Ara que la casa recentment embellida està a la vista del públic, també fa falta fer un relat. Així, han volgut donar a conèixer Azpeitia i alguns dels habitants de l'època en la qual es va construir, mitjançant la col·locació de cartells o panells informatius.

Una de les preocupacions dels poders públics és no sols vetllar per la cultura, el patrimoni i la història, sinó també donar a la ciutadania una bona informació d'aquestes, sense mentides, deixant a un costat els intents d'engany. També cal saber buscar el bastó de la ciència històrica i dels historiadors, intentar mostrar en quins ha estat l'essència i les vores, les llums i les ombres d'una societat, perquè després cadascun pugui treure les seves pròpies conclusions.

No obstant això, els textos dels panells de Basazabal amaguen molta història sobre la història d'aquí i d'aquí. El perfil, molt pla, d'una multitud de personatges d'ombra gegantesca, apareix sense plecs en ell, tot pla i pla, tapant que bona part de la seva fama i la seva fortuna havien caigut en l'abric de les profundes regions fosques. I és que també aquí s'han construït desenes de cases, esglésies i palaus, la qual cosa s'ha llevat als altres. I això es pot pensar, es pot dir en la plaça adequada, però sembla que no està ben escrit perquè pugui ser vist per qualsevol.

Pel que sembla, volem mostrar una societat lliure de conflictes i contradiccions. Això, a més, sabent que centenars i milers de visitants de la localitat i dels voltants que entraran en Basazabal menjaran i devoraran el que compten aquests murs, que per a ells serà la versió oficial d'alguns episodis de la nostra història i, per tant, l'única versió que està escrita en aquests panells.

Entre altres coses, aquells nostres grans que es volen mostrar com a «aventurers» i «humanistes», són els segles XV-XVI. en el marc i context dels somnis imperials de Castella i Espanya dels segles XV i XVI, s'han multiplicat i engreixat completament: Zurbano, Saenz Elola, Antxieta, Enparan, Loiolatarrak... Sempre ha estat així: els imperis s'enriqueixen i s'exerciten per a gent senzilla i cultures greus o inferiors. I al nostre país són els bisbes perseguidors, els conqueridors, els músics de la cort, els mercaders, els sants.

Zurbano, Martín Azpeitia va ser inquisidor i bisbe en l'època dels Reis Catòlics, en la conquesta de Navarra, i fidel col·laborador de la seva política d'Estat. Saenz Elola, Nicolas Azpeitia, per part seva, va estar al servei de l'Imperi Carles I.llaurin al costat de Pizarro en la matança de Cajamarca (segons les cròniques, entre 4.000 i 5.000 persones van ser assassinades per espanyols en una sola tarda, mentre que aquestes van tenir una única víctima, «un esclau negre»). Llavors va ser detingut i assassinat Atahualpa Inka. En la partició dels seus tresors apareix el nostre «aventurer humanista», així està construïda la bella capella que es va fer construir a l'església del poble. En tornar a casa, va ser processat per colpejar a la seva dona. Quants d'aquests!

No podem convertir-nos en defensors i publicistes involuntàries dels vells senyors i dels grans, oblidant les lluites seculars del poble i dels pobles. L'acricismo és classista, i no acceptar-ho ens fa còmplices de les desmasas que tapem. La possibilitat d'una revisió crítica de la nostra història no es pot deixar anar ni ignorar als aspectes que ens són denunciables, sota el turisme o altres vaguetats.

Azpeitia és avui un poble obert i progressista, que ha estat portat fins on està pel treball i les lluites de la ciutadania. Els assoliments del poble no es poden explicar als grans i als nobles, els espais i la història que el poble ha fet seus no poden convertir-se en baluards dels cacics i dels grans. Això significa, en gran manera, que estem disposats a tirar pedres als esforços i les lluites de totes les generacions.

Ens sorgeixen moltes preguntes i no és fàcil, però també és la nostra responsabilitat buscar respostes. Com es llegeix la història? Què cal entendre avui amb conceptes com ells i com nosaltres? Quin és el paper de la història i la memòria en la societat actual? I la memòria d'ahir? I demà? Com es presenta la història al poble, als ciutadans? Com i per a què utilitzar-ho en espais públics?

No es pot tractar als ciutadans com si anessin turistes, no es pot tractar als turistes com si fossin mercaderia. Les autoritats han de treballar perquè la gent, el seu patrimoni i la seva memòria, sigui respectada.

Aquest bell palau de Basazabal està ara a l'abast de la gent, però la història que es conta en les parets interiors contra el poble, és una història d'esquena al poble. Hi ha una bona oportunitat per a començar a dir d'una altra manera les coses que succeeixen.