El compostatge domèstic ha estat creat per a la gestió del residu orgànic generat en Usurbil en el propi municipi. El projecte pilot es va posar en marxa al desembre d'enguany i s'ha desenvolupat en tres fases. De moment, el compost s'està elaborant en el caseriu Lartzandieta de Txokoalde, i en breu se sabrà el tipus de compost que han obtingut.
Segons les explicacions ofertes per l'Alcaldessa d'Usurbil, Agurtzane Solabarrieta, el projecte de compostatge és el següent pas del llarg recorregut realitzat per l'Ajuntament en la gestió dels residus, i pretén estendre'l a altres caserius. Es tracta d'una continuació del camí iniciat en 2009 amb la recollida de residus porta a porta en el municipi, un pas que ha estat realitzat en col·laboració amb l'associació de desenvolupament rural Behemendi.
Segons ha explicat el tècnic de medi ambient i agricultura de l'Ajuntament d'Usurbil, Ibon Goikoetxea, d'una banda, el bioresidu o residu orgànic recollit en Usurbil i per un altre, el caseriu Lartzandieta. En la seva opinió, la planta de Lartzandia és petita. De fet, cada any es recullen en Usurbil entre 700 i 800 tones de bioresidus, dels quals es compostaran 48 en Lartzaneta.
Goikoetxea també ha explicat com es fa el compost de caseriu. “El procés es fa d'una manera molt simple. El bioresidu s'emporta al caseriu, on es diposita sobre l'estructurant que el baserritarra ha deixat preparat. Mescla el bioresidu i l'estructurant amb l'ajuda del tractor i el volteador i el deixem en una fila perquè comenci el procés de compostatge”.
Deixarà la fila tapada i en quatre o cinc mesos obtindrà el compost adequat per a l'agricultor en el seu caseriu. “Durant aquest temps, cal fer diversos treballs per a assegurar que el procés va pel bon camí: prendre temperatures, controlar la humitat, barrejar tot de tant en tant…”. Goikoetxea ha destacat, a més, que l'agricultor no sols posa mà d'obra, sinó que el fem derivat del cultiu dels pollastres s'aprofita com a vertebrador de compostatge.
Impulsant l'activitat agrària
Un dels objectius de Behemendi és crear i organitzar serveis per a les zones rurals, amb la finalitat de satisfer les necessitats de les persones que viuen en aquestes zones, segons ha explicat Mikel Zendoia membre de l'associació: “Creiem que el compostatge rural s'uneix plenament a aquest objectiu, ja que a més de ser un complement a les labors diàries dels agricultors, impulsa i enforteix la seva activitat”.
L'agricultor Koldo Huegun, del caseriu Lartzandieta, que ha posat en marxa el compostatge rural, està d'acord amb Zendoia: “Hem vist que aquest projecte de compostatge de la matèria orgànica al carrer i l'activitat del caseriu són perfectament compatibles”. Huegun, dins del caseriu Lartzandieta, compta amb una explotació de Bordatxuri dedicada a la cria de pollastres, inclosa Lumagorri. Ara compagina aquest treball amb el del compostatge rural.
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià va anunciar en el ple del passat dijous que augmentarà la taxa d'escombraries un 26,5% a partir de gener de 2025, al·legant que la Llei 7/2022 de Residus obliga a això. Eguzki, per part seva, ha denunciat que la llei només s'aplica en... [+]
Recentment, la UPV/EHU va organitzar una sèrie de cursos d'estiu per a tractar el tema del canvi climàtic. El Diputat Foral de Medi Ambient, Asensio, va aprofitar els cursos per a destacar la positiva contribució de la incineradora al canvi climàtic, la qual cosa resulta... [+]