Començarem per la base, el significat brut del nom. Estem parlant d'un mètode de disseny i pràctica que, com el seu nom indica clarament, uneix les paraules “bosc” i “comestible”. La paraula “bosc” es refereix a l'estructura, a la manera de funcionament d'aquest ecosistema, a l'intent de copiar les connexions que es donen en un bosc natural.
D'una banda, igual que ocorre en els boscos naturals, en aquests boscos dissenyats es busca la creació d'una capa profunda de terra amb una gran activitat fúngica, plena de matèria orgànica i d'estructura directa, que no es conrea, que deixi en pau als seus habitants.
D'altra banda, es busca un bon acostament dels set estrats que es troben en els boscos naturals, buscant sinergies entre ells i aconseguir collites el més variades i abundants possibles. Els set estrats que es troben en els boscos des del subsol fins a l'arbre més alt són bulbs i arrels gruixudes del subsol, estrat herbaci, plantes rèptils, arbustos, arbres de petit port, arbres de gran grandària i per a acabar, barrejats entre ells grimpadors. La combinació de tots ells permet una prosperitat apassionant en aquesta mena d'ecosistemes transformats per l'home.
El segon terme que porta el nom és la paraula comestible. Si ens fixem en el seu significat, podem observar que en el disseny d'aquesta mena de boscos s'utilitzen espècies comestibles. I així és, des d'aquests boscos podem obtenir aliments a dolls (fruites, verdures, fongs, espàrrecs...), però a més el bosc és font de molts altres elements que satisfan les necessitats humanes: plantes medicinals, netejadores i cosmètiques, fusta de foc, materials de construcció i flors.
No podem oblidar que els boscos es mantenen sans gràcies a la solidaritat individual. Així doncs, en el nostre disseny hem d'afegir altres espècies que sustenten les espècies comestibles: arbres i plantes de la família de les lleguminoses (que incorporen nitrogen al circuit), pellofes amb les seves llargues arrels per a aflorar minerals, espècies arbustives autòctones per a produir biomassa abundant...
A més del regne vegetal, en els boscos comestibles es juguen altres elements importants que li afegeixen biodiversitat i gaudi: cossos d'aigua, animals, zones tranquil·les... que analitzarem a continuació. Per a saber més sobre el tema, heus aquí dos títols: “Creating a forest garden” de Robert Crawford i “Boscos i jardins d'aliments” de Gisela Mir i Mark Biffen. Bells!
Per a resumir, un bosc comestible és un ecosistema transformat per l'home que prioritza la vida i la naturalesa, que pot adoptar múltiples formes i que busca un benefici per a tots, un paradís al meu entendre. I tu també pots crear alguna cosa... només has de submergir-te en el bosc.
Oihanak atzeraka ari dira mundu osoan. Oso-osoan? Ez, badira txoko batzuk non zuhaitzak ugaritzen ari diren haiekiko harremana aldatu duten baserritarren lanari esker. Hauek ikasi behar izan dute arbolak ez direla laboreen etsaiak, zuhaitz eta zuhaixken esku dagoela lurzoruaren... [+]
Otsailaren 5ean, Aitziber Sarobe biologoak eta Naturkoneko kideak hitzaldia eskaini zuen Soraluzen Gipuzkoarako baso politika berri bat izenburupean. Hizketagai izan zituen pinuaren gaixotasuna eta basogintzaren krisia, eta eman zituen "gertatzen ari... [+]
Papua Nova Guinea és travessada d'est a oest per una serralada alta. En els seus dos vessants es troben pujols i valls tancades, i allí, les tribus que durant milers d'anys han viscut aïllades, donen fama de diversitat cultural i lingüística a aquest territori. En aquesta... [+]
Els boscos són comestibles; sí, sí, els boscos comestibles. Es diuen “boscos comestibles”, sobretot perquè la creació i la cura del bosc es fan a través de l'alimentació.
A més de la primera, cada vegada és més habitual que s'aprofiti alguna cosa del bosc per a... [+]