Quan arribem a Hernani hem començat a veure vehicles a una velocitat de 60 quilòmetres per hora i amb les posicions clares enceses, que van creixent a mesura que avancem. Els símbols dels Països Catalans i del País Basc són utilitzats pels vehicles que circulen per la zona.
Hem arribat al peatge d'Oiartzun mancant vint minuts per a les sis de la tarda. A l'altre costat del peatge hi ha uns 20-30 cotxes parats. Una furgoneta de “negres” en un racó i diversos periodistes prenen imatges d'un costat per a un altre. També són presents les càmeres de TV3 i La Sexta. Preguntem al primer cotxe que està aturat quines intencions hi ha i “no sabem, ja que hem arribat abans de l'hora hem pensat esperar aquí i començar a moure's a les 18.00”, ens ha respost.
Mancant un organitzador oficial de carn i os ningú sap molt bé què fer, la majoria es comporta d'acord amb el que fa el cotxe anterior. Però la gent viu el desacord amb humor i alegria. En els estats d'ànim es nota que hi havia ganes de fer “alguna cosa”, que el naixement del Tsunami Basc ha tocat la tecla adequada. Amb el pas dels minuts es va multiplicant el nombre de vehicles que s'apilen a un costat i un altre del peatge.
A velocitat de caragol
Hem començat a moure'ns a poc a poc. La desobedient proposta del tsunami consisteix a recórrer el camí fins a la frontera a una velocitat de 60 quilòmetres per hora, però la desobediència a la proposta ha estat desobeïda espontàniament. O obeir: L'acció, que ha estat batejada com a Operació Caragol, està més prop de la velocitat dels vehicles que dels caragols a 60 quilòmetres per hora. A intervals regulars, els vehicles circulen a una velocitat màxima de 10 o 20 quilòmetres per hora, completament lenta.
Desobediència espontània a la proposta desobedient i paralització de la marxa
No s'han creat caravanes compactes en el nostre entorn: l'autopista està ocupada per grups dispersos de cinc o deu vehicles. Ara a 50 metres, ara separats els uns dels altres a 100; ara amb el clàxon toquem l'in-de-pen-donin-tz-bat, ara mut; ara sortim del cotxe i gaudim de la imatge fantasmagòrica de l'autopista, ara tornem al cotxe i fem uns metres.
Des de les xarxes se'ns informa dels controls de l'Ertzaintza, de les identificacions i d'algunes actituds rudes, però en el nostre entorn la presència és escassa i no hi ha tensió. Una furgoneta ens ha avançat amb dificultat, mentre l'Ertzaintza a peu ordena avancin. La gent li deixa passar, més que avançar. En sentit contrari han passat diverses furgonetes amb les llums enceses i a gran velocitat. Cap al final hem vist a l'ertzaina que grava els cotxes. Alguns sospiten que les imatges seran utilitzades pel Departament d'Interior per a identificar les matrícules dels vehicles i posteriorment enviar-les als seus domicilis amb multes o notificacions. En definitiva, el Govern Basc ha deixat clar que per a ell les llibertats “econòmiques” de les “mercaderies” són més dignes de responsabilitat que els drets de les persones i els pobles empresonats.
Tirri, ens acostem a la frontera. S'han utilitzat dues hores per a recórrer els 12 quilòmetres del peatge d'Oiartzun a la frontera (mitjana de 6 quilòmetres per hora). Preguntant al conductor des del següent cotxe: “Quin és el pla?”; “No ho sabem, des del compte de Tsunami es diu que l'Ertzaintza està parant cotxes a la frontera. Recomanen llevar els símbols abans d'arribar, apagar les llums de posició i donar una versió del que ens ha quedat atrapat en l'embús per a evitar multes”. Però per a quan arribem no hi ha control, ni tan sols possibilitat d'arribar a la frontera. Uns metres abans de la frontera, l'Ertzaintza té tallada l'autopista i desvia tot el trànsit cap a la carretera que condueix a Bera.
Si ens hem mogut durant dues hores per carreteres buidades, ara tots els racons estan plens de cotxes i camions. El caos és gran per la congestió i sembla que el dispositiu de l'Ertzaintza, més que apaivagar, ha augmentat el desordre.
Després de diverses voltes hem aconseguit travessar la frontera per l'autopista. L'entrada a Lapurdi ha estat ocupada per furgonetes del CRS que no permeten a ningú que es quedi en ella. Hem intentat de nou accedir a l'autopista per a la volta a Vitòria-Gasteiz, però la policia ha tallat els accessos a la zona de Gaintxurizketa. Fins aquí els quilòmetres s'han omplert de trànsit. El caos continua en les carreteres limítrofes a les 21.15 hores, quan hem deixat enrere la zona i hem agafat rumb a Vitòria-Gasteiz.
Obrir amb el límit tancat
“Des de la solidaritat a la col·laboració”, deia un tuit el dimarts a la nit; “Com en les muralles de poble, des de la solidaritat fins al compromís”, deia un altre. El dimarts ha estat una iniciativa desobedient i de gran eficàcia i eficiència en la gestió. S'ha convocat i executat en unes poques hores. El Govern Basc ha realitzat les valoracions abans i després de la col·lapsada, que ha durat sis hores i ha ocupat els titulars de nombrosos mitjans de comunicació. Segons algunes fonts, s'han registrat fins a 15 quilòmetres de retencions i s'han comptabilitzat centenars de vehicles implicats en l'accident. El Tsunami Basc ha fet una valoració positiva, però també ha cridat a activar-nos per la nostra pròpia iniciativa, sense esperar al que ve de Catalunya. Des de Catalunya, Tsunami Democrátic ha deixat oberta la possibilitat de jugar la Pilota d'Or: “Aquesta iniciativa obre un front d'accions conjuntes i combinades. En els pròxims mesos analitzarem el tema". Una cosa no lleva l'altra, és possible organitzar iniciatives pròpies i coordinades amb Catalunya.
Alguns aspectes de millora s'han posat de manifest com és normal, especialment pel que fa a la comunicació. Però en la proposta s'ha vist que hi ha ganes, il·lusió i músculs. Això és, sens dubte, el més important. El temps dirà que aprofiti l'oportunitat que ha obert en Behobia, el poble basc. Si almenys es vol fer un intent, el 18 de desembre no és una mala data per a unir-se al Tsunami de Catalunya, però organitzant un acte propi diferenciat, ja que a Euskadi no hi ha partit Barcelona-Reial Madrid aquest dia.
Euskal Hirigune Elkargoaren babesarekin, euskaraz erantzundako zientzietako azterketen zuzenketa antolatu dute asteartean Baionako Arteen Hirian, eskatzen diren baldintzak errespetatuz.
"Duela gutxi arte osoki euskaraz egiten zuten gure ikasleek brebeta eta orain zientzietako froga euskaraz egitea debekaturik dugu".
En la teoria de la política lingüística existeixen àmbits d'ús de la llengua que, pel seu caràcter social ampli i referencial, tenen una importància estratègica com són l'administració, l'ensenyament, el món laboral i la cultura. Aquestes quatre funcions han estat... [+]
2019an BBVAren Akziodunen Batzarra gauzatzen ari zen bitartean egindako protesta baten harira, sei pertsona identifikatu zituen Ertzaintzak, eta mozal legea aplikatuz horiei isuna jartzea proposatu zuen. Sei kideetako bat absolbitu du berriki Gasteizko epaile batek, ekintzari... [+]