Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les organitzacions transfrontereres posen en marxa un programa per a aprendre a reformar les estructures de fusta dels caserius

  • Sota el nom de "Baserriberri", es formarà a 12 alumnes i alumnes de tota Euskal Herria que es trobin en atur, perquè aprenguin a renovar els caserius que estan a punt de caure.

25 de març de 2024 - 10:32
Baserriberri proiektuaren aurkezpenean, zaharberrituko duten Tomasenea baserria bisitatu dute mugaz bi aldeetako ordezkariek. Argazkia: Haizpea Abrisketa / kazeta.eus

El programa Baserriberri ha estat presentat el 22 de març en Urdazubi/Urdax per representants d'entitats de tots dos costats de la frontera. Aquesta iniciativa se centra en l'ensenyament de l'ofici de rehabilitació de caserius i altres edificis de fusta. Té un pressupost d'1.778.447 euros, dels quals 1.155.989 euros provenen del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

L'objectiu del projecte és la formació en tècniques de treball en fusta per a la restauració de caserius antics i altres estructures de fusta. L'oferta està dirigida a persones desocupades perquè els serveixi d'inserció laboral i per a fomentar el relleu generacional en el sector de la construcció de fusta.

La formació constarà de sessions teòriques i pràctiques. A partir de setembre començaran les sessions 12 alumnes (quatre per Navarra, País Basc i Iparralde) i finalitzaran al juny de 2026.

D'esquerra a dreta, Isabel Elizalde (Directora de la Fundació Peio Martikorena), Jean René Iturbide (Directora de la Federació Compagnons du Tour de France), Mathieu Bergè (Consellera de la regió d'Aquitània), Ana Ollo (Vicepresidenta del Govern de Navarra), Marie Lasserre (Marpeikale Basque, Basque). Foto: Govern de Navarra.
Entitats participants

Fundació Peio Martikorena, Govern de Navarra (Direcció General de Formació Professional, Digitalització i Serveis Educatius), Govern Basc (Viceconsejería de Formació Professional), Agència de Desenvolupament Oarsoaldea, Federació d'Amics dels Pirineus Atlàntics i Missió del País Basc als Pirineus Atlàntics.


T'interessa pel canal: Egurra eta zura
2019-03-11 | Jakoba Errekondo
Bambúd, tablado

El febrer passat. Adeu a l'hivern i benvinguts a la policia municipal, a la gespa o a la gespa. És bonic que t'ennegrecas, però per a una pròxima vegada deixaré aquest camí. Encara vull tirar de la fusta...

L'altre dia Berria portava la història de la desolada façana... [+]


2019-03-01 | Jakoba Errekondo
De l'espècie a la flor

De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?

Quina fusta, quina estella. Quin tronc,... [+]


2019-02-22 | Jakoba Errekondo
Galileus, cuba arrodonida

Fustes dures, resistents, que hauran de suportar molta tensió i força, es tiraran en aquestes tenebres, com deia l'altre dia. Si per casualitat et talles algun arbre per a aconseguir una fusta d'aquest tipus, la lluna minvant de febrer es tancarà amb un mes, i aquests són els... [+]


2019-02-15 | Jakoba Errekondo
Avellaner o avellaner

L'hivern sol ser l'època de la fusta i la fusta. La majoria dels quals s'usen en la nostra cultura es tallen a l'hivern. Les fustes resistents, resistents, resistents a la tensió i a la força, es tiraran en aquestes llunes. Els treballs de demolició de troncs que donin lloc a... [+]


2018-06-08 | Jakoba Errekondo
L'era dels esclops

Les condicions meteorològiques han acabat; l'aigua, l'aigua i l'aigua. De què parlar a l'ascensor o en la parada de l'autobús? No hi ha novetats i cal començar a tirar d'una altra cosa per a contar històries. L'avantatge que es diu que fa mal temps, cal pensar... El fang ha tornat... [+]


