Perquè somiar és gratis i lliure, imaginem un món sense transport privat i individual. En aquest món existirien els transports públics i col·lectius (trens, autobusos, tramvies, híbrids…) amb les freqüències necessàries per a poder viatjar i assegurar les bones connexions entre les línies.

Imaginem el mapa d'Euskal Herria (i el d'Europa, del món…) com el mapa de metre o autobús de les grans ciutats. Per exemple, una línia principal uniria Baiona i Bilbao amb diverses estacions. Algunes estacions serien el lloc d'encreuament de diverses línies, com en un sistema de metre, encara que evidentment seria més complex que un sistema de metre.

Ja es pot endevinar que algú aixequés la mà, dient que no seria tan senzill per als pobles petits o per als quals viuen lluny del poble. Aquesta observació ulterior.

En primer lloc, cal tenir en compte que la major part del trànsit de la via passa pels mateixos eixos, els principals vials estan encastats amb cotxe. En teoria, no és absurd la idea de llevar cotxes dels eixos principals. L'absurd és que milers de persones caminin sempre pel mateix camí i cadascuna en el seu cotxe. No seria possible un sistema d'aquest tipus en les carreteres secundàries (en els camins que condueixen als pobles petits)? Amb quina freqüència poden anar les línies als pobles petits? O amb quina flexibilitat es pot organitzar el transport públic? Si es desitja, es poden trobar sortides. Les mateixes preguntes poden fer-se sobre el servei nocturn. I finalment, com arribar a una casa aïllada en un racó o en un alt? També pot tenir una sortida. Per a començar, quantes cases són realment aïllades? I d'altra banda, ara estem veient els perjudicis d'aquest model d'ordenació territorial.

La tecnologia està canviant cada any i els cotxes sense conductor ja estan anunciats en un termini relativament curt. Pel camí de les bicicletes que es lloguen o pel sistema Uber, en uns anys, no seria possible utilitzar cotxes sense conductor per a anar des de la plaça del poble a casa? Aquesta oferta també formaria part d'aquest sistema públic de transport. Somiarem. Quan ens deslliurem de l'esclavitud del cotxe, aprofitaríem aquestes hores que acumulem en el passadís durant un any. Alliberar-se del cotxe, vulgui o no, revolucionaria la vida mateixa, començant pels hàbits de producció i consum. Així mateix, fomentant els acords comercials entre la xarxa de transport públic i les editorials o la premsa, la gent tindria temps per a llegir molt més, seria un nou alè per a la literatura i la premsa.

Va sonar el despertador. Desgraciadament, a part de limitar algunes mesures de foment del transport públic, no sembla que el món estigui mirant a això. Ni grans empreses ni particulars. Les rotondes, els peatges i les jaquetes grogues també són símbols del cotxe. No obstant això, el transport individual, amb petroli o electricitat, no és viable. Continuem somiant i socialitzant el somni.

Aquesta notícia l'ha publicat Enbata i l'hem portat gràcies a la llicència CC-by-sa.