A través de dotze panells, es pretén visibilitzar la influència de la indústria del calçat sobre els drets humans, laborals, de la infància, els drets de la dona, l'exclusió social i el medi ambient.
A Bangladesh, la indústria del cuir té un volum de negoci anual de 1.000 milions d'euros. Aquest negoci es basa en un elevat i insostenible cost humà i mediambiental.
Quan es van treure les fotos d'aquesta exposició, les 155 carnisseries d'Hazaribagh van abocar cada dia 21.600 metres cúbics d'aigua residual sense tractar al riu més gran de Daca, Buriganga. Aquest riu és la principal font d'aigua per a uns 180.000 habitants.
En 2009, el Tribunal Suprem de Bangladesh va ordenar el trasllat de les caceres a una zona adaptada per al tractament de les aigües residuals d'aquesta indústria, però el termini es va ampliar diverses vegades.
A l'abril de 2017 es va ordenar el desmantellament dels subministraments de pelleteria, la qual cosa ha permès iniciar el trasllat de manera gradual.
No obstant això, l'impacte ambiental no és l'únic problema a tractar per aquesta indústria tòxica. Milers de treballadors estan exposats cada dia a substàncies químiques extremadament perilloses per a la seva salut, sense la deguda protecció.
Les fotografies que componen l'exposició van ser realitzades per GMB Akash, activista i fotògrafa de Bangladesh de reconegut prestigi internacional. Bona part de la seva trajectòria ha estat marcada per la vulneració dels drets humans. Akash ha rebut més de 100 premis internacionals.
Un dels majors assassinats laborals de la història moderna compleix 10 anys. Cinc mil treballadors de Bangladesh els van obligar a treballar en una fàbrica de roba en un edifici en condicions desastroses. Així, el 24 d'abril l'edifici de la Plaça de Granota va ser derrocat i... [+]