Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Boscos protectors, pla de sequeres i pla hidrològic


10 de agost de 2022 - 15:56

Afortunadament o per desgràcia, Natura està per sobre dels criteris polítics, ètics i morals, i no li importen les discrepàncies dels partits polítics, el debat de les ideologies i la nostra deixadesa, que està pagant amb entusiasme els danys que generem, però ara ens toca a nosaltres patir les conseqüències de l'emergència climàtica. Caminem tard, el Govern està tard.

No som nosaltres partidaris del catastrofisme, sinó de l'adopció de camins factibles, ecosocials i positius. Molt abans que nosaltres, els col·lectius ecologistes i naturalistes, amb l'ajuda de la ciència, havien previst aquesta situació, però desgraciadament no els han fet cas; el capital, fins i tot en el bosc, ha ordenat, i aquesta explotació salvatge ha causat greus danys a la terra, a l'aigua i a la biodiversitat després de dècades.

És el moment de fer propostes i de materialitzar-les, i el Govern ha fet seu quan la sequera, les inundacions i l'escassetat d'aigua, ens sembla que ha quedat estripada.

Atès que la nostra Plataforma va sorgir fa un any entorn de la reivindicació dels Boscos Vius, volem portar la reflexió al bosc, perquè en aquest Pla recentment presentat no apareix en absolut la paraula BASOA, quan un dels eixos fonamentals és el mateix; aquests plans s'han dissenyat des de la perspectiva de les capitals i en benefici de les capitals.

Entre altres, se citen els següents: En el Pla de Sequeres, el transvasament d'aigües, la reducció d'usos, el tall d'aigua; en el Pla Hidrològic, garantir la qualitat de l'aigua, garantir la seguretat i el proveïment de l'aigua, millorar el sanejament de l'aigua; i finalment, en el Pla d'Inundacions, millorar els sistemes de predicció i alerta. I ja està, els boscos no existeixen.

Un informe de la FAO assenyala que l'aigua hauria de tenir una gran importància en la gestió, seguiment i valoració dels boscos, ja que proporcionen serveis hídrics vitals per a la biodiversitat i són fonamentals per a l'agricultura, la indústria, el medi ambient i la llar.

No obstant això, un dels aspectes que moltes vegades s'obvien és la importància dels boscos per a l'adequat proveïment i conservació de l'aigua: les conques hidrogràfiques forestals aporten al voltant del 75% del nostre proveïment d'aigua dolça disponible i, per tant, formen part integral de la nostra seguretat hídrica.

Hem de reconèixer que els boscos juguen un paper fonamental en la seguretat hídrica i prioritzar l'aigua en les decisions de gestió i governança dels boscos. La ubicació de l'aigua en el centre de la gestió forestal tindria importants avantatges a nivell de resiliència.

Dit això, volem recordar que el "Pla Forestal d'Euskadi 1994-2030", elaborat pel propi Govern, deia entre moltes altres propostes:

- Es recomana la captació de conques fluvials com a unitat de gestió de riscos naturals.

- La definició i assignació de Boscos Protectors hauria de ser urgent en sòls d'alt risc (rius i rierols que acudeixin a embassaments, pendents de rius que puguin provocar inundacions, etc.).

- En la CAPV hi ha 38.590 boscos comunals i 73.561 boscos privats, amb un total de: 112.151. En la CAPV es declararan 77.000 hectàrees de Boscos Privats com a "Bosc Protector".

- Implantació d'una xarxa d'interseccions de vegetació natural en tot el territori a partir de rierols.

Compartim algunes de les mesures recollides en aquest pla, però fa 28 anys havien d'haver-se posat en marxa i quan falten vuit anys per a arribar a 2030, sabeu quantes hectàrees de bosc protector s'han recuperat? Zero.

Per què no s'inverteix en aquest Pla en boscos protectors autòctons, per què no es tenen en compte els boscos? A més, els boscos protectors ens ofereixen un altre tipus de protecció enfront dels incendis enfront de les plantacions pirófitas. Diem boscos –no plantacions– perquè el dèficit hídric que genera el monocultiu d'aquests últims és molt més acusat que el dels boscos autòctons. Sobre aquest tema farem una tria de l'article Una reflexion sobre l'anomenat 'deficit hidrico' de Busturia, Mundaka i Sukarrieta, publicat per Erroxeli Ojinaga en Busturi:

"No obstant això, la informació a la població no inclou dos elements importants: la influència de les plantacions d'empreses fusteres amb espècies d'eucaliptus en l'agreujament d'aquesta sequera i en la reducció significativa dels recursos hídrics disponibles per als nostres tres municipis. El rendiment d'aquestes plantacions es basa en un gran consum d'aigua. Cal destacar que els rius i rierols del municipi formen part de la Xarxa Fluvial d'Urdaibai. La gestió intensiva dels boscos, que s'alterna amb espècies de creixement ràpid i es talla a matarrasa, genera impactes importants en la xarxa hídrica protegida del municipi".

Sabem que només els boscos no poden fer front a l'emergència climàtica, però sí que poden ser bons aliats davant sequeres, incendis i inundacions, per això demanem al Govern i a la senyora Tàpia: Que la planificació forestal d'Euskadi entre 1994 i 2030 es posi en marxa ara mateix, amb la major participació social possible, és a dir, tenint en compte que a més de les institucions, la resta d'agents socials que treballem en aquest àmbit. Així mateix, li demanem que no rebutgi un subministrament d'aigua digne i segur en diverses comarques, com Busturialdea, a totes les altres dient que “el subministrament d'aigua està garantit per a les pròximes setmanes”. Per a les pròximes setmanes? El clima ha vingut per a frenar l'emergència, no per a unes setmanes. Heu de ser més atrevits, això sí que és la infraestructura i el repte fonamental que necessita aquest país si volem sobreviure com a poble.

Diem “boscos protectors” perquè en aquesta emergència i en les quals vinguin ens protegiran, segur.

La naturalesa no ens necessita, nosaltres necessitem la Naturalesa i els boscos (no la plantació, els xucladors monocultius).

 

 

 

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


Repassant el present dels filòsofs d'ahir

L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]


Responsabilitat de les institucions en la protecció dels nens i nenes

Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]


Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Eguneraketa berriak daude