M'he adonat que la suor violenta de la lluna de maig s'utilitzava per a l'alliso (Alnus glutinosa), i també tenim la suor de maig. Una multitud de persones m'ha escrit, contestat, completat i preguntat per la lluna creixent de maig, la suor, l'alliso i el sobrepelliz. Un d'ells ha estat Antton Gorrino, d'Undebeitti (Ibarruri), en el mur de Facebook de l'Horta Viure.

Antton va escriure com per a llançar l'alliso “és l'època de fer el sunprinu amb la pell d'avellaner!”. I a mi em corria la suor. I bitlla, bar, val-bal, bur, bul-bul, bro-bro, pul-peculiar, pil-pil, pir-pir, fil-fil, chir-chir, gar-gar, gal, gir-gir, gol-gol, kal-kal, pol-p-p-pil, jir-pil, z-z-pa, De seguida li vaig contestar preguntant-li què era el “sunprinu”. Ja havia registrat a la meva disposició els diccionaris que havia agafat i en cap d'ells es parlava d'un sunprincesa. Agraït, Antton em va respondre que era un dri. En la resposta em parlava de l'obra del gran savi Juan Mari Beltrán Argiñena i m'enviava enllaços als seus escrits. I en el moment en què m'adonava d'això del Sunprinea, em vaig sentir atret per la il·lusió. Perquè, que poc sabem de les plantes de la nostra cultura...?

Sunprinua és un instrument musical. Natural d'Urrizti a la vall de Larraun. En aparença, té l'aspecte d'una dolçaina. Es fa amb la pell de l'avellana Corylus. Necessita del pas llarg, recte i sense banyes, perquè sigui complet i sense forats. La branca d'un parell de metres es lleva la pell en espiral i surt una cinta d'uns sis centímetres d'ample. Aquesta cinta s'encaixarà formant un tub cònic que dona forma a una gran dolçaina. L'extrem més estret es talla i és el filtre (pepitta, fita...), que vibra en bufar en la boca. Per a evitar l'obertura de l'extrem més ample de la part inferior s'introdueix un tascó “rostit” i d'arç blanc (Crataegus sp.) és l'espina. En el lloc on li subjecten els dits punxants se li fan dos forats, la qual cosa li converteix en un instrument de tres tons. El so o la música d'aquest instrument es coneix com “Durunbele”. Es tracta d'un instrument de pastors que, quan es troben en les pastures de muntanya i sobretot quan baixen en fosquejar, es detenen en la part alta del poble i des d'allí es desplacen, cadascun pel seu costat, per a indicar que es troben aviat a casa. Des dels vessants del poble, el concert esteofónico anava a ser... En l'entrada del disc Gure Jarrera de 1991 del grup Negu Gorriak s'escolta el Sunprinu.

El Sunprinu és una simple escorça avellana. Si la hi lleva fàcil i completa, l'avellaner ha d'estar a plena suor. Juan Mari va entrevistar en 1996 a Juan Bautista Lasarte d'Iribas, qui va dir que l'avellaner per al sunprinu cal tallar-lo més de mig mes de maig; com deia Antton, quan a la primavera la pell nova s'ha suat, com l'alliso... Després el Príncep continuava surant en l'aigua, ja fos a l'estany o al pessebre després de la caiguda de la tarda. D'aquesta manera, se li mantindria en condicions de tocar fins a principis de juliol.

En la zona d'Araitz-Betelu es fabricava una trompeta o tubú, sense forats per als dits. En tota Europa també s'han fabricat aquests instruments amb superfícies d'altres plantes: freixe (Fraxinus excelsior), noguera (Juglans règia), salze (Salix sp. ), bedoll (Betula sp.) i castanyer (Castanea sativa).

D'on ve el nom de Sunprinu? També se'l coneix com fita o pipittari de l'extrema alboka sungurrino i sunpurrina...