Veiem els valors de l'autogestió, l'assemblea i l'auzolan diferents
La Casa Arkillos 10 va ser ocupada en 2010. És un edifici històric propietat de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Portava anys abandonat i durant aquests 10 anys han passat per allí moltes persones que li han donat la vida. En ella hi ha hagut gent molt diversa que militava en diferents agents: joves, feministes, ecologistes, adolescents, membres dels agents de barri, anarquistes, així com gent que no estava organitzada en col·lectius. La pròpia casa, a més d'habitatge, ha estat un espai obert: taller de bicicletes, teatre, sopars o concerts, ha estat un espai per a reunions per a molts col·lectius durant aquests 10 anys.
Així va arribar Arkillos a la fi del passat octubre. Llavors, un arquitecte tècnic vi a casa i ens va lliurar una carta en la qual ens comunicava que l'Ajuntament li ha encarregat la realització de la ITE (Inspecció Tècnica de l'Edifici) de l'edifici.
"La Casa Arkillos 10 va ser ocupada en 2010. És un edifici històric propietat de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Portava anys abandonat i durant aquests 10 anys han passat per allí moltes persones que li han donat vida"
En general, Arkillos està bé, tenim l'informe d'un arquitecte que així ho indica. Per això, i perquè no passar la ITE pot tenir conseqüències negatives, com les multes o l'intent d'invasió de l'Ajuntament, decidim fer la ITE.
Conscients dels riscos que comportava la realització de la ITE, l'Ajuntament va desallotjar Talka enmig del confinament i, amb el pretext d'una normativa de local juvenil, va obligar a tancar el gaztetxe amb una amenaça de multa fins que es van modificar les mesures de pandèmia. Per això, de cara a la ITE, decidim fer una sessió integral de “pinta de xapa” a casa i deixar-la ben ordenada. És una gran casa i, encara que les obres no eren per a tant, totes estaven apilades, i a més, l'arquitecte ens va estrènyer amb els terminis: anàvem a fer tot en dues setmanes, abans de la seva visita.
El passat 12 de novembre vam celebrar una reunió extraordinària per a planificar el treball. Llavors, quatre membres de la família van posar la proposta sobre la taula: Erraki ens ajudaria amb recursos econòmics i humans, a canvi de connectar la casa amb Erraki. Segons aquests membres, la casa es trobava afeblida, sense capacitat per a fer front a aquests treballs, i Erraki era l'única garantia per a fer l'obra de la casa i divertir la ITE. Ens van explicar que la unió amb Erraki no exigeix que tots els membres de la casa siguin membres de la línia socialista, però que la unió amb Erraki té les seves obligacions: Passar a ser un Centre de Control de Personal (LKG), ser una disciplina i subordinació d'Erraki i posar pancartes i ser present en les mobilitzacions del nostre Arkillos 10 LKG en cas de sofrir o estar en risc altre LKG.
És cert que Arkillos 10 estava en situació de vulnerabilitat, ens quedàvem sis membres a casa (altres dues persones estaven en aquest moment en procés de marxar i una altra no sabia què fer). D'altra banda, cal dir que dels sis membres que ens quedàvem a casa, quatre érem molt nous i, per si de cas, no hi havia empipament ni conflicte entre nosaltres.
Quan van portar la proposta, els altres dos ens quedem sorpresos, no ens ho esperàvem. Nosaltres, amb motiu de la ITE, estàvem treballant en el marc de la casa, en contacte fins llavors amb arquitectes, advocats i agents del barri, planificant els treballs a realitzar. A més, a causa de la necessitat de dur a terme aquests treballs, no hi havia temps per a debatre la proposta de connectar amb Erraki, molt menys si es tracta de donar el debat en profunditat necessari per a vincular-nos a una organització política concreta.
No vam estar d'acord i vam proposar fer un esforç: Convidar a les persones que han passat per Arkillos a participar en els auzolanes, entre totes i tots, sense vincular-se ni amb Erraki ni amb ningú. Com no hi havia acord entre nosaltres, fixem una cita per al diumenge.
El diumenge vam posar sobre la taula la resposta que va tenir l'anomenada a l'auzolan: gairebé 40 persones d'un munt de col·lectius que han tingut contacte amb Arquillos: Zahaz Harro, Goian, solidaris pels presos polítics bascos, internacionalistes, Talka, Errekaleor i Sumendi, Bizi, Bizikopon, Kutxi eta Txikitako okupak, Ernai, gaztetxeroak… i amics del nostre entorn. Entre ells, gent que ha participat en nombrosos auzolanes. La nostra proposta era que tots aquells amics, més els que poguessin portar els de la línia, tots junts, fessin els treballs domèstics.
No obstant això, els quatre membres de la línia van mantenir la seva proposta: Erraki s'encarregaria de l'obra, Arkillos es convertiria en un Centre de Personal Controlat i connectaria amb Erraki. Aquestes persones disposades, en aquestes condicions, eren benvingudes si volien participar en l'auzolan. Els dos companys que no som ildokos vam dir que no estàvem d'acord que Arkillos s'unís a Erraki, i que si ho féssim, abandonaríem la casa. Després d'una llarga deliberació, no ens vam posar d'acord i ens vam posar d'acord el dimarts per a celebrar la reunió definitiva. Els membres de la línia prendrien el temps per a conversar entre ells i en la seva organització. La necessitat de consultar amb un agent aliè a l'assemblea ens va fer una pregunta: on deixava l'assemblea de casa?
"Una casa que durant 10 anys ha estat molt diversa per veïns i col·lectius, en la qual, entre altres coses, membres de la línia han dut a terme les seves reunions i altres usos, ha passat quatre dies a ser una casa que s'ha unit a Erraki"
El dimarts no hi haurà novetats. Els quatre membres de la família van decidir unir-se a Arkillos Erraki. Els altres dos companys hem dit que anàvem a deixar la casa i així ho hem fet.
Per què? Perquè creiem que és simple: Erraki és una xarxa de protecció per als Centres de Control Obrer dissenyada per la línia socialista, no és una xarxa de Gaztetxes i Centres Ocupacionals d'Euskal Herria. A més, no estàvem d'acord amb les maneres de treballar la proposta (el moment, els terminis, les maneres de prendre decisions, la falta de cura entre els/as veïns/as,…)
A més, com ens van venir? En definitiva, encara que no es complís l'excusa que ens van posar sobre la taula aquell dijous (en els terminis de l'obra, neguem que Erraki només pogués garantir el treball, per a l'auzolan que comptàvem amb 40 persones alienes a Errakiz), els membres de la línia van seguir endavant amb la seva decisió. Els preguntem quins problemes tenien tots per a fer auzolan junts, la resposta és que Erraki, com a xarxa, no pot venir a treballar si no se'ls lliga la casa. Al revés, la casa en relació amb ells, tots, amb la nostra diversitat, hauríem d'anar a l'auzolan. Entès.
En definitiva, una casa que durant 10 anys ha estat molt diversa de veïns i col·lectius, en la qual, entre altres coses, membres de la línia han dut a terme les seves reunions i altres usos, ha passat quatre dies a ser una casa que s'ha unit a Erraki. Imposada per la majoria d'un moment determinat, sí, no per consens.
Els valors de l'autogestió, l'assemblea i l'auzolan són diferents.
Subscriuen el següent article:
Rubén Sánchez,
Maite Aranalde,
5 ex companys d'Arkillos 10
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]