En tot el País Basc, davant l'emergència de l'epidèmia de COVID-19, comencen a sorgir moviments de vigilància de baix a dalt autogestionats, l'autogestió de la custòdia i la lluita des dels barris. Ens diuen que estem creant “xarxes contagioses” des de les institucions. I així és, estem creant xarxes contagioses, estem contaminant la solidaritat col·lectiva en els barris i pobles. El virus de la solidaritat de classe s'està estenent per tota Euskal Herria a una velocitat exponencial i imparable.

1. Sobre la dialèctica entre l'emergència i la “normalitat”: Dos mons davant el mirall, dos mons en la guerra.

Quant a la “crisi sanitària” d'aquests primers dies, en contra del que es diu, considerem que la situació d'emergència no suposa un canvi radical en la societat i en la forma en la qual aquesta afronta el món, sinó que deixa en evidència, tant com en l'emergència, la qual cosa es dona en un supòsit estat de “normalitat”.

En temps de crisi, igual que la “nomarleza” (capitalista), afloren dues maneres de ser en el món, dos mons oposats i dues ètiques antagòniques: hi ha qui aposta per delegar tot en les institucions, que afronten la situació de forma individualista sota la lògica “salvi's qui pugui”. Però també hi ha un món en el qual apostem per altres maneres de fer i d'organitzar, per formes col·lectives i comunitàries, que tenim com a objectiu les xarxes de cura mútua, suport mutu i defensa veïnal.

D'una banda, tenim una resposta policial davant una situació d'excepcionalitat militaritzada pel barri popular, d'acord amb l'expansió de l'imaginari apocalíptic i patriarcal; i d'altra banda, existeix una socialització de la vigilància, des del poble i per al poble, com fa temps diem sota el lema "ens cuiden amics i veïns, no policies".

D'una banda, el món de les empreses, que ens vol fer arribar aquesta emergència a la classe treballadora a través d'acomiadaments o retallades de drets; d'altra banda, som treballadores organitzades, que estem creant xarxes de lluita i solidaritat contra les vulneracions de drets i explotació; els qui volem anar més enllà de la vostra caritat i assistencialisme, els qui estem organitzant la solidaritat i la lluita de classes.

D'una banda, tenim un món vell que està aflorant la seva crueltat i mostrant la seva decadència i insostenibilitat; per un altre, existeix la possibilitat d'un altre món -un nou món ètic i solidari, que es pot veure en aquests moments de crisis–.

Trencant la lluita de classes, aprofundir en la guerra entre mons.

2n Sobre la posició de les institucions: Vostès no són la resposta a l'emergència, sinó la resposta a l'autoorganització popular!

Des de les institucions ens estan mostrant les seves dues cares inseparables: cara asistencialista i cara opressiva; policia bona i policia dolenta; sacerdot i carceller…

Parlen dels menys recursos i dels quals més ho necessiten, omplen la boca amb grans paraules, mentre que tanquen albergs i serveis socials i envien sipais, amenaçant a les persones que no tenen llar i dient que no es poden eogn als carrers.

Estan construint les seves xarxes asistencialistas i caritatives sobre els grans pressupostos públics (xarxes “oficials i organitzades” com “Entre Tots”) i al mateix temps criminalitzen les xarxes de solidaritat ciutadana –encarregant a més la identificació de les persones que les estan organitzant–.

Llavors, a nosaltres ens sorgeixen alguns dubtes: de veritat era tan necessari mobilitzar tots aquests recursos per a respondre a les xarxes de solidaritat que ja estaven organitzades a nivell de poble i barri, per a crear una xarxa de "voluntaris" que treballés de la mateixa manera? El que esteu construint és una resposta a l'emergència o una resposta a l'autoorganització del poble? No és que el que us fa por no és l'emergència sanitària en si, sinó un poble organitzat i disposat a lluitar?

En lloc de pensar a fer contra-propaganda a les iniciatives autogestionades dels barris, per què no intervé als hotels, pisos turístics i cases buides d'immobiliàries, per a oferir refugi a qui no té o per a habilitar llocs per als malalts?

Per què no bloquegen els lloguers, hipoteques i pagaments de tots els membres de la classe treballadora? Per què no asseguren la renda mínima als treballadors que s'han quedat sense treball i a totes les persones que estan en atur o sense suport social? Per què no enfortiu el sistema sanitari, assumint més personal i reduint la càrrega de treball dels sanitaris?

Vostès contra el paternalisme, vostès teixeixen l'autoorganització popular.

3. Quant al discurs mediàtic “Tots estem en el mateix vaixell”: “No estem i no volem estar en el vostre mateix vaixell”.

No estem “tots en el mateix vaixell”. No estan en el mateix vaixell els amos d'hotels de luxe i immobiliaris i els treballadors sense sou que s'estiguin acomiadant; no estan en el mateix vaixell els empresaris de l'oligarquia basca o de les multinacionals que baixaran una mica de la seva plusvàlua i els treballadors de les seves empreses que es quedaran sense sou i sense dret; no està en el mateix vaixell, la gent que treballa per a cuidar als nens i majors i ha de decidir en aquests temps de crisis, anar a treballar (per a aconseguir menjar) o dels seus fills.

No estan remant en el mateix vaixell, els porcs capitalistes que estan inventant trucs per a aprofitar aquesta crisi, perquè sigui una oportunitat d'enriquir-se i implementar mesures permanents en estat d'excepció; i d'altra banda, la gent dels barris que estem organitzant. No volem tornar a la vostra normalitat individualista i patriarcal, sinó construir un altre model de vida i un nou mode de funcionament col·lectiu. Un motlle que va més enllà de l'emergència, de la vostra “normalitat”.

Nosaltres no hem remat mai en el mateix vaixell que vosaltres, el vostre iot és un iot de luxe, i la tempesta us destorba en la mesura en què no pugueu sortir a banyar-vos al sol; el nostre vaixell, en contra del que teníeu, no és més que una barca enmig d'una tempestat, que no podrem evitar amb la nostra cooperació. Però estem organitzant, no sols per a evitar que ens acostin, sinó per a formar un vaixell pirata. I una vegada superada la tempesta, abordarem el iot del capital i el socialitzarem, des del poble i per al poble.

Organitzar la defensa veïnal, construir l'auzobote!