El festival EHZ creix any rere any. La d'enguany tindrà la seva 27a edició i ja està perfectament estabilitzada al poble d'Irisarri. La zona de Plaza i Pentzea, enguany separada en totes dues escenes, s'ha convertit ja en un lloc molt habitual i còmode per als visitants. Encara que les dates també són habituals, per a molts s'ha convertit en una cita anual imprescindible. Iñigo Satrustegi assenyalava en la crònica de l'any passat que el LER va ser un oasi enmig de la pandèmia, l'any 2021, i que li van quedar tan bons records que va passar dotze mesos esperant de nou per a arribar al LER –si el veuen des d'allí enguany, pregunti si la seva motivació ha anat in crescendo–.

La tònica anual és que qui acudeix al LER no té la sensació que s'ha acostat a qualsevol macro-festival més econòmic. Però la tònica ve amb una mica més de gas, almenys entre la gent que es mou en els festivals: L'any 2022 esclata els macro-festivals mundials, fins al punt de desbordar-se, fins a reduir-se. El consum salvatge s'ha tornat encara més salvatge i insuportable. Un estudi revela que als quals acudeixen al BBK Live els mengen ansietats musicals i no gaudeixen prou i prou, perquè se'ls abusa. La recerca compara el BBK Live de Bilbao amb la Quinzena Musical de Sant Sebastià, i la segona, que es prolonga durant tot el mes, és més sostenible per als visitants.

El repte del LER deu, per tant, fugir d'aquestes fórmules massives i continuar donant importància al valor artístic de la música i l'art, més que posar-la en pràctica com un producte mercantil. Per això s'ha caracteritzat fins ara el LER, perquè ha demostrat que, encara que es faci en un petit poble, es pot cuidar d'aquest poble i fer el festival sostenible, no sols en el model de consumisme, sinó també en les emocions dels aficionats. També és un exemple clar: El LER, després de la valoració de l'any passat, va concedir 15.000 euros a Lurzaindia, defensora del sòl.

Cita/s cap de setmana

El grup de música folk Habia obrirà el festival d'enguany, en la plaça d'Irisarri, a les 18.00 hores. Muare li segueix per darrere, també en la plaça; el primer a inaugurar l'escena central de Penjar serà el grup donostiarra Liher, a les 20.15 hores, seguit dels membres de J Martina. I dos grups destacats que porten anys en la primera línia de l'escena: Willis Drummond i Belako.

El dissabte, el dia més llarg, serà un dia ple d'activitats i variat. Entre els grups musicals, els més grans seran Gatibu i Zeta, el grup bilbaí Nize posarà la melodia post-punk al dia i Mice l'ambient bucòlic. Per a superar la sobretaula, l'espectacle de la batukada serà organitzat per Zozon.

En l'escena denominada Hospital, es tractaran temes molt seriosos. Entre altres coses, caldrà pensar en el que Asier Blas pot dir de la guerra d'Ucraïna, fins i tot xerrant amb un membre de Greenpeace sobre la crisi energètica. A més, per a conjuminar les visions vasquistas de tots dos costats del Bidasoa, es reuniran al voltant de la taula per a reflexionar als membres de diferents agents.

El diumenge serà el gran dia de les conferències i taules rodones. Es recolliran, entre altres, testimoniatges de la repressió policial, s'observarà l'evolució de les lluites socials en l'Estat francès en els últims anys i Antton Luku serà espectacular. Dues bones cites musicals per a moure les faixes, una abans de menjar i una altra havent dinat, Cumbian Bero i Goxua'n Salsa.