Quan i com van començar a militar-se en el Fòrum Feminista d'Euskal Herria?

Edurne Epelde: Vaig començar en 2001 amb les Trobades de dones nacionalistes i feministes celebrats en Leitza abans de la creació del Bilgune Feminista d'Euskal Herria (BF). Dos amics, que crec que no tenien relació entre ells, em van proposar explicar-me que hi havia una intenció de crear un agent. La Bruixa de Zarautz militava en el grup de dones i amb el que vaig escoltar vaig sentir de seguida el meu desig d'estar en això. M'il·lusionava molt pensar i influir a Euskal Herria. Veia que era necessari perquè la meva experiència de l'època era que el feminisme no era res benvingut, que no era molt citat i que era una lluita secundària.

Amaia Zufia: Jo vaig començar en 2014, una mica abans que les Trobades d'Ondarroa. Aquí presentem la proposta de sobirania feminista. Jo anava més del moviment juvenil i en els últims anys em vaig trobar amb el feminisme. Per a mi va ser un punt d'inflexió important el de les Trobades de Leitza de 2012, on vaig aprendre tot, la tabola que vam fer… Després van venir algunes trobades del moviment juvenil, creguem un grup de treball per a reflexionar sobre les formes de relació i el model de militància, i jo em referia sobretot al feminisme. Llavors vaig rebre la proposta d'entrar en la BF. Em vaig animar, perquè em semblava que tots els camins que jo he treballat podien confluir amb la BF, tant a nivell personal com col·lectiu.

Oihane Landazabal: Jo vaig entrar l'any passat. En la meva militància feminista no s'ha incorporat a la BF, vinc del moviment de Noies Joves d'Euskal Herria. He participat en diferents trobades, record que va ser el primer d'Ondarroa, per tant des de bastant jove, molt receptiu i espectador. La BF sempre ha estat una referència i en finalitzar el cicle jove m'he incorporat de forma molt natural. És una organització que representa un procés feminista per al País Basc i des d'Euskal Herria, en basc i en basc, i jo represento la meva aportació.

En 2001 van publicar BF un any més tard, basat en la iniciativa “Crearem un País Basc basat en la igualtat”. Quines eren les raons i quin era l'ambient de l'època?

R. Temperat: L'ambient és important. Crec que en aquella època predominava la idea, la ideologia i el desig de fer de la construcció nacional en les persones que estàvem en la militància o en el moviment d'alliberament nacional. Recordo una època políticament molt confusa: el conflicte polític armat molt viu, encara que també en dècades anteriors, però en la dècada de 2000 estava incandescent; el procés d'il·legalització va començar llavors, i això portava detencions, terrors, respostes de molts militants, però també el desig de construir al mateix temps. La creació de la BF l'enquadro perfectament: el desig de construir un poble, un poble que tingui les bases de la igualtat. Egizane va decidir tallar la seva carrera, l'esquerra abertzale va construir un procés feminista intern... En aquest ambient, al març de 2001, es van reunir diverses dones de diferents racons que es nomenaven feministes i nacionalistes, centrant-se en el desig de crear un País Basc basat en la igualtat. En Leitza es van organitzar les primeres trobades nacionalistes i feministes. Es va iniciar una important labor de penetració. Es va proposar realitzar un diagnòstic zonal en el qual es va confirmar la necessitat d'un agent.

En general, la reivindicació del feminisme era un desastre: no es percebia la necessitat en l'ambient; el moviment feminista es va reunir per última vegada en 1994; hi havia petites aliances vinculades a la parenceria o a la plataforma de la Marxa Mundial de les Dones, però les assemblees no estaven molt ràpides; en la resta de les lluites col·lectives i en el procés d'alliberament nacional el feminisme era secundari... Es necessitava un agent que actués com a tal i jo recordo que el creguem. Sentíem la necessitat de fer diferent, perquè no podíem fer-ho en el model de militància del moviment d'alliberament popular fins llavors, però al mateix temps no sabíem com fer-ho, perquè nosaltres també pertanyíem a aquesta escola [riure]. És curiós que ens ajuntem els qui estaven en el moviment d'alliberament nacional i els qui vam estar més en grups de dones o feministes. En les maneres de fer hi havia també un xoc entre nosaltres, i comencem a posar-los damunt de la taula.

