A Àlaba, la població que viu sola en els últims 18 anys ha pujat un 106%, un total de 42.908 persones, i les dones representen més del 53% de les persones que viuen soles, un total de 23.042. En el col·lectiu de solitaris de més de 84 anys destaca la preponderància de les dones: el 78,2% de les persones que viuen soles en aquestes edats són dones, gairebé 3.000 dones.

D'altra banda, en la Comunitat Autònoma del País Basc destaquen dos municipis alabesos, per ser els de major població que viuen solos: En Yécora, el 62% de les persones que viuen soles tenen 65 anys o més i el 24% té més de 84 anys, mentre que en Moreda el 59,3% té 65 anys o més i el 22% són majors de 84 anys.

La Xarxa de Dones del Medi rural d'Àlaba, en un conveni amb la Diputació Foral d'Àlaba, ha realitzat en 2020 un «mapatge de les solituds» en el medi rural per a analitzar els recursos i iniciatives que estan en marxa per a ajudar a les persones que se senten soles i per a conèixer millor la realitat de la solitud. El resultat és una petita mostra del que succeeix en el territori, "i ha servit, de manera subjectiva, per a identificar en alguns consells les diferents realitats de les solituds i conèixer les inquietuds d'algunes persones que viuen soles". Així mateix, s'han identificat les bones pràctiques informals en l'acompanyament a persones no desitjades i s'han definit propostes d'intervenció en relació als recursos existents a nivell institucional i soci-comú-nitario.

Les dones guanyen

Per a completar el mapatge, s'han entrevistat catorze persones que viuen soles en 22 consells d'Àlaba, almenys una per quadrilla: onze entrevistes telefòniques i tres presencials. ONCE dones i tres homes han estat entrevistats en el marc de les entrevistes als mitjans de comunicació. Així mateix, entre novembre i desembre de l'any passat es van reunir en tres grups, en Zuia, Vitòria-Gasteiz i Respaldiza, per a reflexionar sobre les respostes rebudes en la reunió. També s'ha parlat amb Càritas, Creu Roja i el Telèfon de l'Esperança, que treballen en aquest camp, per a conèixer les seves experiències i dades.

No obstant això, han deixat clar que la recerca va més enllà de l'estadística: "En aquest projecte, més important que l'aspecte quantitatiu és analitzar l'aspecte qualitatiu, és a dir, per què aquestes persones se senten soles: perquè estan soles o, cosa que és més dur, estan molt “esgotades” (amb una gran càrrega de cures) i sense un projecte de vida".

En tots els consells hi ha més dones soles que homes, perquè són més percentuals i més autònomes. «Els solters, els divorciats i els vidus són capaços de ser autònoms i de cuidar-se, mentre que en el cas dels homes, la majoria dels homes que es queden solos viuen amb els seus familiars o en llars d'ancians, encara que puguin cuidar-se a si mateixos».

La Xarxa de Dones del Medi rural d'Àlaba ha analitzat molts aspectes que afecten la solitud: cures, situació dels serveis públics, si ajuda o no la vida de la localitat, relacions, participació, etc. A més, l'estudi s'ha realitzat en col·laboració amb COVID-19, per la qual cosa es dedica un apartat especial a les conseqüències del virus. "Les mesures preses per a fer front a l'emergència sanitària han afectat la vida de totes les persones. Pel que sembla, algunes mesures que restringeixen la mobilitat en el medi rural no s'han notat, ja que poden sortir al jardí, a l'horta, a passejar... No obstant això, les conseqüències han estat importants, sobretot per als que sortien de les seves cases i es relacionaven amb gent d'altres pobles".

Danys del confinament

Els entrevistats han trobat a faltar afectes, abraçades, petons, estar amb persones volgudes, relacionar-se amb altres persones... Això ha estat molt dur per a algunes dones: -M'he sentit només. Sortia a comprar. Des de la finestra llegia i mirava a la gent. Les meves filles no podien venir a veure'm. He trobat a faltar les abraçades i els petons de les meves filles i nets. Vaig trobar a faltar calor i contacte. És molt dur estar només tres mesos a casa. A vegades vaig voler tirar-la per la finestra.

El cessament d'algunes activitats en el primer confinament també ha suposat un gran buit per a moltes dones: "Estant completament només, he viscut amb ansietat i inquietud. Abans em movia més, feia moltes activitats. I de moment no es pot fer res. He passat d'estar molt actiu a no fer res. Ni tan sols puc veure a les meves filles.

Els entrevistats han trobat a faltar, entre altres coses, informació clara sobre el coronavirus, i creuen que els mitjans de comunicació han creat "por" i "desinformació". Diversos amics han decidit deixar de veure la televisió o escoltar la ràdio.

A més dels factors que incideixen en la solitud, el mapatge ha analitzat els recursos "personals i públics" existents per a fer front a aquesta situació, i la recerca, dirigida per Mentxu Ramilo, ha proposat diverses alternatives. Ha insistit que es tracta de peticions que s'haurien d'adaptar en funció de les diferents circumstàncies: "Darrere de la solitud hi ha casuístiques diferents. Per tant, es necessiten respostes diferents per a intervenir en funció de la demanda, en un marc comú, obert i flexible, en funció de cada realitat i necessitat, articulant diferents agents del territori”.