Poc després que el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan anunciés una operació militar "antiterrorista" en les xarxes socials, comencen els llançaments de míssils i bombes en la capital Stepanakert d'Alt Karabakh i altres localitats. Segons la Defensora del Poble d'Armènia, els bombardejos han causat almenys 25 morts.
En el seu comunicat, el Govern de l'Azerbaidjan afirma que l'operació de restabliment de l'ordre " constitucional" és una resposta als atacs de les forces armades armènies.
Unes hores abans, després d'haver explotat algunes mines antipersones, quatre militars acerbaijanos moren en Jojavand i Bakú acusa l'exèrcit armeni d'aquest atac. Per contra, el Govern d'Armènia ha negat responsabilitats en aquest fet i ha demanat ajuda al Consell de Seguretat de Nacions Unides i a Rússia.
Diverses fonts apunten al fet que les dues parts negocien un alto-el-foc durant les últimes hores amb Rússia com a intermediària, i que pròximament se celebrarà una reunió en Yevlakh, capital de l'Azerbaidjan.
Eliminació d'armenis
Segons Beglaryan, l'ex ministre d'Estat d'Alt Karabakh, Artak, està utilitzant a l'Azerbaidjan una artilleria pesant en "atac massiu" contra els ciutadans. Segons ha explicat el Govern de l'Azerbaidjan a través d'una nota, al país muntanyenc d'Alt Karabakh "Després d'un bloqueig de vuit mesos als 120.000 armenis, amb fam i persecució a l'escassetat moral i psicològica, ara pretén eliminar-los de manera intencionada".
L'única passarel·la del país amb Armènia, la de Latxin, està tancada des de fa temps pel Govern de l'Azerbaidjan. Gegham Stepanyan, defensor dels drets humans de Nagorno Karabahk, adverteix de la proximitat d'un "genocidi", i el mateix fa el ministre d'Exterior del país, Sergey Ghazaryan.
La segona guerra entre Armènia i l'Azerbaidjan va concloure en 2020 mitjançant un acord de pau –la primera va esclatar en 1990 després de la dissolució de la Unió Soviètica–, però des de llavors la tensió entre tots dos països, amb Alt Karabakh en el centre.
Protestes en la capital armènia
El dimarts a la nit s'han obert protestes en la capital d'Armènia, Erevan, i nombrosos manifestants han intentat entrar en la seu del govern. Molts armenis s'han enfadat amb l'actitud del Govern d'Armènia i l'acusen d'abandonar en mans de l'Azerbaidjan els ortodoxos cristians d'Alt Karabakh.
En els últims temps, Erevan ha realitzat exercicis militars amb l'exèrcit dels Estats Units i ha mostrat la seva proximitat a Washington, mentre que les relacions històricament amables amb Rússia no estan en el seu millor estat. "Armènia reconeix que Alt Karabakh forma part de l'Azerbaidjan, què hem de fer? ", va dir recentment el president rus Vladimir Putin.
Trobaràs més informació sobre el tema en el nostre canal dedicat a Nagorno Karabakhi.
Ezpatak, labanak, kaskoak, fusilak, pistolak, kanoiak, munizioak, lehergailuak, uniformeak, armadurak, ezkutuak, babesak, zaldunak, hegazkinak eta tankeak. Han eta hemen, bada jende klase bat historia militarrarekin liluratuta dagoena. Gehien-gehienak, historia-zaleak izaten... [+]
Euskal Herriaren industriaren etorkizuna ezin dela "heriotzaren, odolaren eta armen gainean" eraiki aldarrikatu dute mobilizazioaren antolatzaileek. Euskal erakundeen nahiz alderdi politikoen "isiltasuna" salatu dute.
Porzheim (Alemania), 1945eko otsailaren 23a. Iluntzeko zortziak jotzear zirela, hegazkin aliatuak hiria bonbardatzen hasi ziren bonba su-eragileekin. Erasoak sarraski izugarria eragin zuen denbora gutxian. Baina Pforzheimen gertatutakoa itzalean geratu zen, egun batzuk lehenago,... [+]
Naixement 7 de febrer de 1965. La força aèria estatunidenca va usar per primera vegada el napalma contra la població civil. No era la primera vegada que s'utilitzava gasolina gelatinosa. Van començar a llançar-se amb bombes en la Segona Guerra Mundial i, a Vietnam, la van... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Any de la Guerra, any de la mentida!
Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.
Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]