Els temps de les bombolles i els beneficis financers han quedat molt lluny. Les bosses no havien pogut depassar la caiguda de Lehman Brothers. La confiança en els mercats es manté gràcies a la base dels diners econòmics que ha repartit Mario Draghi. Però en el sector de les finances ètiques, en els bancs que es basen en criteris socials i ecològics, la situació sembla diferent.

Aquesta podria ser la idea principal que es desprèn de les dades del segon informe sobre les finances ètiques i sostenibles d'Europa. Es tracta d'informes elaborats en col·laboració amb la Fundació Finances Ètiques d'Espanya i les fundacions italianes Finança Etica, totes dues participades per la Xarxa Banca Popolare Etica. En aquest informe, presentat en el Parlament Europeu el passat 6 de febrer, es comparen les xifres de creixement o rendibilitat dels 23 bancs ètics existents a Europa amb els 15 bancs més importants del món amb seu a Europa en els últims deu anys.

Aquesta llista de bancs ètics i sostenibles, que inclou, entre altres, a La Caixa de Pollença, la Fiés italiana o l'holandesa Tríodes, ha aconseguit en els últims deu anys uns rendiments tres vegades superiors als dels bancs tradicionals. Segons l'informe, la rendibilitat mitjana anual des de l'inici de la crisi financera és del 3,98%, mentre que per a la resta de bancs és del 1,23%.

Així mateix, els bancs de finances ètiques "aporten crèdits per al desenvolupament d'una economia real i una inversió basada en criteris socials i mediambientals", segons l'informe, que demostra que són especialment resistents a la crisi.

El patrimoni net d'actius, dipòsits, préstecs i bancs ètics i sostenibles també llança xifres de creixement entorn del 10% anual. Són dades que es diferencien molt dels percentatges dels sectors financers globals. Per exemple, entre 2007 i 2017, els actius, i per tant les inversions, crèdits i liquiditat dels bancs ètics, han crescut un 9,66% en termes anuals, enfront del -1% dels bancs convencionals.

Pel que fa als dipòsits, la dada mostra la confiança dels clients i la tendència a migrar a aquesta mena d'entitats, entre 2007 i 2017 els bancs ètics han registrat un creixement mitjà de l'11%. Els bancs convencionals, per part seva, compten amb una quota del 2%.

Bancs que continuen sent bancs

Després de l'esclat de la crisi financera, es va constatar clarament que gran part del negoci de la indústria financera es basava a especular amb productes financers complexos o altres instruments d'inversió. L'enfonsament del negoci immobiliari ha fet que els bancs hagin augmentat les seves comissions de manera desmesurada, amb la finalitat d'obtenir gran part del seu benefici.

La funció primària del sistema bancari, canalitzar l'estalvi d'un sector de la població cap a un altre sector, s'ha perdut en gran manera. Segons l'informe, les finances ètiques aposten per l'economia real a través de préstecs a empreses productives i no especulatives. En 2017, la concessió de crèdits representava el 77% del total de l'activitat dels bancs ètics i sostenibles. En els bancs convencionals, aquesta activitat a penes aconsegueix el 40,52%. En els deu anys analitzats en aquest informe, els bancs ètics han rebut préstecs mitjans anuals de l'11%, mentre que els bancs tradicionals han tingut un 1% de préstecs.

Fons responsables

En la segona part de l'informe s'analitzen els números dels fons socialment responsables: les obligacions de les empreses que cotitzen en borsa i les que cotitzen en deute, o els títols de deute sobirà, basant-se en determinats criteris ambientals i socials. A Europa, el patrimoni invertit en fons ètics best in class, els millors i els més exigents de cadascuna de les indústries que els integren, ha augmentat en una mitjana anual del 9%, contravenint els 600.000 milions d'euros.

Aquesta notícia ha estat publicada pel Salt i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.