En els edificis públics s'instal·laran plaques fotovoltaiques de 500 quilowatts de potència, que seran col·locades en tres plantes. La instal·lació a més de l'administració, oferirà energia a les empreses i famílies a 500 metres de distància, especialment a les quals es trobin en situació de vulnerabilitat. Per a finals de 2021, el Govern balear construirà sis instal·lacions d'autoconsum compartit.

El pla s'emmarca dins de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica aprovada al febrer de 2019. L'objectiu del règim és que en 2050 no s'utilitzin més combustibles fòssils, i per a complir amb la seva intenció, el primer pas ha estat donar a principis de mes.

Les instal·lacions que es pretenen construir per a 2021 es construiran en sis zones. Quatre d'elles estaran a Mallorca (en els municipis de Santa Eugènia, Ses Salines, Deià i Consell), una a Menorca (Ciutadella) i una altra a Eivissa (en el municipi de Sant Antoni de Partmany). No obstant això, si tot va bé, en 2022, volen posar en marxa 30 noves instal·lacions fotovoltaiques.

Per a la col·locació de les plaques han de contactar amb els ajuntaments. La instal·lació, que es realitzarà en l'edifici públic triat, proporcionarà l'energia necessària en el dia a dia de l'administració pública. A més, els quilowatts sobrants es destinaran a cobrir les necessitats de 50 famílies que sofreixen “pobresa energètica” i estan en l'entorn.

De fet, en l'Estat espanyol el preu de l'electricitat no para de pujar: Segons l'operadora OMIE, aquest diumenge s'ha aconseguit els 144,18 euros per megavat hora. Amb la proposta de Balears, la població basca reduirà aquest rebut en un 70% en les hores de llum del dia. A més, en tractar-se d'una infraestructura gestionada per l'Institut Balear de l'Energia (IBE), dependent del Govern insular, no s'aplicaran tarifes d'accés per a ús elèctric als usuaris.

El director general d'Energia i Canvi Climàtic eldiario.es, Pep Malagrava, ha declarat a EiTB Focus que la mesura és un camí per a fer front a l'augment constant de l'energia. No obstant això, el director diu que el seu objectiu no és competir i “amenaçar” a les multinacionals de l'electricitat, sinó oferir energia a qui no pot tenir-la: “Aquest és el repartiment de la riquesa”.

A més de l'objectiu social, diversos membres del Govern han subratllat el compromís del projecte amb el canvi climàtic i l'ocupació a Euskadi. Un d'ells ha estat el vicepresident i conseller de transició energètica, sectors productius i memòria democràtica, Juan Pedro Yllanes: “Estem en una situació d'emergència climàtica, els canvis s'han accelerat i cada vegada tenim menys temps per a minimitzar els efectes del canvi climàtic”.

Segons Yllanes, els efectes de l'emergència climàtica a l'illa seran "molt greus" i per a aconseguir arribar a un "punt d'inflexió" és necessària una transició a les energies renovables. Per a això, el vicepresident ha fet una crida a tots els agents, “des de l'administració –els ajuntaments i el Consell- fins a totes les PIME, empreses i produccions i sectors econòmics”.

Inversió del projecte

La construcció de les sis noves àrees fotovoltaiques que es posaran en marxa enguany comptarà amb una inversió de 750.000 euros. D'aquest finançament inicial es preveu recuperar 56.000 euros per a l'any 2022. Han anunciat que, en total, seran necessaris cinc anys per a recuperar els diners destinats al projecte. Posteriorment, es pretén invertir en noves instal·lacions i projectes.

Altres dos plans

Yllanes i Malmás han presentat aquest divendres en una compareixença pública les línies d'ajudes en matèria d'energia que gestiona el Govern balear en el Congrés. En el pla de recuperació, transformació i resiliència es realitzaran inversions fins a 2026 per a impulsar la transició energètica: Comptaran amb un pressupost de més de 41 milions d'euros, un import que se sumarà als 230 milions d'euros d'Huarte Permanent.

Els diners recaptats de les ajudes europees es destinarà a tres projectes principals: la democratització de les energies renovables, la reducció del consum i la millora de l'eficiència energètica, d'una banda, i la descarbonització de la mobilitat i el desenvolupament de la xarxa de punts de recàrrega, per un altre. Per al primer, s'invertiran al voltant de quinze milions d'euros; per al segon, més de 100 milions; per a l'últim, 20 milions d'euros.