Trobem a faltar l'autonomia. Hem quedat a la mercè dels altres... a més del primer. En la vida hem començat a fer alguns passos cap a la subtilesa, segons sembla. Però deixem els sermons sobre el decreixement, ja era tard. Ara hem de sobreviure i sobreviure íntegrament. Resistència i resiliència.

Les llavors, les plantes... estem en plena manera de mobilitzar-les. Has llegit tantes coses sobre hortes urbanes, hortes sobre el sostre de les cases, edificis transparents o jardins comestibles. Aquesta és l'ocasió de posar-la en pràctica, en la finestra, al balcó, potser a la terrassa, als patis. Després, quan ens relaxin una mica l'aïllament –i ens l'hauran de calmar, quan aconsegueixin controlar el caos ens tornaran a voler productors i consumidors entusiastes, encara que més pobres–, podrem parlar d'horts col·lectius, de la possibilitat de produir aliments en les gespes dels jardins que tenim als nostres pobles i ciutats.

Però això vindrà després. Durant el tancament, cadascun haurà d'adaptar-se al seu contingut. Alguns encara poden adquirir plantes. Però segurament és més fàcil obtenir llavors, en molts comerços, en els magatzems on a més d'aliments es venen productes per als baserritarras... Demani-li-ho al teu amic, al llaurador que coneixes, el venedor sabrà fer arribar al comprador, el que tingui de més aprendrà a donar, com no ha de demanar. No perdis l'oportunitat de menjar el que no s'ha plantat o plantat ara, dins de tres o quatre mesos.

Experimentar. Admetre alguns fracassos. Aprèn. Gaudeix-ho. Fuig del tancament. Fa el primer pas per a començar a ser més autònom i independent també en els aliments.

Si ho han aconseguit en les grans ciutats de Síria entre bombes, canons i trets... nosaltres no serem menys. Estimats amics i amigues: Achi!