Oihane, als 8 anys és difícil que tu, però Amaia, tu recordes el principi?

A. Zufia: No recordo el naixement, tenia 12 anys. En la meva època d'institut recordo com a referent feminista basc en moviment popular. En el feminisme hi ha hagut molts debats i ha estat un referent per a entendre el que volen dir amb les nostres paraules i traslladant-nos al nostre context. Més enllà d'això, diria que en la meva adolescència i joventut era sempre un far, per a aconseguir la polpa i l'alimentació entorn de diversos nusos personals, ja sigui sexualitat, agressió o plaer.

R. Temperat: Quan Zufi [Amaia] diu que per a ell va ser una font, a més de sentir-se orgullós, dic “jo, quines eren les fonts feministes en el nostre temps?”. Eren molt pocs. Hi havia teoria feminista o teoria queer, però no hi havia Euskal Herriratuak, traduïdes… A partir de 2015 s'ha publicat un munt en basc sobre feminisme, però fins llavors no s'havia publicat gairebé res en basc sobre feminisme. Nosaltres hem tret molts informes [riure], en això estic d'acord i teníem material per a treballar i debatre. Però les publicacions formals… en un altre temps no teníem Lisipe, teníem informes. Aquests debats no van arribar a nosaltres. En un principi la nostra lògica no era la sobirania, la la nostra era el reconeixement dels drets: en aquest país les dones som la meitat de la població i el reconeixement dels nostres drets és imprescindible. Això ens va donar en el seu moment una bona línia de treball, que després es va esgotar per complet, però el que ens van posar d'una banda, amb la Carta dels Drets de les Dones Basques que es va publicar en 2007 i abans en tessitura, què són els drets? Què és la ciutadania? Què és privat?–. “El personal és polític”, això ho diem tots avui dia, però llavors no s'aprenia formalment del feminisme. Nosaltres érem aquí i entre nosaltres fèiem el que es podia.

H. Campanya: No tinc cap record, però suposo que no sols li va demanar que morís en el feminisme, que s'apropiessin de les bases, dels corrents i dels debats, sinó que també va haver de centrar-se en el feminisme. Això suposaria una tensió enorme, una suor i un treball tremend, més encara, perquè hi havia la responsabilitat de situar-ho en una escala basca.

R. Temperat: En aquest sentit la nostra presència era desagradable, van ser moments de molta tensió. Perquè al final arribàvem sempre amb el nostre asterisc (“no heu inclòs aquest apartat”, “des del punt de vista de la igualtat això i allò”, “hi ha dones militants en les zones mixtes dels col·lectius?”). Era un ball entre interpel·lació i col·laboració. Va ser molt intens, però alhora vam anar cada vegada més convençuts, i a poc a poc van començar a treballar les feministes que no estàvem en els agents. Aquesta xarxa va ser debanada. Aquesta era la idea: ser un punt de trobada que aglutinés a totes les dones feministes. No es va convertir en l'únic barret del feminisme, tal vegada l'imaginem així en aquest moment, però no va anar així.

Com s'ha fet el camí? A alta velocitat? És difícil i possible? Un pas endavant i quatre enrere?

R. Temperat: No tinc records del que teníem després. Tinc la sensació que els passos donats han estat sòlids. Hem anat donant resposta a les necessitats que teníem en la nostra realitat, reconeixent que l'ambició política inicial era molt gran –crear una carta de drets, un consell de dones que li donaria garanties…–. Teníem el nord i bo, hem anat assumint on estàvem a cada moment, ens hem atrevit a transformar aquest nord, ens hem atrevit a donar una nova volta. Des de la seva ubicació i ambient mai hauria imaginat que avui fos possible. Quan la teoria feminista ha començat a popularitzar-se, la BF ha fet un exercici constant per a adorar aquestes fonts i crec que hem sabut respondre pas a pas a les necessitats i desitjos que estaven en l'actualitat. El basc ha estat una eina en els grups de dones dels pobles, però en l'època de les aliances la BF va apostar decididament pel feminisme de crear i nomenar en basc. Potser alguns no s'atreveixen a reconèixer, però jo sí: aquesta base que hem posat nosaltres ha fet possible que el feminisme també es produeixi en basc.

