“Comencem amb un petit bosc comestible, però volíem més caos”
- Aner Garitaonandia i Oihane Lekunberri porten anys vivint i treballant en el caseriu Biezko d'Atxondo. “Nosaltres érem de carrer, jo vaig estudiar empresa i turisme, però aquest món no m'agradava…”, explica la productora. Lekunberri, no obstant això, va realitzar estudis de ciències ambientals i d'agroecologia i ecologia política a Catalunya, i va tornar amb ganes d'iniciar aquesta activitat. En 2007 es va iniciar la fabricació de cistelles amb hortalisses ecològiques produïdes en l'horta. En l'actualitat compaginen la producció amb l'activitat de l'agroturisme i subratllen que ho fan amb humilitat i que encara tenen molt a aprendre.
Des dels seus inicis, els membres de Biezko treballen la terra amb tracció animal i el ruc els acompanya. A més de les hortalisses per a cistelleria, durant aquests anys s'han plantat arbres fruiters: pomes, nous, prunes… “Hem ficat tots junts al regirat”, ha destacat la productora. A més, Lekunberri treballa amb plantes medicinals com a cremes, cosmètics, ginecologia fítica, etc.
Durant molts anys també han produït ous, però han denunciat que les traves de l'administració han dificultat constantment l'activitat: “Hem estat el menor productor d'ous de l'Estat en els últims quinze anys, però l'any passat ens vam donar de baixa per problemes amb l'administració”. Diuen que a les petites produccions com les seves els posen més traves que ajudes. “És trist que des de l'Administració es posin constantment traves”.
Agricultura sintrópica
Al llarg d'aquests anys, s'han anat aplicant progressivament nous sistemes i elements agrícoles en Biezko a favor d'un model més biodiverso. “Fa uns 15 anys comencem amb el bosc comestible, segons la tècnica de Martin Crawford”, explica Garitaonandia. Posteriorment, i després d'unes petites inundacions, es va començar a treballar la hidrologia de l'horta amb un disseny keyline perquè l'aigua fluís més lentament en els terrenys. “Aquí comencem a fer dissenys de fileres i canals, a treballar l'horta amb corbes, i en aquestes corbes plantem arbustos i arbres…”, explica la productora. Es van iniciar de manera experimental i, de forma gairebé inconscient, van inundar la zona amb arbres, arbustos i vegetació.
“Fa tres o quatre anys vam conèixer l'agricultura sintrópica i ens vam adonar que el que fèiem era bastant semblant”, ha dit. L'agricultura sintrópica comparteix molts elements amb la permacultura. “S'introdueixen grans densitats d'arbres i plantes però en fileres. També s'utilitzen arbres de creixement ràpid per al seu posterior tala i connexió a terra, per a deixar podar en el sòl, per a atreure fongs i microorganismes…”. Subratllen que, en tot cas, el seu sistema està molt deteriorat; com han après dels mal realitzats, encara tenen molt a millorar. Igual que amb la permacultura i la biodinàmica, el repte i la intenció és continuar aprenent i aprofundint. “L'agroecologia per a nosaltres és una utopia de Galeano, un camí per al que mai arribarem”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
