Les modificacions de la Llei del Basc requereixen el suport de 26 dels 50 parlamentaris, per la qual cosa per a complir el desig de Mañeru i passar de la zona “no vascófona” a la mixta no són suficients els vots de Geroa Bai, EH Bildu, Ahal Dugu i Esquerra Esquerra Esquerra. Conscients d'això, aquests partits han recorregut durant aquests mesos la porta del PSN perquè se sumi a la proposta de Mañeru. Per no rebre resposta, la parlamentària Jabi Arakama ens ha contat que finalment han portat la proposta al Parlament i que votaran en un mes, però el dilluns va parlar amb claredat Ramón Alzorriz, del PSN, que en aquests moments no tenen voluntat d'ampliar la zona mixta, "ara ens preocupem i ens preocupem en el que afecta el dia a dia dels navarresos".

“No crec que ho entenguin en Mañeru”

Escoltades les paraules de PSN i Navarresa Suma, Arakama diu que no sembla que ni un ni l'altre donin suport a la petició, “però al mateix temps tots dos portaveus van dir que no havien pres la decisió al 100% i per tant continuarem intentant convèncer-la fins a l'últim moment”. L'actitud del PSN no ha sorprès tant a Arakama, “tenint en compte que hem estat diversos mesos darrere d'ells perquè se sumessin a la proposició de llei i que no hem aconseguit signar”. No obstant això, la realitat sociolingüística que utilitzen els socialistes com a argument en aquests casos és molt clara en Mañeru, les tres quartes parts dels nens del poble, per exemple, estan matriculats en el model D en Puente la Reina, “i tots hauríem de tenir pocs dubtes, per la qual cosa si hi ha una altra raó hauran d'explicar-lo”, diu Arakama, i afegeix que les eleccions són aquí.

El parlamentari de Geroa Bai diu que els ciutadans de Mañeru difícilment podran entendre si el PSN vota que no, i recorda que en les enquestes que s'han realitzat al poble la majoria dels veïns s'ha mostrat a favor de passar a la zona mixta.

Prioritats i drets secundaris

El representant del PSN ha argumentat ara que la preocupació i la responsabilitat és una altra, i ens són paraules conegudes, perquè als bascos ens hem retret sovint la qüestió de les prioritats per a trepitjar els drets lingüístics. “És una excusa clara –diu Arakama–. Nosaltres també estem molt preocupats per les llistes d'espera en salut, per la precarietat de l'ocupació, pels problemes d'accés a un habitatge digne… però els drets lingüístics mai poden quedar en un segon pla, perquè hi ha altres problemes greus. Aquesta excusa s'ha utilitzat en altres ocasions i els partits de la dreta intenten confrontar drets, però no creiem en cap cas que hàgim de començar a confrontar drets, sinó a sumar drets. Tal com va quedar patent en la seva sol·licitud pel Ple de l'Ajuntament de Mañeru, perquè parlem de drets, i els drets dels bascos de Mañeru estaran més ben garantits si el poble entra en la zona mixta. A més, garantir els drets dels bascos no suposa cap perjudici per al basc”.

“El basc ha de ser oficial en tota Navarra”

En aquest sentit, el parlamentari diu que la zonificació de Navarra no té cap sentit, “mai l'ha tingut, i ara menys: la realitat social, política i sociolingüística de 1986 no té res a veure amb l'actual, i com sempre hem dit Geroa Bai, hem de modificar la Llei del Basc, acabar amb la zonificació i el basc ha de ser oficial en tota Navarra. És veritat que la realitat sociolingüística és molt diversa a Navarra, i entenc que el servei que ofereixen els ajuntaments de Buñuel o Kortes sigui diferent del de Leitza o Goizueta, però el basc ha de ser oficial en tot el territori. El problema és que en el Parlament de Navarra mai hi ha hagut una majoria a favor d'això”.