De fet, aquesta mateixa nit els colpistes van perdre un envit decisiu, quan el Parlament no va aconseguir impedir que se suspengués la proclamació de Yoon; algú haurà de rellegir el clàssic de Malaparte. Dissabte passat, una vegada més en el Parlament, Yoon va perdre una miqueta clau quan el seu impeachment va avançar en la segona sessió, superant amb escreix la majoria de dos terços. Però Yoon no s'ha rendit, ni ha renunciat a la seva dimissió, que sembla necessària perquè la crisi política es posi en vies de solució. Es pot dir que té alguna esperança.

Mentrestant, jutges i policies continuen investigant el complot. En un primer moment, i sobretot a distància, la qual cosa semblava una boja ocurrència de Yoon, el de 3 de desembre, va anar prenent tota la forma d'un cop d'estat clar i bastant comú a mesura que les recerques avançaven: llistats d'opositors a “neutralitzar”, punts estratègics a ocupar, argumentacions per a blanquejar el putch (cop d'estat), ordres concretes d'alts responsables militars... Entre els quals estaven al corrent i els que es mantenien en una ignorància deliberada, hi havia una esquerda en la qual es recolzaven.

L'objectiu no podia ser un altre que el d'establir un règim militar a penes disfressat, amb Yoon i el seu govern cívic-militar al més alt nivell.

Però, llavors, la primera pregunta seria: per a què una cosa així? Pensar que cap dels problemes que pot tenir Corea del Sud en aquest moment pot conduir-se millor a Corea del Sud d'aquesta manera no sembla raonable. Pel que sembla, va ser el ministre de Finances i Economia el que es va oposar a les ozenquis en la reunió de govern celebrada en vespres de la llei de guerra, i no és casualitat. D'altra banda, les molèsties que li causava la presència de la majoria parlamentària a les mans de l'oposició de Yoon no haurien de ser un maldecap de les forces armades... Llavors?

Els viatges i plans del ministre de Defensa, Kim Yong-hyun, que ha estat decisiu en la preparació i execució de l'intent de cop (tret que sigui decisiu, sembla que va intentar suïcidar-se quan va ser detingut), poden ajudar bastant a aclarir el 3 de desembre. Sobretot si tenim en compte la plena sintonia que ha mostrat ell i el cap del Comando de l'Indus-Pacífic dels Estats Units, l'almirall Samuel Paparo, en els últims mesos.

Però per a això, hauríem de començar a pensar que el cop de Yoon (acte)és més importat que el d'autòcton.