La majoria dels adolescents que practiquen l'autolesió mitjançant corts o cremades corporals, cops contra alguna cosa, mossegada o crispació... no es vol fer mal, sinó tot el contrari: és una manera d'alliberar el dolor emocional, el dolor físic li serveix d'alguna manera per a cobrir el dolor més profund i regular el sofriment, els funciona com a fuita quan estan superats emocionalment. Així ho afirmen els experts. Pot ser una angoixa o una resposta puntual a l'estrès produït per una situació (per abandó del nuvi o de la núvia, per un examen...) o una tendència a la rutina i repetitiva (augmentant el risc).

A pesar que el perfil més estès són les noies de 15 a 19 anys, des de la pandèmia el nombre de joves autolesionats ha augmentat considerablement, i la novetat és que no són pacients amb patologia mental sinó que són cada vegada més joves.

“A ningú li agrada sofrir i sentir emocions negatives, però a mesura que anem cap a l'adult anem desenvolupant mecanismes cognitius per a relativitzar i assimilar el sofriment, i com en l'adolescència no estan tan desenvolupats, busquen alternatives de fuita al sofriment -diu el psiquiatre entrevistat en El Salton-. També és una manera de comunicar que estàs malament: quan no poden posar paraules al que senten, ho expressen a través del cos”.

Què fer i què no fer

En El Salton també s'han reunit consells de professionals per a saber què fer en la llar o en l'entorn: no donar opinions sobre les autolesions, ni expressar retrets davant el que s'està fent, ni manar que es mostrin ferides i taques (és molt comuna entre els pares, però per a alguns és molt privat), ni prohibir o dir que no es repeteixi, ni sentir-se culpable ni culpable, ni cridar l'atenció. Sí que pregunti quines preocupacions té i com se sent, escolti i enviï que està per a ajudar-lo, que dona importància a les seves emocions, que no s'ha transmès un fracàs i que se solucionarà la situació.