Apareix el Gall en Larra-Belagua, però a què ens ve a dir?
- El bosc en perill d'extinció ha estat descobert en els últims dies en l'espai natural de Larra i Aztaparreta, en l'aparcament de l'estació d'esquí de la vall de La Contesa de Belagua. Aquesta estranya conducta ha suscitat una preocupació entre els biòlegs, ja que pot deure's als calorosos hiverns d'enguany. El Basoilarra és gairebé un fòssil testimoni de l'últim període de gel, i la seva visita podria ser indicativa del canvi climàtic i la pèrdua d'ecosistemes, quin missatge ens dona als humans?
A penes queda cap gall a les muntanyes d'Euskal Herria. Els últims exemplars es van observar als Pirineus navarresos, en les proximitats de Larra i Belagua, mentre que al Pirineu aragonès, més abundant, el 40% de les zones preexistents han desaparegut en els últims anys, segons un estudi realitzat en 2022.
Durant aquests dies, el gall s'ha acostat fins a l'aparcament de La Contiena en Belagua, prop de l'ésser humà i amb una estranya conducta, sense fer imposicions per a espantar-se. Això ha generat sorpresa i preocupació, ja que el gall és un ocell molt vulnerable, que sol estar ocult entre pins negres i molt allunyada dels llocs on viu l'home.
Segons els experts, és possible que aquest comportament es degui a la climatologia hivernal, en la qual la neu ha desaparegut per sota dels 2.000 metres als Pirineus. Així ho ha comptat el biòleg Gabi Berasategi a Euskalerria Irratia: "La pròpia agència Aemet ha dit que aquest mes de gener s'ha semblat a març i segurament ha perjudicat el seu comportament i manera de vida".
Ha durat milers d'anys entre nosaltres, però ara ho hem posat a punt de desaparèixer, no sols per la calor atípica d'aquest hivern, sinó també per la deterioració del seu ecosistema en afegir-lo
El gall ha entrat en zel més ràpid del normal i al no haver aparegut femelles en el seu camp, ha sortit fora dels seus camps per a atreure'ls, acostant-se al públic, que és el comportament de diverses espècies en algun moment. Així, els esquiadors i muntanyencs que estaven als voltants de la muntanya Arlas i en l'estació d'esquí de La Contesa han pogut escoltar la seva curiosa cançó.
Això ha suposat un gran risc per al galiforme especial, que pot mesurar 70 centímetres, el major ocell del bosc. Amb la presència de l'home, com els crits i el lladruc caní, el gall s'estressa molt, i pot perdre energia i molta força, quan encara és hivern. Els guardes forestals posen en marxa una operació per a protegir i, si és possible, portar al seu lloc habitual.
Demanen a la ciutadania que si veuen que no s'acostin, que no fotografiïn i avisin com més aviat millor als guardes forestals.
A causa del bon temps per als pròxims dies, es preveu que la zona #Larra #Belagua #LaContienda sigui molt concorreguda. Per això, volem recordar la necessitat de respectar l'entorn. #Basoilar pic.twitter.com/b03m2mld7q
— Guardes Forestals / Guarderío de Medi Ambient (@Guardes_na) January 26, 2024
Berasategi ha pres la notícia amb preocupació i ha destacat que estem posant una vida "molt difícil" a aquesta mena d'espècies: l'explotació i les barreres dels seus boscos, els processos de la pròpia naturalesa i altres activitats de muntanya com a pistes d'esquí, turisme... "Ha provocat la fragmentació del seu ecosistema", diu.
La subespècie del gall que viu als Pirineus és testimoni directe de l'última glaciació, ha perdurat milers d'anys entre nosaltres, però ara l'hem posat a punt de desaparèixer. No sols per la calor extraordinària d'aquest hivern, sinó també per la deterioració del seu ecosistema.
El Basoilarra no ha trobat a ningú en el seu camp, però no pot acudir a altres escenaris. Com a excel·lent bioindicadors, és també un mirall del nostre futur. Potser ens ve a dir això?
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
_Glaciar.png)
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
-(1).jpg)
No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]
