Viure del caseriu relacionant els sistemes tradicionals amb els nous
- Markel Garaizabal Buldain i Berenice López Reyes viuen en el caseriu Zenitaldekoa, en el barri de Zenita, en Elorrio. En el caseriu i des del caseriu. “Fa uns deu anys comencem a treballar en el caseriu familiar, sobretot en l'horta. Després vam estar viatjant durant dos anys, però a la volta decidim fer una aposta més seriosa i posar vaques de llet”. Així explica Garaizabal els començaments del projecte que avui es diu Belaze. El iogurt i el formatge fresc són avui dia una de les parts més importants de la seva producció, però no l'única. També continuen amb l'hort, els fruiters i altres animals basats en la diversificació.
Tots dos joves han conservat el format de caseriu tradicional amb una mica de tot: horta, vaques, porcs, gallines, fruiteres… Treballen en un model ecològic, encara que en algun àmbit productiu no tenen segell, com en porcs i gallines. “Fem moltes coses com abans, però també intentem aplicar noves tècniques”, diu. Entre aquestes innovacions destaquen la denominada "ramaderia regenerativa". El productor explica, amb paraules senzilles, què és: “Consisteix bàsicament a dividir el camp en petits porcions, i en cada parcel·la només fan un dia les vaques”.
Per què estan en aquest model? Des del punt de vista de la productivitat, i també des del punt de vista de la terra, el biscaí afirma que aquest sistema només aporta beneficis. “Sempre hem parlat del model de ramaderia extensiva, però tècnicament tampoc és del tot positiu, sobretot en el terreny, perquè es dona una sobreexplotació”. Amb la tècnica dels velers, cada parcel·la té un impacte important, però durant un període de temps molt reduït, amb temps suficient per al descans i la recuperació. “L'herba conserva força en les arrels i ha tingut temps per a regenerar la vaca per a tornar a aquesta porció”, diu. Al mateix temps, és beneficiós per a la vaca el consum diari d'herba fresca i nova en una nova parcel·la, i aquest sistema també permet una distribució més uniforme de l'abonament.
Visites per a donar a conèixer el món rural
Els membres de Belaz tenen el seu centre de transformació en el propi caseriu, on transformen tota la llet que extreuen de les set vaques que tenen en l'actualitat. “La producció és petita, traiem uns 70 litres al dia”, diu. Els seus productes es venen en venda directa o en botigues pròximes, i en el caseriu també hi ha una petita botiga que es difon dos dies a la setmana i en visites guiades.
De fet, a Garaizabal i a López se'ls va unir l'any passat un tercer membre per a atendre les visites guiades al caseriu. “Un altre dels nostres objectius és donar a conèixer el món rural a la gent i mostrar que això pot ser una opció professional de veritat”, diu.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