2017-10-09 | Jakoba Errekondo
Estereo bat zur eta egur

Suaren aldeko sukaldean, otorduak prestatzeko garrari eta otordua egiteko berotasunari duten balioa emateko sasoia da. Sua. Su egurrak sekula galdu behar ez zuen sona berreskuratzen ari da eta etorkizun oparoa du. Otordua prantatzeko ez, baina eraikinen berokuntzan gero eta... [+]


2016-05-04 | Jakoba Errekondo
Aitaren batean

Karrazkilloa edo karraskila (Rhamnus alaternus) ez da ugaria gurean. Berozalea da, eta gozo bizi ohi da zaletasun hori bera duten beste zuhaitz eta zuhaixken artean, hala nola gurbitza (Arbutus unedo), artelatza (Quercus suber), ereinotza (Laurus nobilis), ametza (Quercus... [+]


2016-04-20 | Jakoba Errekondo
Deabru-zura

Zuraz inguratua nabil azken aldi honetan. Basoak eta zuhaitzak gugan duen indarra, eta gure kulturan duen eraginaz dokumental galant horietako bat egiteko ardura tzarra hartua du bizkarrean Jon Maiak; Gutik Zura du izena eta bera gauzatzen sos batzuekin lagundu nahi duenak jo... [+]


2016-03-09 | Jakoba Errekondo
143 agai

Arbolari bezalaxe zuhaitzari agaia jarri eta adarrei goian eustea kultura da. Jakintza handia, kultura. Bestela adarrak hautsita eta desitxuratuta, zarrapastroso litzatekeen landare tzarrari lagundu, eta era berean etorkizun berri bat eman. Kultura: landu. Hazten lagundu... [+]


2014-09-03 | Jakoba Errekondo
Biolina jotzen

Biolina jotzen det. Biolin-jotzaile baino harpa-jotzaile hobea naiz, baina biolina dut bizibide. Uda beroa; beroak luze jotzen du. Guk jo eta berak jo. Uda partean dut nik pagotxa, kontzertu korda. Alferra, udan, lehenaz gain, harrotu egiten da, eta batzuek kontzertu batean edo... [+]


2014-07-29 | Jakoba Errekondo
Zakurraren biolina

Umeak ginela, txakurren bat azkura baretzeko edo arkakusoak haizea hartzera bidaltzeko hankarekin hazka egiten ikusten bagenuen, “gitarra jotzen” ari zela esaten genuen. Txakurrek, ez dakit, baina zakurren batek joko du biolina. Biolin-jotzaile zakurren bat izango... [+]


2014-07-09 | Jakoba Errekondo
Zauritu

Zuhaitzak, arbolak eta zuhaixkak muskildu, inausi eta lepatu egiten ditugu. Batzuetan muskil edo kimu ttikiak, eta besteetan adartxoak, adar politak, baita adar tzar asarreak ere. Berari kendu, eta bueltan zauria utziz.

Forma jakin bat emateko mozten ditugu landareak: itzala... [+]


2014-02-19 | Jakoba Errekondo
Gaztaiak ketzen

Aurrekoa amaitu nuen erari helduko diot: gosea piztuz. Gazta aipatu nuen. Alnus glutinosa, haltzaren ezpalez ketzen direla nioen, baita haltzak bihotzaz gain odola ere baduela. Kolore gorri asko eransten dio gaztari, gorri hila, distiragabe hila. Ketzen azkarrena da haltza,... [+]


2014-02-13 | Jakoba Errekondo
Bihotz bero

Odol giroa nagusi izaten da neguero. Guraize, aihotz, zerrote, motozerra... inauskaiak zorrotz! Epaia emateko prest epaikiak. Epaile kaskarin gehiegi. Buru beroko kasko asko. Bihozgabe bihozgabetzaileak.

Inausten diren zuhaitzek bihotza non duten ez dakigu. Sentitzen dutelako... [+]


Eguneraketa berriak daude