Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Boscos protectors, pla de sequeres i pla hidrològic


10 de agost de 2022 - 15:56

Afortunadament o per desgràcia, Natura està per sobre dels criteris polítics, ètics i morals, i no li importen les discrepàncies dels partits polítics, el debat de les ideologies i la nostra deixadesa, que està pagant amb entusiasme els danys que generem, però ara ens toca a nosaltres patir les conseqüències de l'emergència climàtica. Caminem tard, el Govern està tard.

No som nosaltres partidaris del catastrofisme, sinó de l'adopció de camins factibles, ecosocials i positius. Molt abans que nosaltres, els col·lectius ecologistes i naturalistes, amb l'ajuda de la ciència, havien previst aquesta situació, però desgraciadament no els han fet cas; el capital, fins i tot en el bosc, ha ordenat, i aquesta explotació salvatge ha causat greus danys a la terra, a l'aigua i a la biodiversitat després de dècades.

És el moment de fer propostes i de materialitzar-les, i el Govern ha fet seu quan la sequera, les inundacions i l'escassetat d'aigua, ens sembla que ha quedat estripada.

Atès que la nostra Plataforma va sorgir fa un any entorn de la reivindicació dels Boscos Vius, volem portar la reflexió al bosc, perquè en aquest Pla recentment presentat no apareix en absolut la paraula BASOA, quan un dels eixos fonamentals és el mateix; aquests plans s'han dissenyat des de la perspectiva de les capitals i en benefici de les capitals.

Entre altres, se citen els següents: En el Pla de Sequeres, el transvasament d'aigües, la reducció d'usos, el tall d'aigua; en el Pla Hidrològic, garantir la qualitat de l'aigua, garantir la seguretat i el proveïment de l'aigua, millorar el sanejament de l'aigua; i finalment, en el Pla d'Inundacions, millorar els sistemes de predicció i alerta. I ja està, els boscos no existeixen.

Un informe de la FAO assenyala que l'aigua hauria de tenir una gran importància en la gestió, seguiment i valoració dels boscos, ja que proporcionen serveis hídrics vitals per a la biodiversitat i són fonamentals per a l'agricultura, la indústria, el medi ambient i la llar.

No obstant això, un dels aspectes que moltes vegades s'obvien és la importància dels boscos per a l'adequat proveïment i conservació de l'aigua: les conques hidrogràfiques forestals aporten al voltant del 75% del nostre proveïment d'aigua dolça disponible i, per tant, formen part integral de la nostra seguretat hídrica.

Hem de reconèixer que els boscos juguen un paper fonamental en la seguretat hídrica i prioritzar l'aigua en les decisions de gestió i governança dels boscos. La ubicació de l'aigua en el centre de la gestió forestal tindria importants avantatges a nivell de resiliència.

Dit això, volem recordar que el "Pla Forestal d'Euskadi 1994-2030", elaborat pel propi Govern, deia entre moltes altres propostes:

- Es recomana la captació de conques fluvials com a unitat de gestió de riscos naturals.

- La definició i assignació de Boscos Protectors hauria de ser urgent en sòls d'alt risc (rius i rierols que acudeixin a embassaments, pendents de rius que puguin provocar inundacions, etc.).

- En la CAPV hi ha 38.590 boscos comunals i 73.561 boscos privats, amb un total de: 112.151. En la CAPV es declararan 77.000 hectàrees de Boscos Privats com a "Bosc Protector".

- Implantació d'una xarxa d'interseccions de vegetació natural en tot el territori a partir de rierols.

Compartim algunes de les mesures recollides en aquest pla, però fa 28 anys havien d'haver-se posat en marxa i quan falten vuit anys per a arribar a 2030, sabeu quantes hectàrees de bosc protector s'han recuperat? Zero.

Per què no s'inverteix en aquest Pla en boscos protectors autòctons, per què no es tenen en compte els boscos? A més, els boscos protectors ens ofereixen un altre tipus de protecció enfront dels incendis enfront de les plantacions pirófitas. Diem boscos –no plantacions– perquè el dèficit hídric que genera el monocultiu d'aquests últims és molt més acusat que el dels boscos autòctons. Sobre aquest tema farem una tria de l'article Una reflexion sobre l'anomenat 'deficit hidrico' de Busturia, Mundaka i Sukarrieta, publicat per Erroxeli Ojinaga en Busturi:

"No obstant això, la informació a la població no inclou dos elements importants: la influència de les plantacions d'empreses fusteres amb espècies d'eucaliptus en l'agreujament d'aquesta sequera i en la reducció significativa dels recursos hídrics disponibles per als nostres tres municipis. El rendiment d'aquestes plantacions es basa en un gran consum d'aigua. Cal destacar que els rius i rierols del municipi formen part de la Xarxa Fluvial d'Urdaibai. La gestió intensiva dels boscos, que s'alterna amb espècies de creixement ràpid i es talla a matarrasa, genera impactes importants en la xarxa hídrica protegida del municipi".

Sabem que només els boscos no poden fer front a l'emergència climàtica, però sí que poden ser bons aliats davant sequeres, incendis i inundacions, per això demanem al Govern i a la senyora Tàpia: Que la planificació forestal d'Euskadi entre 1994 i 2030 es posi en marxa ara mateix, amb la major participació social possible, és a dir, tenint en compte que a més de les institucions, la resta d'agents socials que treballem en aquest àmbit. Així mateix, li demanem que no rebutgi un subministrament d'aigua digne i segur en diverses comarques, com Busturialdea, a totes les altres dient que “el subministrament d'aigua està garantit per a les pròximes setmanes”. Per a les pròximes setmanes? El clima ha vingut per a frenar l'emergència, no per a unes setmanes. Heu de ser més atrevits, això sí que és la infraestructura i el repte fonamental que necessita aquest país si volem sobreviure com a poble.

