60 anys després que es comencés a organitzar el moviment abertzale de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa, el 9 d'abril 1.500 persones es van reunir amb l'altar Itsasun, Euskal Herria de Biharko. Van organitzar un programa de dos dies amb l'objectiu de reunir un “moviment ampli”.

Després de la manifestació, Mikel Iribarren va prendre la paraula en la Pedra Commemorativa instal·lada en Itsasun en 1963, i va cridar als nacionalistes d'Iparralde a l'acció i a la unificació. Va anunciar una “nova fase” del procés Bagira, que es prolongarà fins a l'Aberri Eguna de 2024. L'objectiu és fer un diagnòstic del moviment abertzale, preguntant a la ciutadania què opina sobre qüestions com el basc, l'habitatge, la construcció nacional, la solidaritat amb els migrants, el feminisme...

Gexan Alfaro, Grazi Etxebehere, Irantzu Idoate i Thibaut Godin van llegir el document “Izan, bagira, gira per 60 nacionalistes de “diferents trajectòries i sensibilitats” i van subratllar “la capacitat de construir” dels nacionalistes: “Vam néixer per a construir, no per a fer mera resistència”. Van fer front a la “repressió de l'alimal” i van recordar el que s'ha fet a favor de la llibertat d'Euskal Herria: el naixement de les ikastoles, la defensa de les terres de cultiu, el basc i l'espai per a la cultura basca, el sindicalisme abertzale, el naixement dels mitjans de comunicació, l'avanç electoral... Van afirmar que les idees dels nacionalistes s'han popularitzat “més que mai”, i que en un primer moment han tingut un gran avanç i un moviment abertzale.

Van destacar que gràcies a aquests avanços en aquest “ecosistema ampli i divers”, moviment abertzale, avui dia tenen unes condicions "perfectes" per a pensar i actuar conjuntament. Van confirmar que és el moment de decidir què és el que vol aconseguir el moviment en els pròxims anys. “Enmig d'un món inestable assotat per múltiples crisis, el País Basc ha d'ocupar el seu lloc”.

Preparat per a construir

A més d'enaltir els assoliments, van recordar els obstacles que s'havien produït. “També hem conegut les calapitas i les divisions entre nosaltres. Reconeguem que no sempre hem encertat”. No obstant això, han recordat que Ipar Euskal Herria s'està vertebrant i organitzant, entre altres coses perquè té una institució per primera vegada des de la Revolució Francesa, però no és suficient. En aquest sentit, van reivindicar la sobirania plena d'Euskal Herria per a construir una societat justa, solidària, sostenible, feminista i basca.

Es ratifiquen en l'elecció de continuar lluitant “fins a crear la institució que el poble necessita”. Per a això, els nacionalistes fan una crida a la fusió i reivindiquen que estan disposats a construir: “La nostra voluntat és més ràpida que les dificultats, no es cansa d'intentar cooperar”. Ja s'ha iniciat l'enquesta per al diagnòstic del moviment abertzale.