La pols ha aixecat les accions d'un grup de desconeguts contra un monocultiu de Kutxabank a la vall de l'Urola. En aquest sentit, ENBE, ENBA i GBE (Gipuzkoako Basozale Elkartea) van oferir una roda de premsa. Van condemnar el fet i van demanar que els autors el castiguessin.
Després d'un temps i pensant a tornar a la calma, voldria fer algunes reflexions sobre aquest tema.
Per a començar, cal dir que no estem parlant de boscos. Els moviments de Boscos Vius o els estudis d'agents com Naturko expliquen que els boscos són una altra cosa; una comunitat d'éssers vius, una varietat d'espècies i plantes de diferents edats (no sols arbres) d'animals que viuen en ells, fongs, bacteris, etc. Tots ells, interrelacionats, formen un sistema ecològic.
Per contra, les plantacions industrials són zones d'espècies i arbres monoedades en les quals es concentra tota l'atenció en una única espècie d'interès econòmic i es tallen totes les que es creen perquè no facin competencia.no cal dir que són molt pobres en biodiversitat.
A Guipúscoa i Bizkaia tenim molt poc de la primera i molt de la segona. D'aquesta manera , el terme bosc no s'utilitza en condicions adequades, la qual cosa genera confusió en la societat. Probablement una confusió intencionada.
Em sorprèn molt (inozoa ni) veure la unió de dos sindicats bascos terrestres aficionats a la fusta que representen part del sector. Seria millor (i no els he escoltat) que denunciessin les dures condicions de treball dels treballadors que treballen en el sector
Per tant, seria més correcte si la RGI adeqüés el seu nom. Amb la denominació d'Associació de Propietaris de Terres de Guipúscoa, seria més fàcil entendre que representen a la propietat que busca beneficis abans de l'equilibri ecològic. D'entre ells, la major part de la força, com no podia ser d'una altra manera, s'entendria més clarament que la tenen els terratinents més grans i que en la majoria dels casos aquests terrenys no els conreen (sinó els treballadors explotats). De fet, una vegada que les espècies arbòries interessades hagin arribat al seu creixement, es procedirà a l'enderrocament de totes elles mitjançant tala a fet, deixant el sòl desprotegit i generant importants pèrdues de sòl. La recerca duta a terme per Arturo Elosegi d'Aranzadi ha revelat aquest procés i la pèrdua de biodiversitat.
Qui estima la Terra no li maltracta i tractarà de mantenir i augmentar el sòl que ha creat durant milers d'anys. Al revés, qui vol beneficis a curt termini, dissipa el bé que ha arribat a les seves mans i deixa terra empobrida als seus descendents.
D'altra banda, em sorprèn molt (inozoa ni) veure que dos sindicats bascos terratinents s'adhereixin als llenyataires que representen part del sector. Seria millor (i no els he escoltat) que denunciessin les dures condicions de treball dels treballadors que operen en el sector i defensessin els seus drets. No ens diuen que ells cuiden del paisatge, de la naturalesa i, en definitiva, de la vida? En aquest cas, almenys, s'estan defensant actuacions contràries, alineades amb els grans propietaris amb tresoreria integrada.
Quant als suposats danys, se m'ocorre que, a la vista dels danys que estan causant les explotacions industrials en les nostres muntanyes, és preferible que aquests cultius s'eliminin al més aviat possible i se substitueixin per una abundant vegetació adaptada als segles, o es permeti a la naturalesa la seva recuperació en pau. Quantes més hectàrees realitzi aquest tipus d'activitats, més fàcilment es garantirà la durada del bé natural i col·lectiu, encara que es danyin algunes butxaques plenes.
No hem de fixar-nos en l'interès general? Doncs bé, per a això, al qual cuida malament el terreny caldrà llevar-lo.
Olatz Loinaz Lizaso, biòloga i forestal
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]