L'ex alcalde de Ribaguda, de 25 habitants, és condemnat per assumir 145.183 euros
- El Tribunal Suprem confirma la condemna a l'ex alcalde de Ribaguda d'Àlaba, amb quatre anys i vuit mesos de presó.
El Tribunal Suprem ratifica la pena de presó de quatre anys i vuit mesos imposada al regidor del consell menor de Ribaguda a Àlaba per destinar 145.183 euros dels comptes públics al seu compte personal. L'Audiència Provincial d'Àlaba la va condemnar en primer lloc per realitzar transferències, pagaments i devolucions al seu compte personal.
El condemnat va ser regidor del consell de Ribaguda entre desembre de 2009 i desembre de 2013, una de les entitats locals que forma part del municipi de Ribera Baixa d'Àlaba. Segons les últimes dades del cens, en 2023 tenia 25 habitants, però en aquella època no arribava als vint. L'Audiència Provincial d'Àlaba i el Tribunal Superior de Justícia del País Basc han considerat provats i ara el Suprem ratifiquen que el 18 de juny de 2012 "va ordenar, en benefici propi i sense causa justificada, una transferència de 25.000 euros des del compte de la Junta Administrativa de Ribaguda al seu compte personal, de la qual era titular exclusiu". Que amb data 31 de gener de 2013 canalitza un compte "sense justificació" per import de 75.000 euros al seu compte personal. I, finalment, la sentència confirma que va realitzar altres devolucions a aquest compte personal "al seu benefici" per import de 45.183,61 euros.
El Tribunal Suprem ha considerat provat que la junta administrativa de Ribaguda era titular dels diners dipositats en comptes i que l'acte de desviació d'aquests diners suposa un delicte de malversació de béns públics. La sentència, de 19 de març de 2024, ha subratllat que "l'ànim de lucre és evident quan es traslladen fons públics a un compte provat". Amb aquesta última sentència, s'ha desestimat el recurs interposat per l'acusat i haurà d'assumir les costes processals derivades d'aquest.
Bizkaian eta Gipuzkoan egin bezala, EAEko estatus politiko berriak Euskal Herria nazio gisa aitortzea eta erabakitzeko eskubidea jasotzea eskatu dute Arabako Batzar Nagusietan alderdi abertzaleek.
La postura del Partit Castellà-Terra Comunera sobre la qüestió de Treviño és molt clara: “El comtat de Treviño no és el més hàbil. El comtat de Treviño pertany a Castella. I tots els castellans de les cinc comunitats que conformen Castella-Lleó, per unanimitat, no... [+]
Amb el Govern de l'Estat espanyol sense constituir-se, entrarem en un nou any electoral i una vegada més tindrem l'honor de rebre la visita dels polítics als nostres pobles. Una vegada més s'acostaran a la ciutadania, passejant pels pobles al costat dels seus seguidors i sense... [+]
