Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un món sense cotxes

  • Posem-nos d'un costat per a un altre i mirem cap a la carretera. Cinc minuts. En qualsevol moment del dia i per qualsevol via. I cuantificemos el nombre de persones que han passat per un vehicle durant aquests cinc minuts. A dos quarts de set del matí, en un eix secundari, podrien passar 25 persones. Pensi en una altra hora i en un eix més important quantes persones passen per minut. Acolorim el nostre mapa de carreteres en funció de la densitat del trànsit. Comencem a calcular. Quants vagons de tren per minut podrien omplir-se si tota la gent que passa per aquests trajectes s'anés amb tren?

16 de abril de 2019 - 09:18
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Perquè somiar és gratis i lliure, imaginem un món sense transport privat i individual. En aquest món existirien els transports públics i col·lectius (trens, autobusos, tramvies, híbrids…) amb les freqüències necessàries per a poder viatjar i assegurar les bones connexions entre les línies.

Imaginem el mapa d'Euskal Herria (i el d'Europa, del món…) com el mapa de metre o autobús de les grans ciutats. Per exemple, una línia principal uniria Baiona i Bilbao amb diverses estacions. Algunes estacions serien el lloc d'encreuament de diverses línies, com en un sistema de metre, encara que evidentment seria més complex que un sistema de metre.

Ja es pot endevinar que algú aixequés la mà, dient que no seria tan senzill per als pobles petits o per als quals viuen lluny del poble. Aquesta observació ulterior.

En primer lloc, cal tenir en compte que la major part del trànsit de la via passa pels mateixos eixos, els principals vials estan encastats amb cotxe. En teoria, no és absurd la idea de llevar cotxes dels eixos principals. L'absurd és que milers de persones caminin sempre pel mateix camí i cadascuna en el seu cotxe. No seria possible un sistema d'aquest tipus en les carreteres secundàries (en els camins que condueixen als pobles petits)? Amb quina freqüència poden anar les línies als pobles petits? O amb quina flexibilitat es pot organitzar el transport públic? Si es desitja, es poden trobar sortides. Les mateixes preguntes poden fer-se sobre el servei nocturn. I finalment, com arribar a una casa aïllada en un racó o en un alt? També pot tenir una sortida. Per a començar, quantes cases són realment aïllades? I d'altra banda, ara estem veient els perjudicis d'aquest model d'ordenació territorial.

La tecnologia està canviant cada any i els cotxes sense conductor ja estan anunciats en un termini relativament curt. Pel camí de les bicicletes que es lloguen o pel sistema Uber, en uns anys, no seria possible utilitzar cotxes sense conductor per a anar des de la plaça del poble a casa? Aquesta oferta també formaria part d'aquest sistema públic de transport. Somiarem. Quan ens deslliurem de l'esclavitud del cotxe, aprofitaríem aquestes hores que acumulem en el passadís durant un any. Alliberar-se del cotxe, vulgui o no, revolucionaria la vida mateixa, començant pels hàbits de producció i consum. Així mateix, fomentant els acords comercials entre la xarxa de transport públic i les editorials o la premsa, la gent tindria temps per a llegir molt més, seria un nou alè per a la literatura i la premsa.

Va sonar el despertador. Desgraciadament, a part de limitar algunes mesures de foment del transport públic, no sembla que el món estigui mirant a això. Ni grans empreses ni particulars. Les rotondes, els peatges i les jaquetes grogues també són símbols del cotxe. No obstant això, el transport individual, amb petroli o electricitat, no és viable. Continuem somiant i socialitzant el somni.

Aquesta notícia l'ha publicat Enbata i l'hem portat gràcies a la llicència CC-by-sa.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
Aztarnak

Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]


Hernaniko natur eremuen sarea osatu dute ikasleek eurek

Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]


2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


La Muntanya Perduts es fica entre les glaceres en perill d'extinció
Un registre internacional que documenta les masses de gel en perill d'extinció ha inclòs en la llista la Muntanya Perduda als Pirineus.

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

Greenpeace realitza una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim
La tarda del diumenge, al voltant de 30 membres de Greenpeace han realitzat una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim de Bilbao. Han representat deu espècies de plantes i animals.

2025-02-03 | Nicolas Goñi
Jendez hustutako landa eremuetara basabizitza ez da uste bezala itzultzen

Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]


La tundra de l'Àrtic deixa de ser un magatzem de carboni
La revista Nature Climate Change, que ha difós el resultat de l'estudi de l'Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA) d'EE.

2025-01-22 | Leire Ibar
La superfície destruïda pels incendis del Brasil en 2024 supera a la d'Itàlia
Al Brasil, els incendis van destruir l'any passat 30,86 milions d'hectàrees de boscos i àrees naturals, més de la superfície total d'Itàlia. Els incendis van registrar un augment del 79% respecte a 2023, segons un estudi de Fire Monitor, que ha analitzat la situació actual... [+]

ANÀLISI
Justícia climàtica

No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]


Reducció de núvols en detriment del canvi climàtic
Els núvols estan disminuint, la qual cosa té un impacte significatiu en el canvi climàtic, segons conclou un grup d'investigadors de la nasa. L'anàlisi de les dades del satèl·lit Terra revela que en els últims 20 anys s'ha produït una disminució gradual però constant de... [+]

Eguneraketa berriak daude