Quins altres destacaríeu en aquests vint anys?

A. Zufia: Igual en un principi es representava una BF que premiaria a les feministes per àmbits, però després la pràctica ens va portar a organitzar-nos als pobles. La vida transcorre als pobles: processos pròxims, aliances, activació de protocols contra la violència... Entre els pobles s'han donat recorreguts molt diversos, s'han unit militants de diferents orígens i línies. Jo diria que hi ha moltes famílies dins de la BF, i per a mi la suma de totes fa que la BF sigui tan interessant.

D'altra banda, en 2009 va haver-hi un punt d'inflexió molt important. Entrem en les Trobades de Tolosa en el debat d'identitats i subjecte feminista. Va ser important l'obertura i l'obertura de les seves finestres, per a aprendre d'altres discursos i pràctiques, i per a perdre la por al desconegut. Això i el model de militància basat en la cura dels processos i de les persones ens han portat fins aquí –fins al punt de ser interlocutors per a molts agents polítics i socials i de tenir un munt d'aliances en el moviment feminista–.

R. Temperat: En 2014, quan comencem a parlar de la sobirania feminista, de la transició feminista, hi ha un canvi en les nostres lectures: es fa un salt amb la reivindicació de la sobirania territorial i corporal, molt lligada a les Trobades de Tolosa que Zufi ha destapat [Amaia]. Es dona camí dins d'un desenvolupament lògic, seguit d'una llarga trajectòria de cura, autodefensa o complementació feminista.

H. Campanya: Jo he rebut una BF molt culta política i ideològicament, amb propostes molt sòlides. Vostès coneixen els budells, com han arribat fins aquí, però és veritat que avui és una organització significativa i, com diu Amaia, hi ha un agent que actua. Quan les noves generacions es polititzen des del feminisme, hem estat capaços i hem encertat d'agafar aquesta ona. Estem trencant el moviment feminista de poble en poble.

R. Temperat: La BF i les dinàmiques locals a nivell d'Euskal Herria estan perfectament relacionades, clar, però hi ha moltes BF dins de la BF. A nivell local hem mantingut aliances i coordinadores, amb generacions i col·lectius diferents, intentant buscar consensos en els discursos. Ha estat molt ric i hem mantingut el 8 de Març, el 25 de Novembre, el 28 de Juny. I moltes vegades no en el nostre nom.

Trobada i aliances buscant l'equilibri entre tots dos.

R. Temperat: També hem reflexionat i és veritat que moltes vegades hem deixat de costat el cognom de la BF perquè somiem amb una aliança més real. Crec que hem encertat amb aquest plantejament.

H. Campanya: Davant la necessitat estratègica d'una àmplia aliança, hem dedicat totes les nostres inversions a això. Perquè creiem en això. Però és veritat que fer algun petit desequilibri de tant en tant seria bo: som molts els que diem que cal visibilitzar treballs ocults… quin treball secret es fa des de BF! De tant en tant, coneixent quines són les prioritats, és important donar un lloc i donar reconeixement… però no sabem fer tant com l'altre.

A. Zufia: L'altra diferència d'aquesta moneda és que potser no hem cuidat tant els espais de la BF. Una vaga general, després 8 de Març, després 25 de Novembre, després ve l'avortament no sé què… la intensitat és tan gran! Llavors, clar, segurament no hem cuidat tant algunes cites de BF o els ingredients per a divertir-nos. Potser en el moment d'atreure a noves persones no sigui tan atractiva la militància. Moltes vegades busquem espais en el feminisme per al creixement personal i per a formar la nostra tribu. Es desequilibra d'un costat a un altre… La clau està en aquest equilibri.

