L'advocada Irati Aizpurua Alquezar ha contestat amb prudència a les preguntes d'ARGIA i ens ha donat el context jurídic entorn del que ocorre a la biblioteca municipal de Deba. Com s'ha comentat recentment en una àmplia entrevista, els nens de fins a 2 anys no poden ser a la biblioteca infantil de Deba, i els de 2-6 anys només poden estar entre les 16.30 i les 17.30.
És il·legal el que està succeint a la biblioteca municipal de Deba? És discriminatori?
Abans d'entrar en el marc legal il·legal, en la mesura en què existeixin indicis de discriminació per raó de l'edat, el test de proporcionalitat és el que jurídicament fem, és a dir, un test per a valorar aquesta situació que pot ser discriminatòria. El test ens serveix per a veure si la reducció que es fa a un determinat col·lectiu (nens) és una reducció bé o mal establerta (si ho prefereixes, si és legal). Cal tenir en compte tres elements principals: si aquesta mesura té un objectiu legítim o legítim, si la mesura que hem aplicat per a aconseguir aquest objectiu és adequada i, finalment, si és necessària i imprescindible.
L'objectiu és just? El Govern Municipal diu en el seu comunicat que el problema és la falta d'espai, i que sense aquesta mesura pot haver-hi problemes de convivència, però sabent que els espais d'adults i nens estan separats, no és clar quin és l'objectiu d'aquesta mesura, si realment hi ha falta d'espai o si hi ha un problema de convivència sense aquesta mesura (primer caldria demostrar que hi ha un problema de convivència; en comparació amb la resta de biblioteques, existeix només un problema de convivència en Deba? ).
Segon punt: És adequada la mesura que estem prenent per a aconseguir aquest objectiu? Perquè, no sé de quina manera el fet que els nens i nenes només puguin estar entre les 16.30 i les 17.30 ajuda a millorar aquesta convivència, tenint en compte que els dos espais (biblioteca infantil i d'adults) estan separats. I si el problema és la falta d'espai, aquesta mesura aconsegueix equilibrar la falta d'espai? Per què és només una mesura restrictiva per a menors de 6 anys?
Últim punt: És necessària aquesta mesura? És necessari llevar drets a un col·lectiu concret? No hi ha una altra manera d'aconseguir l'objectiu? Aquí també cau el plantejament: si el problema falta espai, es poden prendre altres mesures, o es poden aplicar les mateixes restriccions a totes les persones. Si el problema és la convivència: els dilluns poden estar els adults, els dimarts els nens… perquè les retallades siguin iguals per a tots. Jo crec que si el govern municipal no té un altre argument per a justificar bé l'objectiu i la mesura, no passa el test de proporcionalitat.
Si no passa el test de proporcionalitat, és il·legal?
Si no passa el test de proporcionalitat, la mesura és discriminatòria respecte a un col·lectiu, i l'administració hauria de modificar clarament la mesura per a garantir la igualtat.
En cap normativa està escrita la reducció d'horaris, és una pràctica mantinguda durant anys. Com afecta això a la qüestió?
L'afecta molt, perquè qualsevol activitat de l'administració pública ha d'estar recollida en la normativa, i l'horari està posat a la porta, també en la web, però la llei 11/2007 de Biblioteques d'Euskadi en el seu article 18.2 diu clarament que els horaris mínims es determinaran reglamentàriament “per a garantir els drets dels usuaris de la xarxa de lectura pública d'Euskadi”. La biblioteca precisa d'un reglament que especifiqui els drets i obligacions dels usuaris, i la conseqüència, multa o càstig de l'incompliment d'aquest reglament. Per exemple, el càstig per no retornar el llibre a temps.
Si les famílies són a la biblioteca a les sis de la tarda amb el nen d'un any, quina és la conclusió? El bibliotecari li diu que el tregui a partir de què? I quina és la multa? És més, estar fora de l'horari de 16.30 a 17.30 amb un nen de fins a 6 anys no és desobediència, perquè no hi ha regles per a desobeir!
Si la reducció d'horaris no està ben recollida en una norma, és molt greu. Si es contemplés en la normativa, la norma hauria d'explicar per què fa aquesta reducció horària i justificar que la mesura, a més, no es dona en cap altre lloc, què és el que fa especial a Deba per a establir aquesta norma?
Per tant , com no està recollit en cap normativa i es basa en una pràctica, les famílies tenen dret a estar a qualsevol hora?
Mancaran d'efectes jurídics.
