En l'actualitat, a Catalunya uns trenta ajuntaments han aprovat ordenances per a obligar a aprofitar les aigües grises en les noves edificacions. Però continua sent una política minoritària, perquè no hi ha massa legislació sobre aquest tema, ni autonòmica, ni de l'Estat espanyol.

En el cas de Barcelona, el govern de Jaume Collboni ha determinat que la nova ordenança exigirà a totes les grans promocions i rehabilitacions de 16 o més habitatges la implantació d'aquests sistemes d'aprofitament d'aigua. La proposta es troba ara en fase de procés participatiu i es preveu la seva aprovació per a finals d'any.

En un habitatge de Barcelona es consumeixen menys de 100 litres per habitant i dia. Es calcula que un terç d'ells, uns 35 litres, són de descàrrega del vàter. Aquesta quantitat es pot cobrir amb aigua procedent de dutxes, banyeres i lavabos que utilitzen una mitjana de 40-50 litres (80 litres en hotels), segons càlculs de l'empresa municipal Barcelona Cicle de l 'Aigua. Entre les aigües grises s'inclouen el rentavaixella, l'aigüera i el rentavaixella, que no es tenen en compte en les instal·lacions de reutilització, ja que poden contenir greixos, detergents i altres productes químics.

Com funciona?

En primer lloc, els edificis condicionats per a l'estalvi han de disposar de tres sistemes de canonades diferenciades. D'una banda, el desguàs d'aigües grises que les porta al soterrani. En ell se sol situar el dipòsit on es realitza el procés de filtració. Una vegada sanejat, l'aigua es bomba de nou cap amunt a tots els habitatges per a omplir les cisternes. I el tercer tub tira aigües negres. Aquesta complexitat del sistema de canonades només és viable en noves promocions o rehabilitacions integrals, segons afirmen les administracions i experts.

La variable econòmica s'inclou en la grandària mínima dels immobles. A Sant Cugat del Vallès creuen que és rendible a partir de vuit habitatges. A Barcelona s'han plantejat 16. "Al principi és una gran inversió per la despesa d'obra i pel valor de l'equip, però s'amortitza ràpidament i s'estalvia en la factura de l'aigua", explica Sílvia González, coordinadora d'Aigües Grises i Aigües Pluvials d'Aqua España, associació d'empreses del sector hídric.

L'Ajuntament de Barcelona calcula que una instal·lació per a un edifici de 16 habitatges costaria 760 euros per llar, 93 euros per manteniment i 500 m³ d'aigua a l'any, amb una inversió amortitzable en 10 anys. A més, consideren que l'estalvi econòmic seria superior a 150 euros anuals per habitatge.