R. Temperat: Conscient d'aquest desequilibri, record que en les Trobades d'Ondarroa vam dir “calmarem la BF!”.

La BF disposa de lectura interseccional. Repassem els nostres racons, una trajectòria recorreguda per la crítica decolonial acaben de treure el llibre amb els amics d'Emagin. Com va el procés decolonal iniciat?

A. Zufia: En el llibre parlem de les clak que hem tingut entorn de situacions personals i col·lectives. Quines incomoditats, quina picor, quins empipaments hem sentit, quines interpel·lacions hem rebut, quina generositat també de part d'alguns membres de la militància… Ha estat el camí que hem recorregut durant anys, entre altres, en la Marxa Mundial d'Euskal Herria o de la mà de Dones del Món. Un altre gran col·lectiu de clak va ser el de la taula rodona decolonal de Salda Dago de Durango. Ens hem plantejat diverses preguntes: quin és el paper que volem jugar en la lluita contra el racisme com a dones basques i blanques? Quin és el que no ens correspon? Quins ponts construirem amb les dones migrants i racistes? Quina agenda feminista i antiracista hem d'articular basca? Quines són les actituds racistes que reproduïm? Quins privilegis tenim nosaltres? Com estendre el basc i la societat basca als membres migrats?

R. Temperat: El paper que juguem els bascos en la creació del model de ciutadania de la modernitat blanca, la complicitat que tenim en la colonització i en la neocolonización...

H. Campanya: Ens toca fer una lectura responsable dels processos de colonització, sí, actualitzar la mirada. El que passa és, i en el procés intern que hem realitzat ha sortit amb honestedat, sent un poble culte i lingüísticament oprimit, que d'alguna manera necessitem construir un relat compartit també del “nostre”. En aquest món globalitzat la nació sense estat i el mer fet que la llengua sigui minoritària és un exercici de supervivència, i crec que aquí enfortim. Serà normal… Una de les claus està en el reconeixement mutu i en l'empatia, jo crec. És veritat que és un tema que ens mou, però hem obert la porta i aquesta és també la decisió valenta, l'agenda política i les prioritats.

A. Zufia: Hem apostat per un subjecte plural, no per un subjecte únic i homogeni, perquè la realitat és molt diversa. Jo diria que aquesta és la major potencialitat del feminisme. A vegades també és una dificultat, perquè no és fàcil gestionar la diferència, escoltar i reconèixer-se. Un dels grans objectius és possibilitar espais de lluita sense ocultar situacions de discriminació entre nosaltres.

R. Temperat: La BF sempre ha tingut l'obsessió de donar veu a col·lectius marginals. Amb dones de diferents orígens sempre s'ha fet un gran esforç de col·laboració i hem creat relacionis còmplices i aliances boniques. Record que el tema dels empleats de casa sortia una vegada i una altra. La petició dels membres de l'associació d'empleats de casa era constant que nosaltres poséssim en primera línia la seva lluita. No fèiem i s'anava retardant. Per què? Perquè cap de nosaltres era empleat de llar? Sempre hem tingut contacte amb aquests col·lectius, però sempre hem prioritzat els temes que més ens han emocionat. Les exigències externes i les interpel·lacions han anat creixent i ens hem posat a fer aquest exercici que no havíem fet. Això ens col·loca en una situació en la qual ens correspon treballar les capacitats de gestió de conflictes. No tenim més opcions. Sento que en aquesta qüestió de privilegis moltes vegades les coses exploten de manera agressiva i aquesta labor està per fer.

H. Campanya: Si hem estat capaços d'incorporar des del feminisme noves mirades sobre el conflicte polític a Euskal Herria, hem de ser capaços d'abordar d'una altra manera i des d'un altre lloc qualsevol situació conflictiva.