Biblioteca Quan el grup ciutadà Denontzat ha trucat a la porta del Servei Basc de Biblioteques, aquest els ha respost que la competència de les biblioteques és dels governs municipals, i que la Llei de Biblioteques no diu res sobre aquest tema.
La Llei de Biblioteques sí cita, per exemple, que les biblioteques d'ús públic han d'estar obertes a tots “sigui com sigui l'edat, la raça, el sexe…”. Diu clarament que la biblioteca ha d'estar oberta a tothom sense cap distinció, i si ho fa, ha de justificar perfectament la raó (una vegada més ens porta al test de proporcionalitat).
I en relació a les competències, entenc que cada ajuntament pot concretar els horaris de la biblioteca, però l'article 21 diu que també és competència del Servei de Biblioteques d'Euskadi el “reconeixement de la xarxa de lectura pública”, i una pràctica discriminatòria no es pot acceptar.
I quant a les lleis, m'agradaria fer referència a la Llei de la Infància i l'Adolescència, acabada de sortir en 2024, que defensa els drets a l'educació i a la cultura (la biblioteca els acull íntegrament) i que busca no discriminar els nens, nenes i adolescents, ni als adults, ni als nens i nenes per la seva situació socioeconòmica (i les biblioteques segurament faran un gran favor als més desfavorits en la situació socioeconòmica). A l'administració pública se li defineixen una sèrie de principis i deures en la defensa dels drets de la infància i l'adolescència; que en 2024 surti aquesta llei i que en Deba aquesta situació, bo…
D'altra banda, ens referim als nens, però també des del punt de vista de gènere, tenint en compte que tal com ha dit el propi grup de mares de Deba són les dones les que s'encarreguen principalment de l'atenció d'aquests nens i nenes, el problema també afecta directament a aquestes dones que són cuidadores i les administracions públiques estan obligades a mesurar l'impacte de gènere de les seves mesures, a veure si aquestes mesures afecten de manera negativa a les dones.
També han trucat a la porta de l'Ararteko, però aquest els ha respost que no li correspon intervenir entre l'un o l'altre model de gestió.
Estic molt sorprès, et diré la veritat. Existeixen indicis suficients d'una situació de discriminació que, almenys, requereixen dur a terme una recerca per a valorar si la mesura passa el test de proporcionalitat i si no ho fa, existeix discriminació.
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Hainbat kolektibo daude Gasteiz Anitzaren atzean. Egoera larrien aurrean "soilik poliziaren esku hartze gehiago" eskatzen duen eta "eskubideen urraketei entzungor" egiten dion ereduaren aurrean, beste praktika eredu bat egiteko saiakera dela adierazi dute... [+]
Hirurehun bat pertsona hurbildu ziren jende katea osatzeko Marengo eta Pannecau zubien artean.
Trintxerpen hasi eta Donostian bukatu da hainbat kolektibok deitutako XXVIII. Arrazakeriaren Kontrako Martxa.
Hurrengo ariketa egin ezazu zure lantokian, euskaltegian edo gimnasioan:
Altxa eskua Minneapoliseko George Floyd nor den dakizuenok.
Altxa eskua Madrilgo Mame Mbaye nor den dakizuenok.
Altxa eskua Barakaldoko X nor den dakizuenok.
Mame Mbaye manteroa duela zazpi urte... [+]
1960ko martxoaren 21ean, Hegoafrikako Poliziak 69 lagun hil zituen apartheidaren kontrako manifestazio baketsu batean. Ordutik, egun hori Arrazakeriaren eta Xenofobiaren Nazioarteko eguna ospatzen da, aldarrikapenez beteta. SOS Arrazakeriak urtero gai ezberdin bat lantzeko... [+]
Lau turistak eraso zieten jatorri pakistandarreko hainbat langileri, Lekeitioko Gazte Asanbladak salatu duenez.
Pertsona lodiek lodiak izateagatik bizi izan duten eta bizi duten indarkeriaren inguruan teorizatzeko espazio bat sortzea du helburu ‘Nadie hablará de nosotras’ podcastak. Cristina de Tena (Madril, 1990) eta Lara Gil (Fuenlabrada, Espainia, 1988) aktibista... [+]
Gezurra badirudi ere, irudia ez dago Tolosako inauterietan eginda. Munduko herrialderik jendetsuenen artean, laugarrenean da, pasa den astean. Kameraz inguratuta, bi gizoni 80 eta 85 zigorrada eman dizkiote bizkarrean. Haien bekatua: gorputzaz elkarrekin gozatzea. Aceh... [+]