El nou Pla de Basc de Baiona s'aprovarà al febrer de 2024, després d'haver estat moltes vegades rebutjat. El responsable de Política Lingüística, Xabier Parrilla-Etchart, explica que inicialment estava previst presentar-lo abans de l'estiu, però el pla es va posposar per al 14 de desembre i finalment s'enviarà al consell local a principis de febrer de 2024, com ha explicat el mitjà de comunicació Kazeta.eus.
La qüestió suscita un debat general. Els agents i càrrecs electes de l'oposició i del sector de la cultura basca s'han mostrat “vulgarment descontents”, destacant la “falta d'ambició” i la “falta de voluntat política ràpida” en el procés d'elaboració del pla.
Demà Jean-Marc Abadi, electe del grup d'oposició de Baiona, ha confirmat la “falta d'ambició” del pla i ha destacat la “escassetat de recursos humans i econòmics”: “Es posen les mateixes coses que en el Pla 2017-2020”.
A més, la incertesa sobre el pressupost destinat al treball ha generat preocupació. Encara que han dissenyat un programa d'activitats a favor del basc, no s'esmenten quantitats concretes. Graella-Etchart explica que l'assignació pressupostària es concretarà al febrer de 2024, coincidint amb la votació del pressupost general: “De moment no hi ha quantitat concreta”.
Els membres de la comissió de basc supramunicipal esperen consultar amb ells abans de la votació, ja que des de setembre no han tingut contacte amb el servei de basc. Graella-Etchart assegura que el pla es presentarà prèviament a la comissió.
El pla arriba “tard”
S'ha retardat molt la votació del pla. Un total de 46 participants reunits en tres grups de treball: “transmetre”, “difondre” i “compartir” han celebrat nou reunions entre gener i març de 2023, però no s'han tornat a reunir fins al 27 de setembre per a la sessió d'introducció.
Aquest Pla és l'encarregat de definir la política lingüística de la ciutat fins a 2026, després de l'anterior pla 2017 a 2020. L'any 2020 no va haver-hi cap pla degut a la pandèmia COVID-19.
Un membre de la comissió de basca diu que és “tard” per a presentar el pla: “El procés ha trigat molt. L'any 2023. Si aquest pla s'aprova al desembre, s'aplicarà durant els dos últims anys del mandat”. Afegeix que han sentit una “gran inèrcia” i una “falta de voluntat” per part dels responsables.
"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]
Iñaki Iurrebaso soziolinguistak euskararen egungo egoeraren argazkia egin du Baionan iragan zen Hizkuntz politikari buruzko ikastaroan, muga-gaindiko ikastaroen kari.
Euskararen biziberritzea Ipar Euskal Herrian jardunaldia antolatzen du ostiral honetan Baionan Euskaltzaindiak. Euskararen alde egiten dena eta ez dena eztabaidatzeko mementoa izango da. Eragileak eta politikariak bilduko dira egun osoan.
Laborantza lizeoetan tokiko hizkuntzetako irakaskuntza sailen sortzea eztabaidatua izan da frantses legebiltzarrean. Legearen zuzenketa proposatu du Iñaki Etxaniz legebiltzarkideak.
Berrogei argitaletxe eta diskoetxe, horietarik bederatzi berri, eta 120 salmahai bosgarren Ziburuko liburu eta disko azokan. Ekainaren lehenean ospatuko dute Baltsan elkarteak eta Argia hedabideak
Nola ezar euskara, gal-bidean, ahal-bidean eta zabal-bidean? Galdera horri ihardukitzen entseatuko da Mattin Irigoien Zabalik elkarteko kidea, ostegun honetan eskainiko duen mintzaldian.
Hirugarren urtez Xiberoako ikastolei bultzada emanen die Tulalaika bestak.
Aitzinkontua ez emendatzea bozkatu du Euskararen Erakunde Publikoak. Iazko bera izanen da, lau milioi t'erdi inguru. Horrek Euskalgintzako hainbat sektoreren kexua piztu du, eta EEPren izatea zalantzan jarri dute, gaur egun, tresna baliagarria ez delakoan. Hur Gorostiaga... [+]