Hem après Garomena a casa. Pako Aristi ha utilitzat el garomán, i en els diccionaris hi ha falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres, falgueres.

Si ve el garoil o setembre, haurem de començar a tallar la falguera. Entrar al setembre permet tallar la falguera: “Cort de falguera de Sant Gil”. Garoa és una important matèria primera agrícola. Especialment per a recèrcols de bestiar, lliteres. Garoa és un dolç incontrovertible. El bestiar es ficarà al llit a gust i és capaç de fer un bon luxe o suavitat en sortir barrejat amb el seu fem. Així mateix, és ric en alguns minerals i completarà molt bé l'abonat. Que poca ximpleria en un altre temps amb el gelat! Els cims de les muntanyes comunals es conservaven, es donaven en el fossat i no podien ser tallades abans de setembre. Si es talla abans d'ella, la planta valuosa es deteriora. L'agricultura sostenible es basa en l'acoblament i integració del seu cicle de residus en la producció vegetal partint de la cura i ús adequat del bestiar. En aquest llarg camí, el Garoa és una baula de precaució, almenys en el vessant atlàntic del País Basc. Aquí és on la falguera té el seu paisatge i la seva cultura. Hem cuidat els garomenes i la falguera ens ha cuidat a nosaltres mateixos; donar-los i agafar-los.

Si la nostra falguera és un, és una falguera comuna, Pteridium aquilinum. Podem dir que és la falguera de l'àguila. Té l'aspecte d'una àguila que vola i el seu nom diu així: En grec pteridium prové de la paraula pteris que diu garoa, que al seu torn prové de la paraula pteron, que significa ala o ploma. Aquilinum significa forma d'àguila. Aquí, doncs, l'àguila reial. Si mires d'enfront d'aquest pic, el més comú dels nostres paisatges, veuràs la faç estesa de l'àguila.

Per què se li ha anomenat el de l'àguila? I no de qualsevol altre ocell? Com una aleta no parla de l'àguila... Però la nostra ment sí. Lineo, el creador de la taxonomia o ciència per a classificar éssers vius, va donar el nom de l'àguila a la falguera comuna. En 1755 va afirmar que si es talla l'arrel d'aquesta falguera es veu en la secció la imatge d'una àguila. En l'Edat mitjana, savis com Erasme de Rotterdam, veien en aquest tall a l'àguila bicèfala. Els etnobotánicos actuals veuen el vessant en forma de fronda o de pasta fullada de falguera, i seguint els anteriors es diu que és d'àguila. Per què una àguila? Una àguila de dos caps? L'àguila ha estat un ocell admirat en el nostre imaginari, important i temible, com una falguera en la cultura de la terra. La falguera és també terrible, verinós, que no s'alimenta de cap bestiar. Els bascos no li hem posat aquest nom, si no en els marenys i les riberes de la nostra costa, al setembre de les labors de la falguera el denominaríem perquè l'àguila pescadora passa cap a Àfrica...

Al setembre acosta't a Urdaibai o similars i asseu-te en el cim i gaudeix de la pesca de l'àguila.