra, es reforçarà la funció repressiva dels Estats mitjançant la disciplina de la societat mitjançant la militarització o la persecució judicial i policial (o altres iniciatives menys clares).
En el debat sorgit entorn de la desaparició del delicte de sedició, hem vist com es produirà un tipus agreujat de desordre públic, quan l'habitatge està augmentant l'activitat de sindicats, associacions de veïns, bancs d'aliments, xarxes d'acolliment, etc. L'adaptació legal, per descomptat, se centra en aquestes últimes, que són les úniques que poden evitar que els treballadors públics es desplacin a l'OTAN i a la UE, organitzant la classe obrera de manera independent.
La mateixa tendència pot observar-se en tots els Estats veïns, davant la qual cosa és necessari articular una solidaritat internacionalista. Però el gran lema d'Askapena diu: “Perquè som internacionalistes, el primer pas a Euskal Herria”; serem capaços de respondre i desenvolupar la solidaritat com a poble davant la persecució contra els nostres conciutadans? Serem capaços d'entendre que els casos de repressió esmentats són conseqüència dels passos donats en el procés d'alliberament d'aquest país?
Si no ho fem, no tindrem futur.
Aratz Estonba, membre d'Askapena
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]