R. Temperat: Al mateix temps, sense conflictes, les coses no canvien. Empatitzo molt en la qüestió de la decolonalidad, perquè ara ens retreuen el que nosaltres dèiem amb espais mixtos. Pensàvem llavors que a vegades el conflicte havia d'explotar, perquè res canvia si no li resulta incòmode.

De la dona a la dona* i anomenades a dones, bolleras i trans a Oñati. També s'aprecia una reflexió sobre el subjecte del feminisme.

R. Temperat: Entorn de l'any 2009, coincidint amb la creació del transfeminismo a Euskal Herria, creem un “grup de treball de sexualitat”. En el recorregut del grup de treball hem publicat dos documents d'interès:Debat de la sexualitat 2013, que qüestiona la interinitat sexe-gènere i Transsexualitats 2018, quadern per a educadors i militants. Jo crec que a més de la categoria femenina, i més enllà, estem tractant de donar a conèixer altres identitats i nomenaments. De fet, alguns membres no se senten tan còmodes en la categoria femenina i altres encara ho sentim necessari. Estem immersos en un interessant debat, de moment tenim més preguntes que respostes i fórmules adequades.

H. Campanya: Efectivament. Hem dit abans que és un moviment feminista plural, estem formant un subjecte polièdric. Això també requereix mirar cossos, sexualitats i identitats no hegemòniques. És veritat que estem entrant en discursos i nomenaments, i és important perquè genera noves realitats. Però encara falta per reflectir en el nostre moviment i en les nostres pràctiques, hem de reorganitzar i transformar els espais de militància, fins a ser estimulants per a tots.

Visió interseccional i de classe. Aquesta qüestió ha tornat a ocupar el lloc. Com mireu aquest debat?

R. Temperat: En el llibre Lisipe destaquem la idea del monstre cap multiple: l'enemic que volem derrocar és un monstre amb cap múltiple. Aquest monstre és el mateix per a tots, quan després mirem a ell cadascun fa la seva pròpia interpretació, designa a la seva manera el procés de transformació. La lluita s'ha impost sobre el subjecte i no m'agrada l'hostilitat entre nosaltres, perquè encara que la lectura sigui diferent, la societat que volem transformar és la mateixa, no? A més, vivim en un mateix poble, per la qual cosa crec que podem fer una mica junts. La lectura, el mode, la comprensió han vingut bé –a més, fa 40 anys també vivim aquest tipus de debats, no és nou i hem viscut junts–.

A. Zufia: Crec que a vegades es produeix una dicotomia falsa. D'una banda està el món de les identitats i per un altre el món material. Parlar d'identitats, heterosis, binarisme, transsexualitat és vist gairebé com una cosa tova, com alguna cosa que el neoliberalisme pot assumir fàcilment. Això és tan fals! Tots dos estan íntimament relacionats: ser reconeguts, ser qui, és la condició bàsica per a fer front a les situacions d'explotació. En aquest sentit, el feminisme ha estès aquest monolític subjecte hegemònic d'esquerres, advertint que el sistema de dominació és molt divers. Aquest monstre té diversos caps i a qui colpeja més o menys durament. Llavors, el subjecte també és divers, hi ha identitats diferents de subjectes que haurem de retornar perquè s'entrecreuen diferents situacions d'opressió. Més que trinxeres, hem de buscar objectius per a articular les lluites comunes, buscar palanques. Crec que hi ha molts per naturalesa, però…

H. Campanya: Han canviat les formes d'esclavitud i d'opressió del capitalisme, la qual cosa exigeix noves respostes i noves lògiques. Hem de lluitar per totes les arestes del sistema, comprenent les opressions de manera articulada. I això requereix una lluita obrera renovada, liderada per un subjecte alliberador comú però plural.

R. Temperat: La BF sempre ha estat reclamant condicions materials de vida i aquestes reivindicacions són més necessàries que mai. Sembla que estem una mica despistats en alguns debats teòrics en lloc de reivindicar-los al carrer. És hora de lluitar per les condicions materials de vida, i sembla que encara tenim una cosa perduda, perquè si no estaríem on estem. No estem encara al carrer, però si això ve, i crec que aquí ens sumarem, perquè no ens quedarà més. Aquesta visió materialista sempre l'hem tingut en la BF, per exemple en el document Premisses de la dignitat en 2009.