Diem “boscos protectors” perquè en aquesta emergència i en les quals vinguin ens protegiran, segur.

La naturalesa no ens necessita, nosaltres necessitem la Naturalesa i els boscos (no la plantació, els xucladors monocultius).

 

 

 

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Llarga vida a la jove àguila Entzia Bonelli
L'associació Arabako Mendia Aske vol felicitar i agrair al Servei de Medi natural de la Diputació Foral d'Àlaba l'èxit obtingut amb el projecte Aquila a-Life per a la reintroducció de l'àguila Bonelli en el nostre territori. Som plenament conscients del tremend treball i... [+]

Nou intent d'ampliació de la macrogranja Vall d'Odieta de Caparroso

L'empresa Vall d'Odieta i la seva filial (HTN) porten anys intentant ampliar les seves instal·lacions en contra de totes les regulacions que l'administració està aplicant. Una sentència judicial va permetre que el nombre d'animals s'estengués fins a 7.800 caps de diferents edats... [+]


Professor que deforma la UPV/EHU

Estem parlant de Sánchez, del cas que ens va sacsejar divendres passat. Defensem la llibertat d'expressió, fins i tot quan es fan declaracions que no ens agraden. Aquesta llibertat comporta la responsabilitat d'expressar idees basades en opinions raonades i en dades... [+]


2024-10-01 | Jabi Elorza Antia
Futbol

Ens ha arribat un nou alumne al col·legi. Ve d'Irlanda. La mare de Bilbao i el pare irlandès de soca-rel.

La nena no sap basca però parla perfectament castellà. El professor el treu a la pissarra perquè es presenti als seus nous companys i, una vegada acabat, qui vulgui li... [+]


Cap a un hivern nuclear?

La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]


2024-09-30 | Iraitz Amor Pla
Els que no volen veure

La notícia dels últims dies ha estat la “falta” de declaracions que ha ofert Alex Sardui i, per cert, el cúmul de reaccions i contradiccions que han sorgit entorn d'alguns errors. Entrar en el terreny de les creences i interessos de cadascun és com caure en sorres... [+]


El pacte sanitari hauria de reconèixer la importància del basc

Comença la marxa del Pacte per a la Reestructuració del Sistema Sanitari Públic, que el Govern Basc ja va ordenar fa uns mesos i que ara és el Parlament Basc. El Conseller de Salut ha presentat l'esborrany el passat 5 de setembre a sindicats, partits polítics, col·legis... [+]


Barbaritats en boca de Trump i altres, la presó en la vida de les dones

Fa unes setmanes escoltem a Trump en el debat televisat sobre l'existència al seu país d'estats demòcrates que autoritzen l'avortament després del naixement del seu fill.

Si s'ha de jutjar pel personatge, sembla una idea absurda i improvisada, però aquesta mateixa falsedat va... [+]


2024-09-27 | Rober Gutiérrez
Intel·ligència artificial: una nova oportunitat per al basc

La Intel·ligència Artificial (IA) està revolucionant no sols el nostre dia a dia, sinó també la manera de treballar en les empreses i d'interactuar amb les empreses a través d'eines d'Intel·ligència Artificial o de desenvolupaments en l'ús de la tecnologia lingüística... [+]


En el futur també a favor de les muntanyes
Les amenaces de fa uns vint anys tornen a les muntanyes de Guipúscoa, i no en la mesura del que sigui, sinó en major grandària i quantitat. Aquests projectes, algun ja construït, com la incineradora de Zubieta, se situen en el camp o en la muntanya. Ara és el torn dels... [+]

Vivint en multilingüisme: les llengües minoritzades ens enforteixen

El 26 de setembre és el Dia Europeu de les Llengües, que hauria de ser un dia important per als vascoparlantes. Tenim molt a celebrar, el mateix que tenim per a denunciar a molts altres. Però he decidit parlar del que tenim per celebrar avui i reivindicar la fortalesa que... [+]


Llots de Tudela, exemple clar del que no s'ha de fer

Agost és el mes de les vacances per a moltes persones, incloses les que governen. I, no obstant això, és habitual aprofitar el mes d'agost per a tractar alguns temes sense molt de soroll, encara que de gran importància.

És el que està succeint amb el projecte de... [+]


2024-09-23 | Iñaki Lasa Nuin
La tardor no enveja la primavera

Si preguntéssim quin dels quatre concerts que més els agrada és el de les “quatre estacions” de Vivaldi, les respostes les donarien en igualtat, la meitat la primavera i l'altra meitat la tardor. No obstant això, la balança es torçaria a favor de la primavera, potser... [+]


En contra de la normalització del sionisme, Boikota Noari!

Amb aquest article, el moviment BDS vol fer un boicot públic a l'acte que se celebrarà el pròxim 24 de setembre en el Guggenheim de Bilbao. En aquesta, comptaran amb la presència del reconegut artista sionista, Noa, que presentarà el seu últim treball discogràfic.

Quan en... [+]


2024-09-20 | Josu Iraeta
(1978-2024)

L'estiu ha fet els seus passos i l'ambient festiu s'ha afeblit. Ara ens enfrontem a les necessitats que hem deixat enrere i, una vegada més, cal donar les raons correctes a la societat basca.

Pel que sembla, els primers contactes tracten d'aplanar els camins a l'ambient polític,... [+]


Eguneraketa berriak daude