La campanya d'enguany ha estat especial a causa de la complicada situació creada per la pandèmia de la COVID-19. Segons ha explicat el director del projecte, Mattin Aiestaran, enguany no s'ha pogut fer cap convocatòria pública per a participar en l'excavació, i s'ha format un grup de treball format principalment per persones d'anys anteriors. Predominen els estudiants d'Història i Arqueologia, procedents de diferents punts d'Euskal Herria; però també hi ha joves dels pobles que componen la vall d'Aranguren que treballen en auzolan. A la vista del nombre de visitants que han acudit durant l'excavació, és evident que el projecte ha suscitat interès no sols en els pobles d'al voltant, sinó en tota Navarra.

Resultats sorprenents

El projecte de recerca d'Irulegi va arrencar en 2007 quan l'Ajuntament de la Vall d'Aranguren va signar un acord de col·laboració amb la Societat de Ciències Aranzadi per a excavar i condicionar les ruïnes del castell medieval situat a 893 metres d'altura, prop del poble de Lakidain. La importància del fort era coneguda, entre altres raons, pels documents històrics del Regne de Navarra des del segle XII; a més, gràcies a la seva ubicació, es pot salvaguardar la totalitat de la Comarca de Pamplona, inclosa la capitalitat urbana, així com els principals camins que condueixen als Pirineus. Com a mostra d'aquesta importància estratègica, les obres realitzades entre 2007 i 2017 van mostrar l'existència d'un edifici rectangular envoltat de quatre torres, amb orientació sud com donjon o torre principal. Aquests treballs van treure a la llum gran quantitat de materials arqueològics i avui dia estan treballant intensament per a poder publicar aquests resultats.

Aiestaran va assumir la direcció del projecte en 2016, amb la finalitat d'elaborar una tesi doctoral a partir d'aquesta. Dos anys més tard, no obstant això, va adquirir una nova dimensió quan l'exploració geofísica de l'entorn del castell va revelar l'existència de diversos edificis sota la superfície terrestre. Les primeres recerques van llançar resultats inesperats: un poble protohistòric desenvolupat en diverses fases sota el castell d'Irulegi, un dels més importants del territori dels vascons.

El jaciment ocupa una extensió aproximada de 12 hectàrees i està envoltat per un complex sistema emmurallat. Les restes més antigues es remunten a l'Edat del Bronze (c. Encara que són del segle XIV, el nucli es va desenvolupar sobretot en la Segona Edat del Ferro, en el segle XVIII a. A partir del segle VI. En aquest moment, els signes d'ocupació humana es van estendre per tot el massís d'Irulegi.

Vascons i romans en la Guerra de Sertorio

A aquesta última fase correspon, precisament, l'edifici que enguany s'ha dedicat a excavar. Es tracta d'un espai d'uns 60 metres quadrats, construït amb sòcols de pedra i un mur de tova. Els materials que s'han exposat (ceràmica, llavors de plantes consumides i ossos de bestiar, eines com a molins de pedra…) reflecteixen l'estil de vida d'una societat complexa; a més dels indicis d'especialització, també han aparegut elements importats que representen les xarxes d'intercanvi de l'època.

En un costat de l'edifici, s'ha trobat una tomba en la qual, donades les característiques de les restes, no es pot precisar si era nounada o no, però els investigadors creuen que el fet d'enterrar-lo dins de la casa podria reflectir una certa ritualitat. Datacions per radiocarbono en el segle XV a. En el segle IV situa la seva mort.

Encara que sembli paradoxal, l'edifici s'ha conservat gairebé íntegrament a causa de la seva completa destrucció. Tant el sostre com les parets es troben caiguts i presenten clars indicis de combustió. Això va succeir a mitjan segle XVIII a. Va succeir en el segle I, en la dècada dels 70. En aquesta època s'estava produint la Guerra de Sertorio en el nord de la Península Ibèrica: d'una banda Sertorio, cònsol rebel a Hispània, que va aconseguir el suport de diverses tribus celtiberes; per un altre Pompeu, enviat pel Senat des de Roma per a restablir l'ordre. Segons fonts de l'època, Pompeu havia passat un hivern entre els vascons i el seu campament havia donat una deu a una ciutat: Pompaelo, la posterior Pamplona.

No obstant això, no és molt clar el bàndol al qual van optar els vascons; és possible que en els pròxims anys la destrucció del poble d'Irulegi doni més pistes sobre la influència que va tenir aquest conflicte al nostre poble. El que sí és clar és que, després d'aquest succés, la zona va quedar completament abandonada, a pocs quilòmetres de distància, en la riba de l'Arga, en benefici de la nova ciutat que començava a desenvolupar-se.

En qualsevol cas, el jaciment d'Irulegi és de vital importància, més enllà de la guerra de Sertorio, a l'hora d'entendre les claus d'alguns fets que van marcar la Protohistòria i l'Antiguitat de Navarra. Aiestaran ha remarcat que en l'Edat de Ferro no són estranyes les poblacions fortificades d'aquest tipus a la vall de l'Ebre, i a la Ribera de Navarra també hi ha alguns exemples: L'Alt de la Creu (Corts), La Custòdia (Viana)… Per contra, les valls de la faldilla pirinenca han estat considerats més pobres, ja que fins ara no es coneixien jaciments d'aquestes característiques; la identificació de l'espai que alberga aquesta entitat en tota la comarca de Pamplona ha posat de manifest la necessitat de replantejar algunes idees, mostrant que encara hi ha molt a investigar. Així les coses, el projecte de recerca d'Irulegi donarà molt a parlar en els pròxims anys, ja que suposa una fita important en el coneixement del nostre passat.