La crisi de 2008 va portar a la Unió Europea a adoptar una política fiscal molt estricta, la qual cosa va provocar fortes retallades en tots els països, però especialment en els del sud d'Europa: Especialment Grècia, Itàlia, Espanya i França. La Unió Europea va flexibilitzar la seva política de gestió dels pressupostos públics per a facilitar la sortida de la crisi i impulsar el creixement econòmic després dels pitjors moments de la crisi, més encara després de la pandèmia.

No obstant això, la Unió Europea posarà en marxa noves polítiques per a 2025. A Espanya, per exemple, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha anunciat que els pressupostos públics d'Espanya per als pròxims anys no creixeran més del 2,7%. Segons aquest organisme, a Espanya la despesa pública està actualment en el 105% del PIB i de no fer-se res pujaria fins al 113% l'any 2038. Per això, veu imprescindible un ajust de la despesa pública i per a aquesta data voldria deixar la despesa pública en el 80%; la UE és més exigent i el seu objectiu és deixar la despesa en el 60% i el dèficit públic per sota del 3%.

Això tindrà conseqüències importants en totes les administracions públiques. Per tant, o retallen o augmenten els ingressos, i davant aquest dilema la majoria de les administracions decideixen reduir-los, perquè la principal manera d'augmentar els ingressos és la reforma fiscal, però a aquest cimbell gairebé ningú li vol mossegar.

Previsions de retallades a Navarra

L'organisme independent del Ministeri d'Hisenda espanyol, Airef, ha realitzat ja dues comunicacions al Govern de Navarra per a informar-lo que s'està gastant massa en els últims mesos. I encara que el Govern de Navarra ha dit que aquests advertiments són genèrics, seran eficaços i a conseqüència de les noves polítiques es preveu que el pressupost per a 2025 augmenti un 1% (el de 2024 va ser un 10% més que el de 2023). El de 2024 ascendeix a 5.836 milions d'euros i es preveu que l'any vinent sigui de 5.829 milions d'euros.

Segons ha informat el periodista de Diari de Notícies Ibai Fernández, les conselleries amb un nombre elevat de llocs de treball no tindran retallades en els seus pressupostos, com els departaments d'Interior, Funció Pública i Justícia o els d'Educació i Sanitat. Entre els tres, compten amb un pressupost de més de 2.000 milions d'euros, la qual cosa suposa més d'un terç.

Per a la majoria dels altres departaments, i sempre segons la previsió feta pel citat diari, la previsió és dolenta: Les polítiques d'Habitatge, Joventut i Migració seran les que sofreixin una major retallada (de 125 a 86 milions d'euros, -31,5). Cultura, Esport i Turisme - 17,4% - Memòria i Convivència, Acció Exterior i Basca - 13,6% - Indústria i Transició Ecològica i Digital de les Empreses - 11,8% - Presidència i Igualtat - 6,4% - Universitat, Innovació i Transformació Digital - 4,4%.