Letamendia afirmava que, en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides al desembre de 1966 i vigent des del 23 de març de 1976 –ratificat per 169 estats entre ells Espanya–, Euskal Herria tenia dret a autodeterminar-se i, per tant, explicava –Goyo Monreal deia que, com aquest pacte era part de la legislació espanyola, es podia adoptar sense més. Quina era la proposta de Letamendia?

La proposta de convocatòria del referèndum havia de partir de l'Assemblea de la Comunitat Autònoma, proposta per la quarta part d'aquesta, aprovada per majoria absoluta de l'Assemblea. Perquè el referèndum resultés vencedor es necessitava el vot favorable de la majoria absoluta en cada territori d'Euskadi, no en el conjunt de la població dels quatre territoris: Llaurava, Bizkaia, Guipúscoa i Nafarroa Garaia, majoria absoluta. Si el resultat fos afirmatiu, l'Estat espanyol havia de reconèixer el nou Estat i transferir-li totes les funcions inherents a la seva plena sobirania.

Segurament avui dia tindríem com a subjectes a la CAB i a l'Alta Navarra, però crec que és necessari subratllar que el fet que s'expressés sense ambigüitats és que el referèndum era per a la creació d'un nou Estat.

No fa falta dir que tots els partits espanyols, cadascun amb els seus matisos, es van oposar i fins i tot van insultar als dretans, cadascun més o menys. I els catalans i els bascos? Roca Junyent va abandonar la sala abans de la votació. Sole-Turá va votar en contra dient que els comunistes catalans entenien de manera diferent el dret d'autodeterminació. No es tractava d'una constitució ideologista testimonial, sinó de propostes que no s'acceptaven per la majoria, i que podien provocar divisions i esquinçaments enormes. Les injúries de la dreta espanyola i les ambigüitats que l'esquerra espanyola semblaven a Sole-Tura; en teoria, d'alguna manera, però en la pràctica en absolut.

I el PNB? Marcos Biscaia va acceptar la proposta d'esmena, però va formular el seu vot en els següents termes:

El PNB ha votat sí al dret d'autodeterminació com a tal sentit ampli, però no al seu ´cionalización´, i lema que 'm'agradaria que els presents resultessin ser el més correcte i el correcte és a dir que s'abstinguin d'interpretar diferents diferents a les que acabem d'acabar'.

Les conegudes ambigüitats del PNB. Volia un Estatut d'Autonomia i que els drets històrics forals es recollissin en una disposició addicional de la Constitució. Anys després, Mitxel Unzeta va explicar que en el debat constitucional el PNB no va plantejar el tema de l'autodeterminació. Letamendia i Goyo Monreal si. L'esmena de Letamendia va ser aprovada pel PNB en la Comissió del Congrés, però es va abstenir en la resta de les votacions. Per què? La UCD els deia que es podia parlar d'una disposició addicional, però no del dret d'autodeterminació. Van pensar que mitjançant el pacte foral es podia arribar a una forma d'autodeterminació, que a més de ser un antecedent històric dels furs, era “políticament més vendible”.

Una vegada votada la proposta sobre el dret d'autodeterminació de Letamendia, la votació va ser de 5 vots a favor i 11 abstencions. Aquests vots eren dels catalans, que han votat a favor de la independència. Trías Fargas va explicar l'opinió de la majoria dels diputats catalans:

Gu dugu autodefinit. Som nosaltres partidaris d'aquesta Constitució (...) No hem votat la moció del senyor Letamendia per raons òbvies, perquè ens ha arribat el to que auto111 va ser un objectiu separatista, que no és el nostre.

Trías Fargas va ser diputat per EDC (Esquerra Democràtica de Catalunya) des de Barcelona en 1977 i des de CIU en 1979. Sobre el punt de vista que ell va assenyalar, Letamendia va dir que s'equivocava. L'objectiu de l'esquerra abertzale no era el separatisme, sinó l'independentisme; i el dret d'autodeterminació no significava necessàriament la independència, sinó que es pretenia donar les mateixes oportunitats als qui s'oposaven a la independència i als qui estaven a favor. Per descomptat, si això és defensar la democràcia, o pot ser, però en democràcia a l'espanyola no caben, almenys fins ara no.