H. Campanya: Afegiria que des del feminisme també estem mirant i reconeixent tot això per a sustentar la vida, plantejant una visió integral del treball. Crec que hem encertat amb posar damunt de la taula la lògica del binomi vida versus capital.

Mirem al futur. Com volíeu FC i moviment feminista dins de 20 anys?

A. Zufia: Jo començaré a fer un brindis al sol [riure]. Imagino que la BF es reunirà per a fer una valoració sobre l'assoliment de la vigilància pública comunitària basca; la retirada de la llei d'estrangeria; la celebració de l'última repatriació del pres polític i la inclusió de la lectura feminista en el seu relat; la proposta de millora del sistema educatiu basc públic i sobirà; l'obertura d'una mirada no binària i de relacions més alliberadores sobre el cos i la sexualitat; l'obtenció d'una llei trans basca; l'adquisició de recursos per a garantir el basc.

R. Temperat: M'ha agradat el somni, he tancat els ulls i m'he unit!

H. Campanya: No sé si tan optimista, però sí que ho imagino en un altre estadi i amb nous escenaris. Fa vint anys segurament no imaginaríem la necessitat d'un sistema públic comunitari i que estaríem posant en el centre el full de ruta cap a ella. Crec que des d'aquesta premissa hauríem de fer exercici. Em ve al capdavant una BF que condicioni les decisions polítiques, en el camí d'un País Basc sobirà i feminista, que plantegi nous reptes a aquest país, i que lideri aquests nous debats i orientacions juntament amb el moviment feminista.

A. Zufia: Afegiria que imagino que aquí hi haurà una comunitat política i afectiva, qualsevol que sigui el seu nom, que sàpiga organitzar-se, cuidar-se, gaudir i lluitar.

H. Campanya: Sens dubte puc dir que hi haurà qui prengui el testimoni, i això ens permet imaginar un futur pròxim amb ambició. Tenim una BF potent, que qualitativament té un gran pes en aquest país.

Les Trobades Feministes estan a la vostra disposició en Oñati. Quin moment serà per a vosaltres?

H. Campanya: Ha de ser especialment un moment de celebració. Gaudir, estar junts i conèixer-nos. Les trobades han de servir per a posar en valor el que hem fet i per a afrontar amb força els reptes que tenim. I, per descomptat, també per a enfortir la xarxa de BF!

A. Zufia: Ens van contar que un dels majors assoliments dels primers anys va ser la parrandada i l'existència d'espais de diversió en BF. Això també és polític. Aquí sorgeixen les relacions afectives, les lligues i de tot, i per a això també militem. Llavors crec que aquestes trobades són una explosió d'aquests assoliments inicials. Que ens vibri l'explosió! [riure].

R. Temperat: Em trobo. Per a mi és especial perquè la BF mai ha organitzat una gran festa d'aquestes característiques i s'ha atrevit a prioritzar una iniciativa en forma de celebració. Perquè ho mereixem. Si somiem amb una comunitat en la qual les nostres relacions afectives i els nostres cossos seran independents, hem de posar-ho en pràctica. Hi haurà una gran pràctica per a ajuntar, per a trobar, per a lligar… També serà una trobada de dones de diferents edats, per a mi això és important. L'aposta per organitzar-se en Oñati també és valenta. El curiós és que la BF sempre ha triat pobles. Hem d'estar units perquè els temps que estem vivint no són fàcils en molts sentits. Els espais que ens oferiran espais de trobada són més necessaris que mai, és més necessari reivindicar el col·lectiu que mai. En el feminisme també hi ha moltes nominalitzacions –i són necessàries–, però la BF és un gran exemple del que el feminisme pot fer-se col·lectivament. Prova d'això serà aquest cap de setmana.